Catalunya del Nord
‘Oui au Pays Catalan'
La secció nord-catalana de Convergència Democràtica de Catalunya demana a l'Estat francès institucions polítiques pròpies per a la Catalunya del Nord
La plataforma unitària SEM també reclama un estatut propi, amb el suport d'Unitat Catalana, ERC, la CUP, l'ANC i entitats cíviques representatives de la cultura popular nord-catalana
En ple debat sobre el nom de la macroregió francesa on ha quedat inclosa la Catalunya del Nord, la secció nord-catalana de Convergència Democràtica de Catalunya –que a l'Estat francès es presenta com a Convergence Démocratique de Catalogne– recupera la reivindicació històrica del catalanisme polític: el reconeixement per part de París de l'especificitat nord-catalana amb unes institucions pròpies. CDC ha presentat a Perpinyà el Comitè per al País Català, que promou la campanya Oui au Pays Catalan. En aquest comitè, Convergència té la col·laboració de l'advocat Pierre Becque, exalcalde de Banyuls de la Marenda i exconseller regional centrista; de l'alcalde de Forques, Jean-Luc Pujol; d'Annabelle Brunet, tinenta d'alcalde de Perpinyà i consellera de l'aglomeració urbana Metròpoli Perpinyà Mediterrània, i de Sébastien Ménard, secretari nord-català del partit sobiranista francès Dempeus França. L'historiador Jean Villanove i el batlle dels Angles, Christian Blanc, també s'han adherit a la campanya.
Més enllà del nom de la regió occitanocatalana, els convergents del nord treballen per “un marc regional propi, ja que només una col·lectivitat territorial nord-catalana pot respondre a les necessitats específiques del territori”. El comitè convoca una manifestació el 18 de juny a Perpinyà. Aquesta reivindicació política ve de lluny i s'ha plasmat, segons les èpoques, en la demanda d'una autonomia política per part d'Acció Regionalista Catalana i l'Esquerra Catalana dels Treballadors als anys setanta i vuitanta, d'una regió pròpia per part d'Unió per la Regió Catalana i d'una col·lectivitat territorial regional similar a la de Còrsega, com figura en els programes d'Unitat Catalana (UC), ERC i la mateixa CDC.
El col·lectiu unitari SEM, de creació recent i que agrupa entitats cíviques i l'ANC, ERC, la CUP i UC –del qual CDC es desmarca–, també fa campanya per “un estatut propi de la Catalunya del Nord dins la regió Occitània-País Català”.
Referèndum no vinculant
El nom de la nova regió es posarà a votació en un referèndum no vinculant en què es podrà triar entre cinc propostes (Llenguadoc, Llenguadoc-Pirineus, Occitània, Occitània-País Català i Pirineus-Mediterrània) imposades per la “comissió d'experts”, que va suprimir l'opció Occitània-Catalunya. Es farà per internet del 9 de maig al 10 de juny i hi podran votar les persones de més de 15 anys que visquin o tinguin família en qualsevol dels 13 departaments de la regió. Per participar-hi, caldrà disposar d'un telèfon francès, una mesura feta expressament per impedir el vot “dels catalans espanyols”. En aquesta macroregió, hi ha cinc milions d'habitants, dels quals només 450.000 són nord-catalans. Malgrat el referèndum, el nom serà validat o canviat en última instància per les autoritats de París.
Els partidaris de Pirineus-Mediterrània es mobilitzen al voltant de les principals organitzacions patronals. Tots els empresaris nord-catalans han rebut una carta en què se'ls demana que es comprometin per Pirineus-Mediterrània, com defensa, sobretot, el batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol. Encapçala la campanya d'aquesta denominació geogràfica Laurent Gauze, vicepresident de l'aglomeració urbana Metròpoli Perpinyà Mediterrània. Juntament amb ell, signen Alexis Melidonis, president de la patronal Unió per l'Empresa (UPE 66), i sobretot Jean-Pierre Navarro, president de la Cambra de Comerç i Indústria (CCI).
L'actual president ecologista de l'assemblea de la regió a Tolosa de Llenguadoc, Gérard Onesta –aliat amb els socialistes–, es va comprometre a dotar d'un estatut particular les comarques catalanes de l'Estat francès. El líder d'Europa Ecologia-Els Verds (EELV) va tenir el suport d'ERC i del Partit Occità
per ser elegit. A Perpinyà es va reunir amb associacions i partits polítics. Els va assegurar que “la Catalunya del Nord necessita una autonomia i haurà de disposar d'un pressupost i d'unes competències especials”. Onesta és defensor del dret a decidir de la Catalunya autonòmica i va ser un dels observadors internacionals del 9-N.