Política

Regne Unit

El referèndum sobre la Unió Europea

Guanya el ‘Brexit'

El Brexit es va imposar ahir de manera totalment inesperada en el referèndum celebrat dijous amb un 51,9% del vots a favor i un 48,1% en contra. En total, 17.410.742 vots a favor del trencament i 16.141.241 en contra. La participació va ser del 72%, la més alta votació que hi ha hagut al Regne Unit des del 1992. El País de Gal·les, contra pronòstic, i Anglaterra es van decantar pel Brexit i Escòcia, Irlanda del Nord, a més de Londres, Manchester i algunes ciutats angleses, van apostar per la permanència. A Anglaterra, 15.188.406 persones (53,4%) van votar pel Brexit i 13.266.996, en contra (46,6%). A Gal·les, el Brexit va obtenir 854.572 vots (52,5%) i la permanència, 772.347 (47,5%). A Irlanda del Nord, 440.437 (55,8%) vots a favor de quedar-se i 349.442 (44,2%) a favor de marxar. I a Escòcia, 1.161.191 (62%) a favor de la UE i 1.1018.322 (38%) en contra.

La victòria del Brexit va provocar la dimissió automàtica del primer ministre, David Cameron. A les nou del matí, poc després que la comissió electoral confirmés el resultat, va convocar la premsa a Downing Street i va sortir acompanyat de la seva dona, Samantha. I va posar fi a sis anys al capdavant del govern. “La voluntat dels britànics és una instrucció que s'ha d'entregar”, va dir Cameron.

“Jo estava convençut que el Regne Unit seria més fort, més segur i millor dins de la UE. I vaig deixar clar que el referèndum era sobre això, i només això; no el futur de cap polític, inclòs jo mateix”, va confessar. “Però el poble britànic ha pres una decisió diferent, i per això crec que el país requereix un lideratge nou que el porti cap a la direcció que ha escollit.” Va dir que estava consternat per la derrota després que les enquestes havien suggerit un avantatge per quedar-se a la UE. En un comunicat previ va destacar els principals èxits, incloent la reconstrucció de l'economia després de la crisi financera i haver legislat per permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Cameron va dir que renunciaria el proper mes d'octubre després del congrés del Partit Conservador, en el qual s'elegirà el nou líder del partit. La setmana que ve es reunirà amb la Comissió Europea per exposar-los quina ha estat la decisió de la seva gent i la seva pròpia. Va assegurar que la desconnexió d'Europa, l'aplicació del famós article 50 del Tractat de Lisboa que ningú abans no ha aplicat, no es portarà a terme fins al proper mes d'octubre, quan hi hagi un nou líder. L'exalcalde de Londres Boris Johnson, el gran guanyador de la campanya juntament amb el ministre de Justícia, Michael Gove, va dir que no hi havia pressa.

La lliura va caure ahir un 10%, la caiguda més gran de la seva història. El governador del Banc d'Anglaterra va comparèixer després de Cameron per calmar els mercats. Va dir que hi hauria un període d'incertesa però que hi havia liquiditat per evitar la caiguda de l'economia.

Es parla també de convocar noves eleccions. Ningú sap el que passarà a partir d'ara. George Osborne, el ministre de Finances, durant la campanya, va dir que el Brexit provocaria retallades en els serveis socials, la sanitat pública i les pensions.

Durant tota la campanya també s'havia parlat de la desintegració del Regne Unit, que el Brexit trencaria la unió. La ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, va dir ahir que era “molt probable” que Escòcia convoqués un nou referèndum d'independència. A Irlanda del Nord, el Sinn Féin va declarar que el Brexit intensifica la reclamació per la reunificació d'Irlanda.

Ningú no s'esperava aquest final quan dijous a la nit van tancar els col·legis electorals i es va publicar l'enquesta de YouGov que donava la victòria a la permanència per un 52% a 48%, que no feia res més que confirmar les enquestes més recents. El mateix Nigel Farage, líder del UKIP, el partit antieuropeu i antiimmigració, va anticipar que, probablement, guanyaria la permanència. Fins i tot un total de 84 parlamentaris tories, inclosos Johnson i Gove, van signar un document donant suport a Cameron com a primer ministre, que va quedar en paper mullat.

Però a mesura que avançava la nit, la distància a favor del Brexit es mantenia, i fins i tot augmentava. A Londres, el suport va ser del 75%, més de l'esperat, però insuficient per compensar les pèrdues al nord d'Anglaterra i la desfeta de Gal·les. A les cinc del matí, tots els diaris donaven per guanyador el Brèxit. Nigel Farage va piular a Twitter: “Avui és el dia de la nostra independència, hem recuperat el nostre país.” La victòria del Brexit ha deixat tocada també la UE i obre les portes a impulsar altres consultes entre els euroescèptics d'altres països europeus com ara França, Itàlia i Holanda.

LES FRASES

Els britànics han pres una decisió clara per agafar un camí diferent (...). Cal un nou lideratge
David Cameron
primer ministre britànic
Fem que aquest 23 de juny quedi en la nostra història com el nostre dia de la independència
Nigel Farage
líder de l'euroescèptic ukip
Seguirem sent un poder europeu que prendrà part de les decisions importants
Boris Johnson
exalcalde de londres
El Regne Unit podrà construir una relació nova (...) amb els veïns europeus fonamentada en el lliure comerç
Michael Gove
ministre de justícia
Ara cal negociar i hem d'aconseguir el millor tracte possible
Jeremy Corbyn
líder del partit laborista
El banc no dubtarà a l'hora d'adoptar les mesures addicionals que es requereixin
Mark Carney
governador del banc d'anglaterra

El successor de Cameron

Després que David Cameron anunciés la seva dimissió per al mes d'octubre, han començat les apostes per qui serà el nou líder dels conservadors. Hi ha quatre grans favorits: els que han estat del costat de la permanència a la UE, George Osborne, el ministre de Finances, i Theresa May, la ministra d'Interior.

Després hi ha els dos líders del Brexit, l'exalcalde de Londres Boris Johnson, i el ministre de Justícia, Michael Gove. Osborne era qui havia de ser el successor, però dins del partit no és vist com un líder i ha estat darrere de les retallades dels últims anys. El que més sona és Boris Johnson, que té un gran suport popular i no és vist com si fos part de l'establishment. Es va fer popular pel fet de ser l'alcalde dels Jocs Olímpics de Londres. D'alguna manera ha estat el gran guanyador del referèndum. Després hi ha l'emergent líder dels conservadors escocesos, Ruth Davidson, que va ser la guanyadora de l'últim debat televisat de campanya en el qual es va enfrontar amb Johnson. I altres noms com ara Liam Fox, Priti Pattel, Andrea Leadsom i Nicky Morgan.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.