Escalfant la campanya
C's carrega en un vídeo contra Rajoy, al qual qualifica de dropo i corrupte, i contra Iglesias, al qual presenta com un barrut
El PP també planteja en un vídeo que els partits abandonin les línies vermelles que l'han tingut aïllat
Mariano Rajoy va tastar ahir la seva pròpia medicina en un vídeo difós per Ciutadans en el qual se'l presentava com un gandul que ha passat “quatre mesos sense fer res”, només “llegint el Marca”, així com un corrupte. “I no parlem del que ens han robat”, exclama un dels actors del curt enregistrat en un típic bar de barriada amb el títol Herois anònims . La irrupció de C's en la precampanya demostra tan poca subtilesa com la que va exhibir el PP dies enrere quan va decidir arrencar la guerra de vídeos que de ben segur serà un dels plats forts de la batalla pel 26-J. En aquella ocasió, els conservadors alertaven el seu electorat contra els “extremistes” i la possibilitat que es constitueixi un govern d'esquerres, i ahir el partit taronja va anar més enllà i va atacar durament Pablo Iglesias –apareix un actor amb cua que es presenta com un penques i un dropo que passa el dia bevent i jugant amb les màquines escurabutxaques– i, de retruc, va deixar com un drap l'actual president en funcions; mai no s'han amagat de dir que si depèn d'ells deixaran governar el PP però abans demanaran el cap de Rajoy. “Aquí només n'hi ha un que ho ha entès”, assegura un altre dels actors, i, després de reclamar polítics “humils”, seguidament, apareix en escena Albert Rivera, el veritable heroi del vídeo.
La mala imatge que ofereix C's sobre el seu líder no ha caigut gens bé als populars. “Hi ha expressions que sobren”, es lamentava ahir la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. “A la política s'ha de venir plorat”, replicava Rivera després de criticar l'escàs sentit de l'humor dels populars en contraposició al que assegura que ha tingut ell quan el portaveu conservador, Rafael Hernando, l'ha assenyalat com el “Naranjito” o el “veleta”.
Rajoy, en canvi, llançava de bon matí un altre vídeo en sintonia del que va anunciar fa pocs dies: una campanya més en positiu. Per atreure l'atenció, en un primer moment s'oferia només la imatge d'una línia vermella amb un enigmàtic missatge del cap de files popular: “Després d'aquests mesos, així és com veig jo la situació política.” Una estona més tard, la línia desapareixia i en el seu lloc se superposen un seguit de paraules com ara “unitat, seguretat, economia, família” i una veu en off que alertava contra les línies vermelles que, segons el PP, han marcat els mesos de negociacions posteriors al 20-D i que han tingut com a objectiu deixar-los aïllats. “Cal escoltar la gent”, assenyala el relator, tot encoratjant els partits a abandonar les línies vermelles perquè són un “mur que ho atura tot”. “S'han de deixar de banda els vets i ens hem de posar a remar tots junts”, exclamava la número dos de la formació, Dolores de Cospedal.
El vídeo va anar acompanyat d'un seguit de compromisos electorals en els quals el PP, fent cas omís de les exigències de Brussel·les per reduir el dèficit i les amenaces de sancions si no ho fa efectiu, insisteix a promoure una rebaixa de l'IRPF per a totes les rendes. Situant els nous llindars entre el 17% i el 43% el PP –que fa quatre dies prometia per carta a Jean-Claude Juncker que després de les eleccions aplicaria “noves mesures” per ajustar-se a les pretensions de la UE– ara intenta desdir-se'n i està disposat a fer-se perdonar pels casos de corrupció i tornar a atrapar els electors de les classes mitjanes i les rendes altes que se li van escapar el 20-D com a conseqüència dels escàndols i la pressió fiscal que van caracteritzar la legislatura de Rajoy.
Pacte amb Catalunya
La subhasta preelectoral, en tot cas, és una constant des que el rei Felip VI va confirmar la repetició dels comicis. Pedro Sánchez també procura dia sí dia també afegir noves ofertes i ara garantia un augment immediat del 4% del salari mínim interprofessional, a banda de reiterar el compromís de segellar un nou “pacte polític” amb Catalunya que, a la pràctica, es redueix al que ja va vendre el 20-D: una reforma constitucional que “millori” l'autogovern i reconegui les “singularitats” respectant, això sí, “el principi d'igualtat”.