“La independència no és la solució a tots els mals”

Eulàlia Vintró Castells (Barcelona, 1945) va ser l'única diputada catalana a Madrid de la segona legislatura. Representant el PSUC, va coincidir amb Jordi Pujol, Heribert Barrera i Jordi Solé Tura, entre d'altres, en una època en què la democràcia encara era molt tendra. “Va ser una legislatura importantíssima, perquè va posar en marxa tot el desenvolupament legislatiu constitucional i, per tant, va tirar enrere tota la legislació del franquisme.” Els estatuts d'autonomia, la primera reforma sanitària, la llei educativa, la salvaguarda dels parcs nacionals són, doncs, d'aquesta època. “Va ser apassionant i, a diferència del que ha estat després el Congrés dels Diputats, hi havia un gran respecte entre les persones”, recorda. Què ha passat, doncs? “La vida parlamentària s'ha degradat. Les majories absolutes han fet molt de mal, perquè no hi ha res pitjor que creure que la teva posició és l'única que val i que és la bona, sense pactar res amb l'oposició. Alguns diputats i ministres han preferit desqualificar en comptes d'argumentar, perquè és molt més fàcil. Ara els professors que duen els alumnes a veure el Congrés en surten avergonyits de l'espectacle que s'hi dóna.”

En aquesta darrera i fugaç legislatura, alguns representants de posicions properes a les que Vintró defensava tampoc no han ajudat a millorar aquesta imatge, amb petons a la boca i nadons a la bancada. “Esperem que la nova política no sigui només això”, apunta abans d'aclarir que, segons les seves fonts, hi ha una intenció real “de posar fi als privilegis i al distanciament entre polítics i electors”. Quant al petó entre Iglesias i Domènech
i al nadó de Carolina Bescansa, té clar que es tracta d'un “acudit”. “Hem passat d'una etapa en què les portades les ocupaven les posicions polítiques i les mesures legislatives, a una altra en què les ocupen els acudits. I si la portada la dóna un acudit, estàs obligat a fer-ne més per ocupar-la.”

En tot cas, Vintró considera que, després de les eleccions del 26-J, els partits no es podran permetre el luxe de no formar govern. “Les dues forces més votades són les dues més responsables del que ha passat: qui té més força és qui té més responsabilitat, perquè ha de cedir més. La gent està desenganyada, però espero que tingui memòria. Dit això, qui quedi en primera i segona posició no es podrà tornar a permetre el luxe de no voler pactar. La comunitat internacional tampoc no ho permetrà.”

Defensora de la “volguda ambigüitat” de la Constitució i l'Estatut, perquè es podia adaptar tant a una política més conservadora com a una de més reformista, Vintró es mostra sorpresa per l'evolució ideològica d'alguns companys de l'època en sentit sobiranista. “Sembla que hagin caigut del cavall, perquè gent que ni tan sols era catalanista ara és independentista. La gent necessita i vol creure que la independència és la solució a tots els problemes, però no és així, i em sobta que gent formada i polititzada també ho pensi”, defensa. És especialment sorprenent, diu, en el cas del partit que, tot i estar governant Catalunya amb majoria durant 23 anys, mai no es va plantejar fer un nou Estatut, i quan ho van fer uns altres va fer unes peticions extremistes per fer-lo fracassar. “En realitat, a Pujol només li interessaven els diners”, comenta encara amb sorpresa l'especialista en filologia grega, que va tornar a la docència el 1999, després d'una llarga trajectòria a l'Ajuntament de Barcelona, i ara s'acaba de jubilar i vol fer intercanvi de cases per viure en grans capitals del món.