“Som la ciutat gegantera per excel·lència i cal vendre-ho”

Les relacions als municipis hi ha gent que no les entén. Si es llegeix des de la distància i en clau de partit nacional, no s'entén res. Però la política municipal no es pot entendre igual que la nacional. Està feta per persones i, més enllà d'ideologies, hi fa molt la bona sintonia. És més important aquesta sintonia que les macroideologies. Els ajuntaments podem ajudar més o menys als processos de país, però el que hem de gestionar és el dia a dia. Som una comarca tradicionalment molt conservadora, que ha estat molts anys gestionada per CiU. El que plantejàvem els partits d'esquerres era una alternativa. I per canviar coses a Solsona vam fer un pacte tripartit en aquell moment. Al cap de quatre anys, ERC va assolir la primera majoria absoluta. I ens va semblar que havíem de seguir amb els que havíem governat, perquè havia estat bo per a la ciutat i perquè els amics no te'ls guanyes quan els necessites, sinó quan no els necessites. Ens va anar bé i vam tornar a repetir resultat tant nosaltres com el PSC. I això que es presentava per primer cop la CUP.

Sí, la CUP té el seu perfil propi però es va endur part dels nostres votants, que, pel motiu que fos, aquestes eleccions van votar la CUP. I també gent que havia votat l'antic El Comú, que també votava la CUP. La CUP s'havia manifestat favorable a facilitar-nos l'alcaldia i hi ha una bona entesa personal. Tot i que han decidit ser a l'oposició, fan aportacions i les recollim en la mesura que les veiem necessàries.

Amb CiU tenim una mala relació de fa uns quants anys i hi ha una desconfiança molt gran. És difícil. Potser si a CiU són capaços d'adonar-se que les coses no les han fetes prou bé i que han de canviar el tarannà i la manera de fer les coses, això pot facilitar que intentem acostar-nos-hi una mica més. No crec que hagi arribat aquest moment.
No coincidim ni en les maneres de fer ni amb les persones. Sí que vaig demanar que votessin a favor de la investidura com una manera de tirar el guant. Per si hi ha possibilitat de llimar arestes.

En el tema de les delegacions, CiU ens van dir que entrarien una moció. En el cas de l'altra, sobre les retribucions dels regidors de govern, em va semblar molt lleig, perquè el portaveu no em va advertir que n'entraria una al ple. Només em va dir que no hi estava d'acord. Li vaig respondre que en parléssim, però em vaig assabentar per la premsa que tenia la intenció de presentar una moció al ple. Em sembla una manera de fer molt poc ètica. No m'haig d'assabentar de què va el ple per la premsa, perquè l'ordre del dia el fa l'alcalde. Si pensa que per dir-ho a la premsa entrarà al ple, va molt equivocat. Em semblava que li havia de donar una lliçó de com s'han de fer les coses. Crec que no havia d'acceptar de cap manera que pensi que pot fer l'odre del dia. Però, a més, dels sous, ja se'n va parlar al ple de cartipàs i ells van votar-hi a favor. Quin sentit té tornar discutir el mateix? Em molesta per la manera com es fa i per la sensibilitat del tema que es toca. Hi veig una mala fe absoluta per part de CiU, i per això vaig dir que no anava al ple. I ho corrobora l'últim punt de la moció, que diu que si no es fa cas de recomanacions de CDC, aniran a Antifrau. Doncs no cal, aneu-hi directament. No accepto aquest xantatge. La meva tranquil·litat és absoluta.

He d'admetre que un cert efecte carambola amb el primer, hi té a veure. Estic molest per l'actitud absolutament deslleial de CiU. I també hi veig una certa mala intenció. El portaveu de CiU sap que des de l'alcaldia s'ha estat parlant amb tothom perquè hi hagi un debat seriós i no que cadascú escombri cap a casa. Hem de ser capaços de fer una regió central potent, i no tant que cadascú només vegi el seu melic. Em sembla deslleial que plantegi que demanem dues delegacions a Solsona. Perquè és fàcilment manipulable i és curiós que aquest debat surti d'aquells espais més refractaris a la creació de la vegueria de la Catalunya Central.

