Del Ripollès a Madrid, amb bitllet de tornada

Els cartells electorals d'ERC que durant aquests dies de campanya es poden veure a la majoria de municipis gironins mostren un primer pla de Teresa Jordà, somrient i en un gest que els qui la coneixen no dubtaran a qualificar de “molt seu”. Hi té una expressió molt natural, propera... “L'he escollit jo mateixa d'entre un munt de fotografies que em van fer a Sants (Barcelona) quan preparàvem la campanya, perquè m'hi sento molt jo... Mai no em maquillo, no m'agraden els posats... M'hi veig natural”, es justifica, la candidata per Girona del partit republicà, qui, comptant la curta legislatura passada, ha estat dues vegades diputada al Congrés.

I amb aquesta mateixa naturalitat i sense complexos i amb una manera d'expressar-se molt propera i planera, molt seva, afirma que l'anada a Madrid de la pròxima legislatura serà curta, el bitllet de tornada té la data del dia de la proclamació de la república catalana. Remarca que ella i la resta de diputats que aconsegueixi ERC volen ser a Madrid per defensar i explicar tot allò que decideixi i faci el Parlament de Catalunya en una cambra de representants polítics que és un altaveu a tot el món. “La independència s'ha de guanyar aquí, a casa nostra, però, hem de ser a Madrid fins a la desconnexió, perquè encara paguem al govern espanyol i sobretot perquè és un altaveu molt potent, hi ha corresponsalies de premsa de tot el món”, indica.

Dona pràctica com ja va demostrar els anys en què va ser alcaldessa de Ripoll, afirma, però, que ja que hi seran, a Madrid, treballaran –ella en diu ajudar fraternalment– per derogar totes les lleis involucionistes aprovades durant els anys de govern del Partit Popular com per exemple la llei Wert d'educació, i per fer pinya quan les iniciatives que impulsi el Parlament espanyol comportin clares millores socials.

Com que diu que la independència es guanya aquí, i interrogada sobre el paper de la CUP en aquest procés, Jordà explica que hi ha un full de ruta marcat i que el més important és anar fent, encara que sigui a petits passos. “És important fer-ho a la catalana, amb un somriure i amb molta il·lusió, perquè no hem de perdre de vista que és molt gran el que estem duent a terme, una república catalana lliure i de progrés fonamentat en una socialdemocràcia avançada...”, s'entusiasma. “Hem d'anar a poc a poc i fer-ho bé. Tenim setanta-dos diputats independentistes, que provenen de tradicions diferents, i és bo que uns vulguin córrer més i d'altres menys. Aquesta transversalitat és bona per la representativitat que comporta”, diu. I sentencia parafrasejant el seu col·lega a les llistes Joan Tardà: “La història del catalanisme és plena d'errors i dubtes, però ara són la llavor de la victòria.”

L'entusiasme de Jordà traspua també quan se li demana per un hipotètic cansament dels ciutadans, cridats tantes vegades a les urnes, alguns dels quals temen per l'alentiment del procés, fins i tot pel seu refredament. “Que hi hagi desafecció per la política és un mèrit de la classe política que ha liderat l'Estat, i que quedi clar que la majoria dels polítics són honestos. La repetició de les eleccions espanyoles no és per una segona volta, sinó que és fruit de la inutilitat de la classe política espanyola”, assegura.

Respecte a si en aquestes pròximes eleccions al Congrés la taxa d'abstenció pot ser molt elevada, Teresa Jordà té clar que totes les eleccions són importants. “A ERC ens encanta votar i ens encanta la democràcia. L'independentisme és qui ha de guanyar les eleccions, i ERC és l'únic partit independentista que pot guanyar les eleccions”, diu la candidata gironina. D'aquí el lema dels cartells electorals de la seva formació política: “L'únic canvi possible.” I en aquest sentit recorda que els catalans, durant més de deu anys, ho han intentat tot a Madrid i reiteradament per resoldre la tensió d'un país que vol marxar d'un Estat espanyol que ho impedeix de totes les maneres possibles. “La reforma de l'Estatut, el 9-N, el 27-S, els permisos per fer el referèndum... Sempre hem trobat un no tan gegant com els quilòmetres que hi ha entre Salses i Guardamar o entre Fraga i Maó”, sentencia. I rebla: “El mandat democràtic de les eleccions del 27-S és un bé suprem. S'ha acabat demanar permís.”

La candidata gironina d'ERC té clar que tots els processos tenen alts i baixos, però que el procés català està bategant, i la prova és el que ha passat a Catalunya després de les eleccions al Parlament del setembre passat respecte a les espanyoles del desembre. “Qui en tingui dubtes, del procés, que s'aturi, miri enrere i que tingui clar que, ara més que mai, tot depèn de nosaltres mateixos, ens toca escriure la constitució del nostre país, pensant en tots i totes els que hi eren, els i les que hi són i per als i les que hi seran”, afirma.

