Preparant el relat per a les eleccions del 26-J
Els partits esgoten l'últim mes de negociació abans que expiri el termini per triar president pendents dels sondejos
El PSOE i Podem es miren de reüll per veure qui cedeix primer
Si una tremolor de cames d'última hora no ho impedeix, d'aquí a un mes –el 2 de maig, data límit per escollir un nou president espanyol– Patxi López es podria convertir en el president més efímer del Congrés dels Diputats i hauria d'anunciar una nova convocatòria electoral el 26 de juny, que rubricaria Felip VI. La por escènica d'alguns dels actors principals del sainet polític espanyol no és, precisament, per la cita amb les urnes, sinó per com hi poden arribar en les millors condicions després de les rebregades durant
el llarg període de negociacions. I, per assolir-ho, uns i altres s'han de poder alliberar del sentiment de culpa que els ha volgut transmetre el seu rival.
Després d'haver deixat passar gairebé un mes sense contactes des que
es va produir la investidura fallida, en aquests nous trenta dies que tenen en l'horitzó tampoc hi ha un ambient de gaires corredisses. Més aviat sembla que es disposin a entretenir l'electorat amb cops d'efecte que deixin l'adversari com el més intransigent, mentre preparen el relat que els permeti sortir del 26-J en una posició millor que el 20-D.
Rànquing de culpables
En el primer lloc del rànquing de responsables del no-acord, el PSOE de Pedro Sánchez hi situa Podem pels seus escarafalls envers el pacte transversal “del canvi”, que, segons els socialistes, ha d'incloure per força Ciutadans. Pablo Iglesias, pel que pugui ser, ha començat la seva operació particular de neteja d'imatge. Després que s'hagi instal·lat la percepció generalitzada que Podem ha pecat d'arrogància en la negociació i, sobretot, després de l'esvoranc que s'ha obert entre el líder morat i Íñigo Errejón pel control intern, Iglesias necessita rebaixar la tensió mentre explora fins a quin punt han quedat tocades les relacions amb les confluències –En Comú, Compromís i En Marea–
i la possibilitat d'entesa amb IU. Si és capaç d'esmorteir l'eventual patacada que auguren alguns sondejos, Podem no afluixarà en l'objectiu de formar un govern d'esquerres que exclogui C's, però si les perspectives electorals són molt crítiques, hi ha qui assegura que acabarà deixant pas a un govern encapçalat per Sánchez, i tutelat per Albert Rivera, aprofitant el lloc privilegiat que obtindrà a l'oposició per preparar-se per a una legislatura curta.
Els vaivens estratègics de Podem, doncs, podrien incloure el que ara sembla un miracle, que avali el govern PSOE-C's. La qüestió, però, és si a Sánchez li convé seguir anant a tot arreu de bracet amb Rivera i fent-li dentetes a Iglesias si realment el seu objectiu final és la presidència del govern espanyol. I aquí es pot produir una segona tremolor de cames que desemboqui en unes negociacions a corre-cuita com les que es van viure el gener passat a Catalunya.
Taula de salvació
El secretari general del PSOE, assetjat per Susana Díaz i el seu seguici, sap que l'única taula de salvació per al seu lideratge és l'ocupació de La Moncloa i, en un moment determinat, hi ha qui no descarta que s'acabi desempallegant de Rivera i que assumeixi el pacte que semblava més factible l'endemà del 20-D i que ara sembla impossible: un acord de les esquerres (amb IU i Compromís) que pogués tenir el vistiplau d'ERC, DL i el PNB. Perquè l'opció que C's s'avingui a abstenir-se a l'hora de votar un govern PSOE-Podem és a hores d'ara la més remota, ja que no sembla que Rivera tingui intenció d'aplicar-se el que ell mateix exigia al PP i a Podem: que, “per responsabilitat d'estat”, col·laborin a formar govern.
Al cap i a la fi, segons les enquestes que s'han conegut en les darreres setmanes, el líder del partit taronja és el que menys por ha de tenir d'unes noves eleccions, ja que la projecció és que creixi en nombre d'escons, amb la possibilitat de superar Podem i, sobretot, amb la perspectiva de sumar amb el PP o, si més no, de quedar més a prop de la majoria absoluta, perquè la previsió és que la dreta pugi i que es castigui l'esquerra amb l'abstenció. En aquest sentit, ningú no dubta que, si l'aritmètica l'acompanya, Rivera traspassarà al PP
la lleialtat absoluta que ara professa al PSOE.
Mentrestant, atrinxerat al seu despatx des que les urnes el van deixar molt lluny d'una somiada majoria amb C's, el líder del PP és el que està més convençut que la repetició de les eleccions és l'única solució que els pot fer sortir del cau. Mariano Rajoy sap que ni canviant la peça principal –el candidat a president– hauria aconseguit el suport del PSOE a la investidura i és per això que fins ara s'ha mantingut ferm en la seva intenció de no plegar. També juga al seu favor la pressió de Rivera perquè es retiri. Com més ho exigia, més fort feia Rajoy davant dels seus. Però la possibilitat d'un relleu al capdavant dels populars no està gens descartada. En aquest cas, tot dependrà, també, del que diguin les enquestes en els pròxims dies.
Sánchez guanya una primera batalla i Díaz es reserva
En aquesta ocasió, Susana Díaz no ha hagut de fer l'enèsim pas enrere en l'objectiu d'ocupar la secretaria general del PSOE. Pedro Sánchez li ho ha posat fàcil demanant avui al comitè federal –màxim òrgan del partit– que ajorni les primàries i el congrés, unes cites previstes entre el 8 de maig i el 22 d'abril, i amb les quals s'havia de renovar el lideratge al capdavant del PSOE. La possibilitat que la batalla interna coincidís de ple amb la fase final de les negociacions per formar govern ha fet que Sánchez demani una treva al partit i deixi el congrés aparcat sine die. D'aquesta manera, també es garanteix tornar a ser el cap de cartell
en les eleccions del 26-J. Díaz, que no les tenia totes pel que fa a passar ara per les primàries, es reserva per a una nova ocasió, amb el benentès que confia que si no és president
i millora resultats, Sánchez haurà de plegar a la força.
