Les primeres víctimes
Plega el cap de govern pel lligam amb una ‘offshore'
Cameron nega interessos en paradisos fiscals per frenar l'escàndol que implica el seu pare
El bufet Mossack Fonseca tenia clients afectats per sancions internacionals
Mentre cada dia creix la llista de mandataris, polítics, artistes i esportistes implicats en l'escàndol dels papers de Panamà, un afer d'evasió fiscal de les elits mundials que té com a origen el bufet d'advocats panameny Mossack Fonseca, la pressió es multiplica sobre els implicats i alguns ja s'han vist obligats a moure peça. Entre els caps de govern que estan contra les cordes hi ha els primers ministres britànic i islandès.
La pressió majúscula de la publicació dels papers va forçar ahir la dimissió del cap de govern d'Islància, Sigmundur David Gunnlaugsson, per vinculació, d'ell i la seva dona, amb una offshore, una empresa opaca amb seu a les illes Verges britàniques. La decisió es va adoptar en una reunió del Partit Progressista, l'endemà que una manifestació amb més de 10.000 persones a la capital en demanés la renúncia, i hores després que ell hagués demanat la dimissió del parlament, que el president del país va rebutjar.
La renúncia del primer ministre islandès necessita l'aprovació del Partit per la Independència, amb el qual governa en coalició, i del president del país. Després de la dimissió, el cap d'estat ha de dissoldre el Parlament i convocar eleccions abans de 45 dies.
Desviar l'atenció
En un intent de desviar l'atenció, David Cameron va afirmar ahir que no té actius en paradisos fiscals, després de saber-se que el Panamaleaks implica el seu pare, mort el 2010, Ian Cameron, amb operacions offshore. “No tinc accions, ni interessos ni fons en paradisos fiscals”, va expressar amb rotunditat el premier en un acte a Birmingham.
Documents del bufet Mossack Fonseca que han sortit a la llum gràcies a una macrofiltració revelada diumenge passat indiquen que el seu pare era director de Blairmore Holdings, un fons d'inversió amb domicili a les Bahames fundat el 1980 que encara existeix.
En la primera compareixença pública després de la publicació dels papers, Cameron no va tenir altre remei que fer front a un tema, el de l'evasió fiscal, contra el qual ha estat molt crític: “Pel que fa als meus afers financers, no tinc cap acció. Cobro el sou de primer ministre i tinc uns estalvis dels quals rebo els interessos. Tinc una casa, que ara hem llogat perquè vivim a Downing Street. Això és tot”. “Les qüestions de les quals sóc responsable són els meus afers financers i el sistema d'impostos al Regne Unit.”
El cap de l'oposició, el laborista Jeremy Corbyn, ha demanat que s'obri una investigació independent sobre les acusacions que recauen sobre la família de Cameron. “No es tracta d'un afer privat si no s'han pagat els impostos, cal investigar-ho”, va expressar Corbyn. En canvi, per Cameron, la publicació dels papers ha de servir per millorar la transparència del sistema fiscal britànic.
Després que alguns països com ara França i Bèlgica decidissin dilluns obrir investigacions per aclarir els continguts dels papers de Panamà, ahir s'hi van sumar Itàlia i Rússia, que analitzaran les accions dels ciutadans propietaris de comptes o societats que surtin a la llista. En aquest sentit, la fiscalia general russa estudiarà la vinculació de persones de l'entorn del president Putin. De tota manera, el Kremlin va insistir que la macrofiltració liderada pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació és una “falsificació orquestrada” contra Putin.
D'altra banda, Mossack Fonseca va tenir com a clients persones sotmeses a sancions internacionals. El despatx hauria treballat amb 33 individus o empreses sancionats pel Departament del Tresor dels EUA, incloses firmes amb seu a l'Iran, Zimbabue i Corea del Nord. Una d'aquestes estava vinculada al programa nuclear nord-coreà, diu la BBC, un dels mitjans que ha col·laborat en la investigació que ha destapat l'escàndol.
