“Espanya no és reformable”

Sí, però, més que arribar al Senat, confiem a fer un bon resultat de l'independentisme, pel moment que estem vivint i per la necessitat que la nostra veu sigui forta i ferma i es pugui sentir ben alt, i al Senat, també.

Han canviat poques coses: que ells no han arribat a un acord, que tenim algun símptoma més de debilitat per part de l'Estat, però el mandat democràtic del 27-S segueix vigent i el nostre camí segueix impertorbable cap a la república catalana. Hem tingut temps de constatar, en aquests quatre mesos, coses que ja sabíem: que existeix un pacte tàcit sense cap escletxa entre el PP, Ciutadans i el PSOE pel que fa al Constitucional, al sistema econòmic i, sobretot, a la unitat d'Espanya, i que els altres també, amb algun matís, Podemos està intentant bastir un no, però no se'n surt.

El nostre eslògan és “L'únic canvi possible”.Veiem que guanyarà el PP, que segurament quedarà segon Podemos, que tindrem un PSOE debilitat, per la qual cosa agafarà protagonisme la Susana (Díaz), i això fa impossible, conjuntament amb aquest pacte tàcit que deia abans, l'opció de referèndum. Una de les coses que vaig fer quan vaig entrar va ser repassar diaris de sessions dels nostres senadors d'Esquerra, i algunes de les reivindicacions de principis dels vuitanta són exactament les mateixes que tenim avui. Parlen de fuga de cervells, que els nostres joves no es poden guanyar la vida, de dèficit d'infraestructures... Tenim esperances de fer aquests canvis, evidentment, i per això som independentistes perquè hem vist que era frustrant. Però, segurament, encara no hi ha prou gent que tingui prou consciència que això és així i que Espanya no és reformable.

Aquí tenim uns casos flagrants, que són l'N-II, l'aeroport de Girona i la seva gestió, els punts negres d'algunes carreteres, com la de Sant Julià de Ramis, i el dèficit en infraestructures.