En el pla de mandat que aprovarem en breu, hem definit quatre àmbits. Un és la bona governança. És a dir, mantenir una bona gestió de les finances municipals, tenir una situació sanejada que permeti pagar ens els terminis que ho hem de fer i fer petites inversions, i no haver d'estar tutelats per Ministeri d'Hisenda. Però també vol dir transparència, participació ciutadana. De vegades, pensem en grans actes de participació i, en canvi, el més realista són les visites als barris que fem. Aprovarem un reglament de participació ciutadana. Pel que fa a transparència, aquest estiu, farem partícip la ciutadania de l'avantprojecte de pressupost. És un primer pas de participació i un exercici de transparència. Un altre pilar del govern és el desenvolupament del territori. Vivim una situació de crisi important i, tot i que tenim unes competències limitades, no vol dir que no puguem fer coses, per exemple en benestar social. Hem d'ajudar les famílies que ho passen malament, i el primer que necessiten és trobar feina. Per això vam crear l'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona, que, de moment, ha tingut uns resultats extraordinaris. Però vull ser prudent perquè només fa un any que funciona. Estem sorpresos que el Solsonès hagi tingut un índex de reducció d'atur més gran. I si hi afegim qualitat de l'atur, estem a molta distància de qualsevol altra comarca de Catalunya. El 60% de feina és indefinida. És mèrit de l'agència? No. Hi ha ajudat en alguna cosa? Segur que sí. Alguna cosa devem estar fent bé tots plegats. La tercera pota és tenir una ciutat endreçada. Posem molt esment en l'atenció als barris perquè creiem que fa que la ciutadania percebi que viu en un entorn agradable i amb qualitat de vida suficient. Aquí neix la figura del regidor de barri. La idea més innovadora del programa era aquesta, que existeix en ciutats grans però en més petites no és tan freqüent. La quarta pota és la qualitat de vida. Volem una Solsona on es visqui bé. Encarada a la salut, al benestar personal. Volem copiar l'exemple de Cardona del projecte de salut integral, fomentant pràctiques saludables. Pot incloure també eliminar les barreres arquitectòniques.

N'estem molt contents. No hem rebut queixes; més aviat hem rebut elogis. Creiem que la resposta és positiva i que ajuda a la idea d'embellir el nucli antic. El que hem pogut fer és treure contenidors en un nucli antic que tenim molt cuidat i molt bonic. Per molt macos que siguin els contenidors, fan lleig. Per exemple, la plaça de Sant Joan guanya un 100%. Hi hem guanyat.

El primer que hem de fer per atraure turisme és tenir la ciutat bonica i endreçada. I hem fet els deures. Ens ho corrobora més la gent ve de fora i ens diu que Solsona està maca i endreçada. No només és mèrit del govern. Els solsonins tenen molta cura del seu entorn. També hem tingut una gran sort amb el pla de barris. Ens ha ajudat a mantenir el nucli antic en condicions. Vam ser de la segona convocatòria i vam ser el municipi més petit que s'hi acollia fins llavors.
Es va visualitzar que la manera com s'havia fet no estava concebuda per a un municipi tan petit. Per a municipis com el nostre, és complicat que t'obliguin a fer el 50% de l'aportació. Vam pagar la patenta. Això va fer que no poguéssim executar bona part de les obres previstes. Però en el que vam tenir un èxit rotund va ser en el capítol de les façanes i cobertes. Hem assolit amb escreix el 95% de les que calia rehabilitar. Els propietaris privats han arreglat les seves cases i això ajuda que es percebi que Solsona està neta i endreçada, perquè no es veuen façanes envellides. Vam acabar l'any passat i vam inaugurar la biblioteca, que és una meravella.

