“Hem encarat afers complicats i conflictius”

Hem pogut posar sobre l'agenda alguns temes que consideràvem clau per a la ciutat. El fet d'agrupar en una mateixa àrea l'urbanisme, la mobilitat i l'ecologia era una de les prioritats que la ciutat esperava des de fa molt temps. Que projectes que ja s'han endegat com el de les superilles, el tramvia o l'operador energètic s'estiguin treballant de manera transversal ja és un èxit. Hem abordat, a més, patates calentes que l'anterior govern no va voler entomar, com ara la regulació dels clubs de cànnabis, els plans d'usos de Ciutat Vella i Gràcia o el pla d'habitatges d'ús turístic. Hem demostrat voluntat d'encarar qüestions complicades i, en alguns casos, conflictives.

Precisament en aquesta àrea hi ha força sintonia en el discurs que cal prioritzar l'urbanisme social o als barris. També hi ha molt bona predisposició per part del regidor del PSC, en Daniel Mòdol, que s'incorpora a l'equip (serà responsable d'arquitectura). Té experiència, ha fet ciutat, i sap perfectament que s'ha de repensar la manera d'intervenir a Barcelona. S'han acabat aquelles grans obres faraòniques, de transformació de grans entorns. La ciutat ja està construïda, i ara hem de repensar com l'integrem en el medi. A més, en algunes polítiques troncals, com ara l'aposta per la rehabilitació, ja es van pactar amb el PSC.

En aquest projecte el que nosaltres hem dit és que, en aquest mandat, a la ronda de Dalt ja hi han de passar coses. Entenem que els veïns estiguin enfadats des de fa anys, perquè ningú els ha fet cas. I ara és la primera vegada que hi ha una proposta sobre la taula i, gràcies a la col·laboració del PSC, aquest mandat tindrem una partida de 15 milions per plantejar alguna solució en el tram que decidim. Nosaltres volem treballar per la cobertura, i estem d'acord que cal fer-la. El que està ara en discussió és quina és la solució tècnica més viable. I aquí és on ens hem de posar d'acord, perquè el paper ho aguanta tot. I la nostra obligació com a govern és plantejar una opció que sigui viable. El més fàcil, per nosaltres, seria sortir ara i dir “vinga, fem-nos la foto amb els veïns i posem 400 o vés a saber quants milions en una obra que no sabem ni quan costarà”. Volem un projecte realista a dos o tres mandats.

A cada territori on vaig, surto amb una llista immensa d'inversions que la gent em reclama. Tenim una ciutat amb molts dèficits, i és impossible donar resposta a tots ells en un sol mandat. La nostra perspectiva de cara al pla d'inversions és que a tot arreu hi passin coses, que els veïns vegin que, per fi, algú els escolta. I nosaltres volem iniciar un camí que impliqui un compromís d'execució de les obres que acordem per aquest govern o i pels que vinguin després. Per tant, que podrem anar més enllà de 15 milions a la ronda? S'haurà de veure amb relació a la resta de prioritats que té la ciutat.

Nosaltres abordem aquesta prioritat de mandat, tenint en compte el desordre i la desregulació que tenim. L'objectiu, per tant, és posar ordre, sabent que som una ciutat turística però, sobretot i abans que res, som una ciutat per viure-hi. Perquè si perdem això, també perdrem el turisme. La gent que ve a Barcelona no vol un parc temàtic, vol una ciutat que té el valor de la gent que hi viu, el comerç de proximitat… Estem parlant molt, i amb molta gent, perquè creiem que ha de ser partícip del debat. Ara mateix ja hi ha un pla especial aprovat inicialment, i que ja opera, i l'objectiu és que això rebi aportacions i que la seva ratificació definitiva no s'allargui massa. Volen una eina que sigui útil per a la ciutat i que perduri en el temps. Entenem que hi ha sectors econòmics molt presents que defensen uns interessos, legítims, però el nostre deure és fer un document que els faci compatibles amb el que és el bé comú.

La nostra aposta inicialment és aquesta. I és una idea que encaixa força bé amb el que ens diuen alguns grups de l'oposició i el que també ens demana la ciutadania.

Quan vam arribar al govern ens vam trobar una moratòria i una ordenança molt política que era un nyap a l'hora d'aplicar-la. Ho hem entomat, però partint de la base que algunes de les qüestions més polèmiques, com el règim de distàncies, ja havien entrat en vigor. Des de bon començament hem iniciat un procés de reforma del text, escoltant els districtes. Perquè no és el mateix una terrassa al centre de la ciutat que a la Via Júlia. I també hem volgut traslladar la concepció que l'espai públic és un bé de tots, i no només dels restauradors.

No. Al contrari. Em sento molt integrada al govern i, a més, tinc el privilegi de liderar una àrea com aquesta, que és un luxe i un repte alhora. Hem fet un acord en què el PSC no s'ha integrat en una àrea tancada on tots els regidors són del seu grup, sinó que hi ha una permeabilitat.

Fins ara, de fàcils no han estat [riu]. Per nosaltres, era important garantir la governabilitat de la ciutat. Nosaltres continuarem insistint que en aquest pacte d'esquerres hi caben altres forces. Entre el PSC i nosaltres hi ha moltes diferències, perquè som partits diferents i segurament també tenim un relat de les coses diferent. Però això no vol dir que no ens puguem posar d'acord. Jo espero que la responsabilitat que caracteritza partits com ERC, que ha garantit la governabilitat a altres ajuntaments o a la mateixa Generalitat, també s'exerceixi a Barcelona.

Aquesta és una qüestió molt important per a nosaltres, i que estem intentant treballant des de moltes perspectives. El regidor de Gràcia està fent una feina molt silenciosa, amb un afer que ens hem trobat sobre la taula amb capítols tan greus com descobrir que l'anterior govern pagava un lloguer, per estalviar-se problemes. Mai hem dit que compraríem el local, però sí que ajudaríem si hi ha una possibilitat d'acord entre els veïns i propietat. I en aquesta aposta, des del govern es va tots a l'una.