Pablo Iglesias marca el pas
La coalició Podem-IU polaritza la rivalitat esquerra-dreta amb el PP i arracona el PSOE
Rajoy accepta l'envit dels “extremistes”
Sánchez rebutja una llista d'esquerres al Senat i Rivera rescata la por al “comunisme”
L'aliança de Podem i IU per anar en coalició a les eleccions del 26 de juny ha capgirat el taulell de joc a 46 dies de la cita amb les urnes i, tot i ser un sisme esperat i descomptat en totes les centrals d'alertes electorals, els seus sotracs no es van deixar sentir fins ahir. El primer efecte del corriment dels subsòls electorals és que Pablo Iglesias marca ara el pas i polaritza el 26-J com un duel esquerra-dreta entre la coalició Podem-IU i el PP de Mariano Rajoy, amb el lògic arraconament del PSOE. El nou envit va ser immediatament acceptat pel president espanyol en funcions i aspirant del PP, que ignora deliberadament el socialista Pedro Sánchez i busca el cos a cos amb el tàndem Iglesias-Alberto Garzón per erigir-se en l'antídot de “radicals i extremistes”.
El preacord al qual van arribar Iglesias i Garzón dilluns al vespre no inclou un nom per a la coalició, que es presentarà a tot l'Estat espanyol excepte als territoris on ja hi ha una marca amb identitat pròpia: Catalunya (En Comú Podem), País Valencià (Compromís) i Galícia (En Marea). Si amb gairebé un milió de vots (923.105), IU només va obtenir dos escons el 20-D i Podem va irrompre amb 69 diputats gràcies a 5,2 milions de vots, ara la coalició aspira a escalar fins als 85 escons i disputar l'hegemonia de l'esquerra al PSOE, que amb Sánchez ha aterrat en un nou sòl de 90 escons. Si el 26-J es repetissin els resultats del 20-D, la llista unitària robaria 7 escons al PP, 4 a Ciutadans, 2 al PSOE i 1 al PNB.
L'elaboració de les llistes de Podem-IU s'ha fet amb els resultats del 20-D a la mà i pensant a repartir equitativament l'augment dels escons que la coalició espera fer realitat el 26-J. El bricolatge més fi té lloc en la llista de Madrid, la que encapçala Iglesias com a candidat a La Moncloa i que, seguint el model cremallera home-dona, completen Carolina Bescansa (2), Íñigo Errejón (3) i Irene Montero (4). El cinquè lloc serà ara per a Garzón, el novè per a la també diputada d'IU Sol Sánchez i l'onzè –de difícil elecció– per a l'advocat del cas Bankia Enrique Santiago. IU, al mateix temps, situarà un cap de llista propi a Palència, Ciudad Real i Teruel, que són tres circumscripcions on ni IU ni Podem hi van obtenir escó el 20-D i col·locarà els números dos a Màlaga, Còrdova i Àlaba. Amb aquesta distribució IU confia fer el salt dels dos escons actuals als nou.
Dret a decidir
En el programa compartit per Podem i IU i que recull 50 mesures, hi ha la renda garantida, la necessitat de paralitzar dels desnonaments, la creació d'una banca pública i el reconeixement del dret a decidir del poble de Catalunya. En canvi, però, hi ha alguna absència notòria respecte a l'ideari d'IU com ara l'aposta per la república.
Amb el pacte Podem-IU erigit en la gran novetat del 26-J respecte al 20-D, tots els partits van desfilar ahir al ritme que dictava l'actualitat imposada per Iglesias. Des de Pamplona, Rajoy va sortir al pas del pol oposat per oferir-se com a alternativa al pacte “de radicals i extremistes” que “no convé a Espanya”. “No és temps per a amateurs”, va dir el president, ignorant, de pas, el PSOE.
L'oferta? “No, gràcies”
Després de polaritzar el duel ideològic amb Rajoy, Iglesias encara va tenir temps de dictar el pas a Sánchez amb una oferta perquè Podem-IU i el PSOE concorrin junts al Senat i així desfer la majoria absoluta que hi té el PP. Visiblement contrariat, Sánchez va refusar l'oferta d'Iglesias amb un “no, gràcies”. “Li demano que ho reconsideri, no podem consentir que el PP tingui al Senat una majoria absoluta que no li correspon”, insistia més tard Iglesias. Hi ha la paradoxa que l'aliança en forma d'Entesa està en exploració al País Valencià i Balears.
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va celebrar que Podem “es tregui la careta”. “Si la nova política és el comunisme i ser el nou Partit Comunista d'Espanya...”, va dir. Amb la por del “comunisme” com a guia, Rivera no creu que els espanyols “vulguin que el Partit Comunista apliqui les polítiques econòmiques del país”.
LES FRASES
“Em presento al congrés del PSOE”
L'aglutinament de tot el vot a la seva esquerra coincideix, per Pedro Sánchez amb un moment delicat al PSOE, on el baró extremeny Guillermo Fernández Vara aireja sense embuts la predisposició que té l'andalusa Susana Díaz per presentar la seva candidatura a la secretaria general del partit al congrés que se celebrarà després del 26-J. Sánchez, però, garanteix que es presentarà a la reelecció com a secretari general sigui quin sigui el seu resultat. Amb l'excepció de les fidels direccions de Catalunya, el País Basc o Madrid, barons del PSOE estimen que l'èxit o el fracàs de Sánchez es mesurarà sobre els actuals 90 escons. Fins i tot en el supòsit d'arrossegar el PSOE cap a un nou sòl electoral, però, Sánchez aspiraria a la reelecció. “Ho he repetit 20 cops i ara 21: sí”, va reblar. Davant l'amenaça de Díaz, Sánchez alerta que el seu futur està en mans dels espanyols el 26-J i, després, dels militants i prou.