La tasca és de l'Agència de Desenvolupament Local; de què una de les potes és el turisme. Hem de treballar molts aspectes, amb la col·laboració amb Cardona, que té un potencial enorme gràcies a les mines i el castell. Hem de ser capaços de fer paquets turístics conjunts, de manera que la gent que vingui a Cardona arribi a Solsona. De fet, ja passa una mica perquè som dos municipis molt propers i molt similars en molts aspectes. Ho hem de potenciar més. Aquest és un primer pas, i un altre és participar al Patronat de Turisme del Solsonès, del Consell Comarcal. Tenim una comarca especialment bonica i això ens beneficia. És evident que amb això sol no viuríem. Hem de ser capaços de buscar una cosa especialment significativa a Solsona. Tenim un punt per guanyar perquè som la capital del barroc. Pot sonar una mica estrany, però aquest moment va associat a moltes coses. Una és el moment del folklore popular i de la cultura gegantera. Solsona és una ciutat gegantera per excel·lència, amb festes importants, com ara la festa major, Corpus i el carnaval, cadascuna amb els seus gegants i especialment bonics des del punt de vista artístic. Ho hem de vendre. Per això, una de les campanyes que hem iniciat és Solsona, una experiència gegant, que ens ha d'ajudar a portar a la ciutat el turisme familiar que volem. Hi ha altres línies que explorem. Tenim la sort de tenir Barcelona relativament a prop. Té un potencial turístic desbordant, i necessita destinacions on la gent que repeteix visita a la ciutat puguin conèixer nous llocs. Ens hem d'oferir a Barcelona perquè puguem de ser un d'aquests llocs. Aquesta és la feina que ha de fer l'Agència.

Espero que aviat tindrem bones notícies. Hem parlat amb Ensenyament. És un tema que ens preocupa perquè els alumnes fa temps que estan mig en barracons i mig en un edifici municipal. L'Ajuntament ha fet els deures per posar els terrenys a disposició de la Generalitat perquè pugui fer les obres i està a punt d'acabar el projecte executiu. Ens diuen que és una escola prioritària pel Govern.

Afecta, perquè en presència física no hi ets tant. Ens hem de reorganitzar d'una altra manera. L'alcalde no pot fer, a la vegada, d'alcalde i gerent. Per tant, ha de tenir una visió de supervisió mes superficial i més a llarg termini. Per això, vam recuperar la figura del gerent. El curt termini se l'ha de treballar cada regidor. Han de treballar més. Estic content de la seva aportació i de l'equip, que fa molt bona feina. També vol dir un esforç personal. Per mi, el dissabte ja no és cap de setmana. Però em feia gracia especialment pel moment que viu el país; si no, m'hi hauria resistit més. Crèiem que és bo per a la comarca tenir aquesta proximitat amb els càrrecs de la Generalitat. Per això la gent d'ERC vam decidir que era bo que aprofités l'oportunitat. Tinc molt clar que el meu compromís personal és amb Solsona. La meva primera obligació és amb la ciutat.

És el que m'ha fet patir més des que sóc alcalde i estic en política. Quan vols fer política des de l'honestedat, que es posi en dubte, és terrible. És molt fàcil imputar algú. Massa fàcil. Tots podem ser investigats, però perquè hi hagi mala fe i corrupció, hi ha d'haver voluntat manifesta de voler fer les coses malament i no era el cas. S'ha demostrat. En qualsevol cas, va ser molt desagradable.

Ens han demanat informació i l'hem donada. Sabem que va així. Però, de vegades, els independentistes tenim tendència a fer actes d'heroïcitat en tot moment i sembla que de tot n'hem de fer un cavall de batalla. Hem de ser més intel·ligents. Anar per feina i, el dia que calgui, ens plantem tots. Però no un alcalde tot sol. En tot cas, si em volen investigar, que m'investiguin. No n'hem sabut res més i potser no en sabrem res més.