De la Gürtel als ‘papers de Panamà'

El fins ara ministre d'Indústria en funcions, José Manuel Soria (Las Palmas de Gran Canaria, 1958), es va afegir ahir al club de 22 ministres i quatre vicepresidents de govern espanyols que havien dimitit fins ara en democràcia, tot i que cap d'ells ho havia fet estant en funcions. Els sis presidents espanyols que hi ha hagut des de la restauració de la democràcia han afrontat canvis en els seus gabinets després d'acceptar la dimissió d'un ministre o vicepresident: Adolfo Suárez, en tres ocasions; Leopoldo Calvo-Sotelo, en dues; Felipe González, en nou; una en els governs de José María Aznar, i quatre en els de José Luis Rodríguez Zapatero; pel que fa a l'actual cap de l'executiu, Mariano Rajoy, havia assumit des que va arribar a La Moncloa el 2011 fins ahir quatre renúncies, les de Miguel Arias Cañete, Alberto Ruiz-Gallardón, Ana Mato i Wert, abans d'acceptar la presentada ahir per Soria. En total, són cinc, doncs, els ministres que han abandonat el govern de Rajoy i dos d'ells, acusats de comportaments poc ètics.

Abans de Soria, va ser la ministra de Sanitat, Ana Mato, la que es va veure en una situació compromesa en quedar el seu nom vinculat a la trama corrupta Gürtel. De la mateixa manera que el fins ara titular d'Indústria, Mato va negar totes les acusacions i va defensar la seva innocència. Però, després de dies a la corda fluixa, la titular de Sanitat i una de les persones importants del PP i de confiança de Rajoy es va veure abocada a dimitir. Va ser a final del novembre del 2014, després que el jutge Pablo Ruz fes pública una interlocutòria en què proposava jutjar-la com a partícip a títol lucratiu de les activitats del seu marit i exalcalde del PP de Pozuelo de Alarcón, Jesús Sepúlveda, per la implicació directa d'aquest en la trama Gürtel. El mateix Soria ha vinculat la seva sortida del govern a la falta d'exemplaritat, després que s'hagués sabut que va tenir una societat en el paradís fiscal de l'illa britànica de Jersey. “La política és una activitat que ha de ser en tot moment exemplar, també en la pedagogia i en les explicacions. Quan això no passa, han d'assumir-se les responsabilitats corresponents”, diu el ministre en el comunicat que va fer públic ahir per anunciar la seva renúncia.

Una de les majors polèmiques que ha protagonitzat l'exministre va ser a la seva terra natal, les Canàries. Des del seu departament, Soria va impulsar les prospeccions en aigües de les illes. Repsol va idear aquestes exploracions a la recerca de gas i petroli fa quinze anys, però el projecte no va prendre forma fins a l'arribada de l'exalcalde de Las Palmas de Gran Canaria al capdavant d'Indústria. Però aquesta no ha estat l'única polèmica a què ha hagut de front Soria durant el seu mandat, en el marc del qual destaca especialment el fet d'haver allargat la vida de la central nuclear de Garoña, quan ja havia complert quaranta anys de vida, i la suspensió de les subvencions a les energies renovables. Destaca també el nyap del magatzem de gas Castor; en aquest cas, a causa de la paralització del projecte pels problemes sorgits durant la fase de la posada en marxa, el govern espanyol va aprovar una indemnització de 1.350 milions d'euros a la promotora Escal UGS, controlada en un 66,7% per ACS, propietat de Florentino Pérez, als quals recentment s'ha sumat el reconeixement d'Indústria de 295 milions més.

De físic semblant a l'expresident espanyol Aznar i fidel a Rajoy, va ser l'autor, amb Alícia Sánchez-Camacho, de la ponència política del PP del 2008 que tenia com a objectiu ampliar el seu espai electoral i va portar cua també el fet que ell i Wert haguessin estat suposadament convidats juntament amb les seves parelles a passar unes vacances en un hotel de luxe a Punta Cana, al Carib.