Política

L'exalcalde Santiago Campos promou una candidatura independent a Móra d'Ebre

Encara és militant de Convergència i no sap si l'encapçalarà, però creu que el poble necessita una quarta força política

«Encara sóc mili­tant de Con­vergència, però el meu pro­jecte és una llista inde­pen­dent, si bé encara no sé si l'encapçalaré.» Així ha reve­lat públi­ca­ment l'exal­calde de Móra d'Ebre San­ti­ago Cam­pos la seua intenció de tor­nar a la política muni­ci­pal, una decisió que asse­gura haver comu­ni­cat al comitè local de CiU a prin­cipi d'any. «Al prin­cipi no s'ho creia ningú», admet Cam­pos, que remarca que res­pec­tarà la can­di­da­tura que puga pre­sen­tar CiU a Móra d'Ebre. «Ara sóc només un sim­ple mili­tant, i CiU ha de fer el seu camí», insis­teix. «A més, ni que em pagues­sin ani­ria en cap altra llista que no fos inde­pen­dent», con­clou l'exal­calde.

El nou pro­jecte polític de Cam­pos encara no té cap nom ofi­cial, tot i que l'exal­calde adver­teix que n'ha pen­sat uns quants. Un altre aspecte que encara no té clar és qui serà el can­di­dat a l'alcal­dia, el seu cap de llista. «No busco la cadira, sinó que torno a la política muni­ci­pal perquè penso que Móra d'Ebre ha de recu­pe­rar la il·lusió», asse­gura Cam­pos. «Si trobo algú amb un per­fil de vocació política i amb carisma, estaré encan­tat de la vida, perquè no tinc cap aspi­ració d'anar de cap de llista; millor si no sóc jo», con­clou l'exal­calde.

Una llista «oberta»

Cam­pos asse­nyala que torna a la política activa perquè hi ha gent de «tots els sec­tors del poble» que li ho demana, i perquè vol­dria que Móra d'Ebre «anés millor». Segons diu, ja té prou gent per for­mar una can­di­da­tura, però sobre­tot busca «per­so­nes que vis­quin i tre­ba­llin al poble, i que tin­guin ganes que les coses fun­ci­o­nin bé». Amb tot, a Cam­pos li interessa incloure-hi gent amb menys de 30 anys, encara amb tot per fer en la política, i per­so­nes amb més de 60, que puguen ofe­rir la seua experiència. D'altra banda, asse­gura que serà una «llista oberta», i que vol donar als morencs la pos­si­bi­li­tat d'ele­gir els mem­bres de la can­di­da­tura. «Pen­sem fer un son­deig popu­lar per con­fec­ci­o­nar la llista, perquè la nos­tra intenció és escol­tar la gent des del prin­cipi», afirma Cam­pos: «Serà una llista amb un punt cata­la­nista al qual no penso renun­ciar, però amb gent de les dife­rents ide­o­lo­gies».

Respectar el vot dels ciutadans

GUSTAU MORENO

«Móra d'Ebre és ara un poble trist, que ha perdut capitalitat i pes específic a la comarca», diu el també expresident del consell de la Ribera d'Ebre Santiago Campos. Tot i que el dia del seu comiat, ara fa quatre anys, va advertir que en política només li quedava la «satisfacció» de «recuperar per a CiU l'alcaldia a Móra d'Ebre i la presidència del Consell Comarcal», Campos nega que la seua candidatura siga una marca blanca. «Móra d'Ebre necessita una quarta força política, per evitar el desequilibri actual de dos contra un [PSC i ERC, contra CiU] i també perquè es respecti el vot dels ciutadans», afirma Campos, per qui el PP «no compta gaire» a Móra d'Ebre.

D'altra banda, sobre l'exalcalde pesava una sentència del Tribunal Suprem, del 2006, que confirmava la condemna de sis anys d'inhabilitació per desenvolupar càrrecs públics, ja que el 1993 hauria llogat un local de la seua propietat per fer-lo servir com a magatzem municipal, en el cas Frucampos. Però Campos va presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.

Una vida lligada a CiU

GUSTAU MORENO

Tot i que ara promoga una candidatura independent, Santiago Campos és un dels referents històrics de CiU a la Ribera d'Ebre. La seua militància política va començar el 1977, quan es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya. El seu carnet de militant va ser un dels primers que es van expedir a Convergència, i està signat a mà per Jordi Pujol. Durant anys, Campos va ser l'home fort del partit a la comarca, i va assolir l'alcaldia de Móra d'Ebre l'any 1987, amb una majoria absoluta que va repetir en dues ocasions més. A banda, també va ser president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre durant quinze anys. Però el principi del final de la seua carrera política, o almenys de la primera etapa, va arribar després de les eleccions municipals del 2003, en què Campos va perdre la majoria absoluta i el PSC i ERC van pactar un govern que donava l'alcaldia al socialista Josep Solé Biosca. Després, el pacte d'esquerres també es repetia al Consell Comarcal, CiU va impulsar un procés de renovació, i Campos va deixar el seu càrrec de regidor de Móra d'Ebre el 25 d'octubre del 2004.

«No estic emprenyat»

GUSTAU MORENO

«Ni marxo de CiU ni estic emprenyat; el fet de promoure una candidatura independent és una opció personal», assegura Santiago Campos. L'exalcalde de Móra d'Ebre no considera aquesta decisió com un acte d'indisciplina cap al seu partit, i remarca que si tira endavant el seu nou projecte polític és perquè «els ciutadans han d'estar més ben atesos» i perquè «Móra d'Ebre no pot dependre dels dictàmens exteriors». Campos afegeix que en la pròxima campanya electoral no pensa criticar ningú, ni tan sols l'actual govern del PSC i ERC –que el 2007 va tornar a deixar el candidat de CiU, el doctor Manel Saltor, sense l'alcaldia de Móra d'Ebre–, ja que la seua candidatura independent serà «una força nova, que servirà per reactivar el poble». Amb tot, Campos no estalvia lloances als seus companys de partit a la comarca. Així, remarca que l'alcalde de Móra la Nova, Joan Manel Sabanza, «és el millor polític de la Ribera d'Ebre», tot i que també destaca els alcaldes de Tivissa i de la Palma d'Ebre. «L'alcalde d'Ascó també té molt de futur», diu Campos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.