Bipartidisme latent

Pedro Sánchez tanca els ulls davant les enquestes que pronostiquen que el 26-J suposarà la seva tomba política definitiva i s'aferra a una interpretació que també es podria extraure de l'enquesta que va fer pública dijous el CIS: tot i constatar que Pablo Iglesias li prendrà la segona plaça, els ciutadans encara segueixen veient el PSOE com l'alternativa al govern de Mariano Rajoy. Tant és així que és l'opció preferida quan se'ls demana quin partit voldrien que guanyés les eleccions, mentre que també se situa en la primera posició quan se'ls pregunta quina formació els genera més simpatia i se senten més propers a les seves idees. També davant el dilema de qui votaran, el PSOE queda per sota del PP però manté una bona diferència amb Podem. Tot plegat pot semblar una contradicció perquè, després de l'anomenada “cuina” –la ponderació de les diferents xifres per poder fer una previsió del percentatge de vots i escons–, el resultat del sondeig estatal no deixa ni la més mínima esperança al PSOE sobre la possibilitat que pugui guanyar les eleccions i molt poques que sigui capaç de retenir la medalla de plata obtinguda el 20-D. Per alguns experts, l'explicació és complexa, però hi ha qui s'atreveix a interpretar que el ciutadà encara respon amb els paràmetres del bipartidisme clàssic: PP-PSOE, i és per això que, davant la mala nota que atribueixen a la gestió de Rajoy i seguint el vell esquema de l'alternança a La Moncloa, l'enquesta no s'ha desprès de la imatge de les darreres èpoques.

“El PSOE és un partit amb 137 anys d'història”, exclamava la nit de dijous la número dos de la llista per Madrid, Margarita Robles, com si l'experiència fos un antídot als mals que presagien les enquestes. Perquè és evident que el socialista no en vol ni sentir a parlar que unes sigles tan antigues es puguin acabar convertint en la versió contemporània de la UCD d'Adolfo Suárez. Per tot plegat, l'equip de Sánchez no es resigna a acceptar aquesta anàlisi i prefereix pensar que l'executiu espanyol –que controla el CIS– ha fet un ús partidista de l'eina perquè li interessa que arreli la idea que el PSOE està molt feble; que és un partit que ja no aspira a res i que ara la veritable amenaça és Podem. La tesi que un partit “extremista” pugui arribar a ocupar la presidència animaria l'electorat més conservador a acudir als col·legis per evitar-ho. I, en tot cas, exhibir un excés de triomfalisme pel que fa a les expectatives del PP –segons aquesta enquesta quedaria fins i tot per sota dels 123 escons actuals– desmobilitzaria la dreta. Si més no, davant una realitat virtual que pronostica una derrota sense cap mena d'edulcorant per a l'opció de Sánchez, el candidat ha decidit centrar la campanya a convèncer el major nombre d'indecisos (33%) perquè li facin confiança amb el missatge que el bipartidisme de tota la vida ni està mort ni ha mutat cap a l'opció de Pablo Iglesias. I que l'amenaça real en aquestes eleccions segueix sent Rajoy. Al cap i a la fi, continua liderant tots els estudis demoscòpics.

En el bàndol contrari, el candidat de Podem, fent gala de la manca de prudència que li atribueixen els rivals, sembla tenir molt coll avall el sorpasso i ja es prepara per redistribuir un futur executiu, des de la perspectiva d'assegurar que la campanya que té al davant serà “històrica” i que després del 26-J el seu partit “tindrà moltes responsabilitats”. “He sentit dir a Sánchez que no permetran un govern del PP i ens haurem d'entendre amb ells per governar plegats; no els demanaré cap xec en blanc”, insistia ahir en una entrevista a Antena3. Si bé ell es va estar de verbalitzar-ho, altres membres de la seva formació ja han començat a suggerir que, sens dubte, s'oferirà al candidat socialista la vicepresidència, seguint l'esquema que Iglesias va mantenir durant les negociacions posteriors al 20-D en les quals es reivindicava com el número dos de La Moncloa.

Sigui com sigui, a l'equip morat ja fa temps que es dediquen a intentar seduir els socialistes amb un discurs conciliador, i a vegades fins i tot condescendent, que dista molt de la crispació exhibida al Congrés cap als hereus de la “cal viva”. I sobretot, i malgrat que falten quinze dies per obrir les urnes, Podem comença a assajar el discurs de la victòria. Fins i tot ja tenen versions per si només és per vots o només per escons.