Política

opinió

Símptomes que avisen

Tot i que en el Par­la­ment Euro­peu els grups majo­ri­ta­ris són els for­mats pels dipu­tats dels par­tits popu­lars i soci­a­lis­tes, la veri­tat és que cada vegada hi tenen més presència grups diver­sos, sovint anti­eu­ro­peus. I en l'àmbit dels estats mem­bres també assis­tim a resul­tats elec­to­rals que donen força a par­tits que apos­ten per limi­tar les lli­ber­tats indi­vi­du­als, per tan­car-se en el propi estat, con­tra la immi­gració i amb forts trets popu­lis­tes. Fa uns anys, quan s'ini­ci­a­ven aquests movi­ments, es veien com fora de lloc i mar­gi­nals, però actu­al­ment ja for­men part de la rea­li­tat política. Franca, el Regne Unit, els Països Bai­xos, Hon­gria o Àustria en són ben cons­ci­ents. La rea­li­tat és que aquests par­tits reben molts vots, també de tre­ba­lla­dors i clas­ses des­fa­vo­ri­des. El debat sobre per què passa això és dens, com­plex i de ben segur que hi inter­ve­nen molts fac­tors. La crisi econòmica en pot expli­car una bona part, però també la gestió de la política hi té a veure. La crisi ha pro­vo­cat que sec­tors abans benes­tants esti­guin avui en difi­cul­tats i d'altres, espe­ci­al­ment els joves, amb molt pro­ble­mes per acce­dir al mer­cat de tre­ball i, quan ho acon­se­guei­xen, amb sous ridículs que no els per­me­ten eman­ci­par-se, ni for­mar una família. L'evo­lució frenètica de les noves tec­no­lo­gies pro­voca que la soci­e­tat, les empre­ses i els ciu­ta­dans, canviïn ràpida­ment els seus hàbits per adap­tar-se a la nova rea­li­tat. I amb tot això hi ha la política tra­di­ci­o­nal, sem­pre lenta, amb els dos grans par­tits, els con­ser­va­dors i els soci­al­demòcra­tes, cada vegada més iguals, espe­ci­al­ment en els pro­gra­mes econòmics i amb poques ofer­tes de canvi i adap­tació a la nova rea­li­tat social. Tot ple­gat genera una des­con­nexió entre la soci­e­tat, cada vegada més desi­gual, amb atur, espe­ci­al­ment juve­nil, amb bos­ses de pobresa i exclusió social, i la política tra­di­ci­o­nal, que no dóna res­posta a aquests sec­tors des­fa­vo­rits, ni als pro­ble­mes reals, com la sor­tida de la crisi o el drama dels refu­gi­ats. I és en aquest esce­nari que hi tro­ben un camp ado­bat els par­tits que apos­ten per les pors, cer­cant solu­ci­ons esta­tals i fora­gi­tant els altres, i s'enduen un bon gra­pat de vots. És evi­dent que els vots sur­ten dels ciu­ta­dans que fan cas a les pors i en canvi no fan cas, perquè no hi con­nec­ten, als par­tits tra­di­ci­o­nals. Cal fer rever­tir la situ­ació i afron­tar els pro­ble­mes de cara, amb volun­tat política, gene­ro­si­tat i soli­da­ri­tat i amb visió euro­pea. Cal fer una soci­e­tat més justa. Així la ciu­ta­da­nia veurà que el camí no és tan­car-se, sinó ser soli­da­ris i apos­tar per una política euro­pea. Però perquè això sigui pos­si­ble, els governs actu­als i els par­tits tra­di­ci­o­nals han de can­viar, han de dei­xar de banda els interes­sos par­ti­cu­lars i el curt ter­mini i apos­tar per resol­dre, des de la coo­pe­ració i gene­ro­si­tat, els pro­ble­mes que té la soci­e­tat i fer-ho amb els valors de la UE que són la democràcia, la soli­da­ri­tat, el res­pecte a les mino­ries i als drets humans. Si es fa així, segur que la ciu­ta­da­nia tor­narà a con­fiar en els polítics i en el pro­jecte euro­peu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.