Política

Han passat per Madrid

ALEJO VIDAL-QUADRAS

EXSENADOR PEL PARTIT POPULAR

“La física nuclear no és la solució per a Catalunya”

El que va ser líder del Partit Popular català a principis de la dècada dels noranta va decidir fa 16 anys fixar la seva residència habitual a Madrid

Vidal-Quadras guarda un gran record del seu pas pel Parlament Europeu, ben al contrari de la seva estada al Senat

Amb vista al 26-J, l'opció política que més satisfà l'exsenador és Ciutadans

Sem­bla que és obli­gat pre­gun­tar a una eminència en física nuclear, i a un home que des de sem­pre ha demos­trat tenir un agut sen­tit de l'humor, i també a un polític que sem­pre s'ha pro­nun­ciat en con­tra del naci­o­na­lisme català, si la ciència que estu­dia el com­por­ta­ment del nucli dels àtoms pot desen­vo­lu­par alguna solució que per­meti des­en­ca­llar el procés polític que viu Cata­lu­nya. Després d'ento­mar la broma i de desem­bus­sar la seva incon­fu­si­ble ria­llada sor­ne­guera, des de l'altre cos­tat del telèfon, Alejo Vidal-Qua­dras res­pon con­vençut: “Tot això fa més d'un segle que dura i la física nuclear no hi té res a veure.”

Ni física nuclear, ni tam­poc física quàntica, aque­lla que diu que una partícula pot estar en dos llocs dife­rents a la vegada: “Fa trenta-cinc anys es va dis­se­nyar un estat per solu­ci­o­nar el pro­blema i l'experiència demos­tra que no ha fun­ci­o­nat”, asse­gura. Des­car­tada, doncs, qual­se­vol llei de la física, Vidal-Qua­dras creu que la cosa evo­lu­ci­o­narà per si mateixa i tro­barà remei en la ine­vi­ta­ble llei del pèndol: “Cata­lu­nya anirà empit­jo­rant i, quan arribi al punt d'invi­a­bi­li­tat, la gent reac­ci­o­narà i la situ­ació s'aca­barà redreçant.”

Des del seu domi­cili madri­leny, on es va ins­tal·lar fa setze anys després de mar­xar d'una Cata­lu­nya on no se sen­tia “còmode”, Vidal-Qua­dras reme­mora el seu breu pas pel Senat, entre els anys 1996 i 1999, quan hi va arri­bar per desig­nació del Par­la­ment de Cata­lu­nya, on era dipu­tat des del 1988 pel Par­tit Popu­lar. Quan Vidal-Qua­dras va ser esco­llit, ales­ho­res al Par­la­ment hi havia un dipu­tat amb vocació de bro­mista que sem­pre que es votava per desig­nar sena­dors autonòmics apun­tava el nom de Marta Fer­rus­sola a la but­lleta. Com que la votació era secreta, mai es va saber qui era, però Vidal-Qua­dras creu que “si hi havia algú capaç de fer una broma d'aques­tes carac­terísti­ques era Jaume Camps”. Pot­ser perquè venia d'aquest ambi­ent, i d'una època “molt acci­den­tada” durant els seus cinc anys al cap­da­vant del PP català, en els quals va acon­se­guir dupli­car el nom­bre de dipu­tats al Par­la­ment i posar nerviós Jordi Pujol fins al punt que va dema­nar el seu cap a Aznar en un dels ser­rells no escrits del cèlebre pacte del Majes­tic, Vidal-Qua­dras té un trist i soporífer record del seu pas pel Senat. “És una cam­bra de segona lec­tura, on la feina és molt més repo­sada i on no hi ha cap mena d'estímul ni exci­tació política”, argu­menta. La mínima exci­tació durant els tres anys que va ser a la cam­bra alta la va tro­bar pre­si­dint la comissió d'Edu­cació i Cul­tura, però poca cosa més. Vidal-Qua­dras recorda: “Durant aquells anys, el sei­xanta per cent del temps em dedi­cava a la feina que Aznar em va enco­ma­nar
al cap­da­vant de la Fun­dació Faes; el vint-i-cinc per cent, al Senat, i el quinze per cent res­tant, a la feina de dipu­tat
del Par­la­ment.”

Vidal-Qua­dras con­tra­posa l'avor­ri­ment del sena­dor, “on no dei­xes de ser un xai dins un ramat”, amb l'exer­cici de “la política de pri­mera divisió”, que és com defi­neix la pràctica dels dipu­tats del Par­la­ment Euro­peu, on durant quinze anys va ocu­par escó i plaça de vice­pre­si­dent. “A Europa, la feina és molt exi­gent i com a dipu­tat tens més auto­no­mia. Per­so­nal­ment, van ser anys de plena satis­facció”, asse­gura amb con­ven­ci­ment.

Avui, als 71 anys, a Vidal-Qua­dras li costa tro­bar la satis­facció en la política. Després del seu pas efímer per Vox, reco­neix que “el PP de Rajoy no té cap atrac­tiu” i que si alguna opció l'atreu és la que repre­senta Ciu­ta­dans.

EL MILLOR

La presidència de la comissió d'Educació

El record que Alejo Vidal-Quadras té del seu pas per la cambra alta seria ben diferent si no hagués ocupat la presidència de la comissió d'Educació i Cultura. Aquest càrrec li va permetre relacionar-se “amb la gent més interessant d'aquest país”, i això va omplir de contingut la seva tasca política a Madrid.

EL PITJOR

L'avorriment de la feina de senador

El Senat no és el millor destí per a un polític a qui li agrada la brega, i Vidal-Quadras és dels que no s'arronsen mai. L'exlíder popular destaca l'“avorriment” com a record més negatiu de la seva feina de senador. “No hi ha cap mena d'estímul ni d'excitació”, rememora, i ho contraposa amb la tasca de diputat a Catalunya o Europa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia