Municipis encausats
Cinquanta ajuntaments, consells i càrrecs tenen causes obertes per sedició o per haver-se declarat sobirans. arxivament Només s'ha desestimat una de 116 denúncies per no tenir penjada la bandera espanyola
Més de 200 municipis de Catalunya tenen procediments judicials oberts per diferents accions o pronunciaments independentistes, dels quals cinquanta han estat admesos a tràmit i la resta esperen resposta del jutge. Són les causes que es mantenen obertes de més de 300 denúncies que es van iniciar al seu moment i de les quals més d'un centenar han estat arxivades o desestimades pels tribunals.
La causa més greu és la investigació de l'Audiencia Nacional (AN) pels delictes de sedició, prevaricació, desobediència, ús indegut de fons públics i usurpació de funcions que afecta els ajuntaments de Celrà, Deltebre, Girona, Premià de Dalt i Vic per haver donat suport a la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya el 9-N. En aquest cas, també hi ha un procediment obert personalment contra el regidor de Capgirem Vic (CUP), Joan Coma, per la seva defensa pública de la desobediència als tribunals espanyols que va fer en el ple en què es va aprovar la moció.
En aquesta causa impulsada per la fiscalia de l'AN, també tenien procediments oberts els ajuntaments de Torredembarra, la Seu d'Urgell, Igualada, Sant Cugat del Vallès i Premià de Dalt, però els jutjats centrals d'instrucció 3, 4 i 5 de l'Audiència van decidir arxivar-los en considerar que les mocions municipals són fruit d'un “posicionament polític en el marc de la llibertat ideològica i d'expressió d'aspiracions o anhels polítics”. A partir de les causes obertes de Deltebre i Vic, el jutge Ismael Moreno Chamorro del jutjat central 2 de l'Audiència ha decidit obrir una investigació general que podria afectar els 280 municipis que fins ara han donat suport al text del Parlament. De fet, diversos ajuntaments ja han rebut el requeriment d'informació sobre els plens –és el cas, per exemple, de Manresa, Sallent, Sant Vicenç de Castellet, Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor, Molló o Sant Fruitós del Bages. Un cas a banda és el de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), que es va negar a treure la bandera estelada del balcó de l'ajuntament en les eleccions del 27-D i el 20-D, tal com li va requerir la Junta Electoral Central. Ahir es va negar a declarar pel cas als jutjats de Berga.
El gros de municipis tenen procediments oberts per no tenir la bandera espanyola hissada al balcó dels ajuntaments, per haver-se declarat “territori català lliure i sobirà”, per haver donat suport a la sobirania fiscal o per pagar la quota anual de l'Associació de Municipis per la Independència –els que apareixen en el gràfic adjunt són els que tenen la denúncia admesa a tràmit per part del jutge, tot i que molts estan pendents que es resolgui el recurs que han presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, va denunciar 116 consistoris per no tenir hissada la bandera espanyola i només ha estat desestimada la del municipi garrotxí de les Preses. En vint municipis, els jutjats contenciosos han estimat les denúncies i continuaran endavant amb les diligències si no prosperen els recursos presentats davant del TSJC per tal que s'arxivin, però en la majoria dels casos els jutjats administratius encara no s'han pronunciat sobre si estimen el cas.
És el cas contrari dels municipis que s'han mostrat favorables a la sobirania fiscal. La Delegació del Govern espanyol en va denunciar més d'un centenar, però la majoria de denúncies han estat desestimades pels jutjats i només en set casos el procediment continua obert.
Pel que fa a l'aprovació de la moció que declara el municipi “territori català lliure i sobirà”, ja hi ha set ajuntaments que tenen causa oberta, tot i que estan pendents que el TSJC resolgui el recurs en què en demanen l'arxivament. Els jutges han desestimat la causa en catorze municipis més, però la majoria dels 56 ajuntaments encara resten a l'espera que el jutge respongui.
En el cas de les denúncies per pagament de la quota anual com a socis de l'AMI, van ser denunciats 56 ajuntaments, dels quals dotze no hauran de fer front a la causa perquè les denúncies han estat desestimades. En deu casos el procés continua obert perquè els jutges han estimat la posició dels advocats de l'Estat, però la majoria d'ajuntaments encara estan pendents de la decisió judicial.
L'Ajuntament de Vic també està pendent de si s'estima la denúncia per haver cedit un local a l'AMI i la denúncia contra el de Girona per haver llogat els trens per portar manifestants a la Diada va ser estimada parcialment.
Munté critica la “persecució”
La portaveu del govern, Neus Munté, va evitar valorar ahir la decisió de l'alcaldessa de Berga de no declarar davant del jutge que havia de prendre-li declaració per no haver retirat l'estelada de l'ajuntament, segons ha informat l'ACN. “No entrem a valorar la decisió de l'alcaldessa, que respectem”, va afirmar Munté, després del consell executiu, però sí que va voler criticar la “persecució” i la “criminalització”de què són víctimes els càrrecs electes. Al mateix temps, però, la portaveu també defensava que cal separar els polítics dels funcionaris, als quals s'ha de garantir la “completa seguretat jurídica” respecte a les seves actuacions en referència a la moció del Parlament, però també a d'altres accions que puguin implicar-la.