De la curta legislatura passada, en remarca en positiu que s'ha vist que a Espanya també hi ha joc parlamentari. “S'han adonat que hi ha un canvi de joc i han après un nou verb, el verb transaccionar”, sentencia Jordà. En aquest sentit, destaca el munt d'iniciatives que, tot i el poc temps que han tingut, ha liderat ERC al Congrés dels Diputats, com ara el llum verd al dret de vot dels ciutadans a partir de 16 anys, la prohibició de les prospeccions i extraccions d'hidrocarburs amb la tècnica del fracking, la dotació d'un fons de 800 milions d'euros per lluitar contra la pobresa equivalent a l'increment de la despesa militar espanyola de l'any passat... “És veritat que són èxits testimonials, perquè el govern estava en funcions, però això demostra que es poden canviar coses”, especifica.

I què n'espera, de les eleccions del proper 26 de juny? Doncs que, com a mínim, els partits independentistes mantinguin els quatre diputats de les comarques gironines que van aconseguir el desembre passat i, si pot ser, guanyar-ne un més. Jordà afirma que no ha analitzat si l'efecte Puigdemont pot restar vots a ERC, sobretot al territori gironí. “Més que res espero que sumi vots a l'independentisme”, diu.

En l'àmbit de l'Estat espanyol, remarca que no s'espera cap gran canvi. “Els independentistes som els únics que no hem de demanar permís a ningú. Xavier Domènech n'ha de demanar a Pablo Iglesias; aquest, a Pedro Sánchez; aquest, a Susana Díaz; ella, als barons del PSOE, que tenen lligams a determinades grans empreses...”, explica, tot i reconèixer que “Podemos és una alenada d'aire fresc, com ho va ser el PSOE. Són la versió 2.0.”

La política ripollesa augura molts pactes un cop se sàpiguen els resultats dels comicis i moltes negociacions per trobar una solució definitiva perquè els polítics espanyols reconeguin Catalunya com a nació. “I perquè ens deixin fer”, hi afegeix. Es manifesta escèptica respecte al famós sorpasso de Podem al PSOE, perquè les enquestes que són més favorables a la coalició del partit que lidera Pablo Iglesias i Izquierda Unida els donen un màxim de 91 diputats, i una mica més de 80 al PSOE.

De fet, no dubta a afirmar que Catalunya no només ha estat el gran tema
de les eleccions, tot i que lamenta que
no figuri com a tal als programes electorals dels partits espanyols, sinó que marcarà la legislatura que ara s'encetarà. “Ni en parla qui hauria de ser la gran regeneració de la política, Pablo Iglesias”, fa notar la candidata. I sentencia amb contundència: “Si Catalunya fos fora d'Espanya, després de les eleccions espanyoles del desembre passat, ja hi hauria hagut govern.”

Teresa Jordà veu el seu futur immediat lligat a Madrid, lògicament. “El menor temps possible”, aclareix, cosa que voldrà dir que Catalunya ja és una república independent. Insisteix que la feina que cal fer és a Catalunya i és on ella es veu contribuint a construir la sanitat, l'educació, la societat del benestar, el paper de la dona... del nou estat. De fet, contribuir a construir és el que ha fet des de la seva època com a representant dels estudiants a l'institut Abat Oliba de Ripoll, més endavant dels seus col·legues universitaris de la Facultat d'Història de la Universitat Autònoma de Barcelona, de les JERC i dels vuit anys en què ha estat a l'Ajuntament de Ripoll, quatre d'alcaldessa, i on ara continua a l'oposició fins a final de mandat. Jordà, curiosament, no ha deixat mai l'acta de regidora, tot i la seva condició de diputada a Madrid. “Costa desenganxar-te del dia a dia del teu poble, m'agrada participar-hi. A final de mandat, però, tinc clar que toca deixar-ho per donar pas a altres persones”, diu. Jordà diu que l'experiència a l'alcaldia li ha fet veure que la política és una eina molt valuosa per canviar les coses, però que la clau és la gent. “L'experiència m'ha fet veure que les coses es guanyen quan hi ha il·lusió.”

La campanya diu que ha estat molt de cos a cos, tot i recordar que ERC fa anys que estan en campanya per atraure més gent cap a l'independentisme, una campanya permanent d'aquesta política ripollesa arreu on ha estat, i sempre amb l'objectiu de la república catalana ben present, fins i tot quan, en l'època d'estudiant, era guia del monestir de Ripoll, on hi ha enterrat Guifré el Pelós, el pare de la nació catalana. No en va, Teresa Jordà ha escollit com a escenari del reportatge gràfic una passejada entre les places de Catalunya i de la Independència de Girona. Una tria ben reveladora.