Mig segle clavat a l'Ebre

La consulta sobre el futur del monument franquista d'enmig del riu Ebre, que tindrà lloc avui a Tortosa, ha aixecat expectació mediàtica, però segurament no tanta com la que va despertar fa gairebé 50 anys la inauguració del polèmic monument per part del dictador Francisco Franco. El 21 de juny del 1966, milers de persones van presenciar la inauguració del monument, que l'endemà va ser primera plana de la premsa estatal. “Gent de tota la província omplia els carrers, moltes pancartes i milers de metres de tela amb els colors nacionals cobrien les baranes del riu”, explica el periodista Josep Bayerri, en la crònica que va publicar a La Vanguardia l'endemà. Franco venia de Saragossa i després de travessar les serres de Pàndols i Cavalls, on va tenir lloc un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil, va arribar a Tortosa.

Abans de la inauguració del monument, el dictador, acompanyat per la seua dona Carmen Polo i l'almirall Carrero Blanco, va entrar a la catedral per la porta principal, on va ser rebut pel bisbe Manuel Moll, que va recordar la persecució religiosa del 1936 i va pronunciar un discurs adulador. “Vivim uns temps en què per ignorància dels uns, oblit de molts i malícia dels altres convé repetir i pregonar als quatre vents que vós vau ser elegit per la Providència per salvar la vida de l'Església a Espanya, defensar-la, ajudar-la i enfortir-la”, va manifestar Moll, segons recull la premsa de l'època. El bisbe de Tortosa també va explicar com el govern de Franco el va ajudar a reconstruir la diòcesi. “Excel·lència, que Déu us ho pague tot, us premie sobreabundament i divinament, com ell sap fer, pel bé que heu fet a l'Església”, va dir el bisbe, que també es va referir al paper de l'“exèrcit victoriós per redimir els pobles del captiveri roig”.

Però el discurs panegíric de Moll arribava poc després de l'expulsió d'Espanya de l'abat de Montserrat, Aureli Escarré, per unes declaracions a Le Monde d'oberta oposició a la dictadura i va rebre crítiques fora de Tortosa i a la mateixa ciutat. De fet, només vuit dies després de la inauguració del polèmic monument i del discurs de Moll, la comissió permanent de l'episcopat espanyol va emetre un comunicat dient: “L'Església no ha d'emetre cap judici sobre l'estructura de les formes institucionals vigents. No és matèria dels pastors de l'Església.” A Tortosa, un grup de capellans, liderats pel teòleg Joan Baptista Manyà, van fer un escrit rebutjant el discurs del bisbe, a qui qualifiquen de “simplista” i “servil”. “Les paraules de Moll estan produint fora d'Espanya, entre catòlics, un efecte lamentable: es consideren un acte de servilisme, d'estómac agraït i d'imprudent exaltació política”, recull Manyà a Les meves confessions, en un annex dedicat a la salutació del bisbe Moll a Franco. Manyà critica la política franquista de Moll, el seu odi a Catalunya i la seua preocupació per la construcció de grans edificis, com el seminari diocesà, que era massa gran per les necessitats de la diòcesi. En l'article, els capellans del bisbat de Tortosa rebutgen la violació dels drets humans, la llibertat d'informació pública, la imposició de la CNS com a obligació sindical, la tortura als presos polítics i representants sindicals, la imposició d'un partit únic i la persecució de la llengua i les institucions catalanes.

No només Moll va fer aquella tarda del mes de juny una clara exaltació del franquisme. En sortir de la catedral, la comitiva es va traslladar al marge dret del riu, on el governador civil de Tarragona, Rafael Fernández Martínez, va ser l'encarregat de presentar l'acte i va dirigir-se a Franco com a “alcalde honorari i perpetu de tots i cadascun dels municipis de la província”. Una distinció que l'Ajuntament de Tortosa ignorava i que li ha retirat aquesta mateixa setmana, només quaranta-vuit hores abans de la consulta. Amb tot, el de Tortosa no és un cas únic, i altres ajuntaments com el de Móra d'Ebre, l'Ametlla de Mar, el Vendrell o Cunit han descobert ara que Franco encara és alcalde honorari dels respectius municipis i, igual que Tortosa, revocaran l'acord plenari adoptat el 31 de març del 1964.

Tot i que els discursos d'aquell 21 de juny parlen d'un monument d'homenatge a Franco, hi ha articles de premsa de l'època que fan referència a un monument a tots els caiguts en la Batalla de l'Ebre. “Aquest és, senyor, el monument que hem erigit com un propòsit d'homenatge a vós. Al vostre exèrcit, a la vostra obra, a les seves arrels i a la seva projecció actual i futura. La província de Tarragona, centrada avui a Tortosa, sent el goig d'haver posat en aigües del seu gran riu que és també pel seu cabdal símbol d'unitat espanyola, una càtedra que ha de pregonar aquests sentiments, aquesta fidelitat al vostre mandat i a la memòria d'aquells que, trobant glòria a la batalla de l'Ebre, van obrir els camins d'unitat de grandesa i llibertat d'aquesta Espanya que sota la vostra guia viu en pau”, va dir el governador de Tarragona.

Acabat el discurs de Rafael Fernández, Franco va prémer l'interruptor per il·luminar el monument (que fa dècades que no funciona) i es van deixar anar centenars de coloms. L'acte es va tancar amb les paraules del dictador: “La batalla més transcendent de la nostra guerra no va implicar el triomf d'un bàndol, sinó la victòria de tota la nació.”