Llenya a Catalunya!

Són les tres de la tarda del dia de Sant Narcís. La majoria dels canals de televisió propaguen en directe la notícia: «Dos furgons de la Guàrdia Civil traslladen, des de la presó de la comandància de Sant Andreu de la Barca, a Madrid els vuit detinguts de l'operació Pretòria, que dirigeix el jutge Baltasar Garzón.» Han passat la nit a les cel·les, incomunicats. Un catre, dues mantes i un orinal ha estat tot el mobiliari de les rònegues dependències de sis metres quadrats. Una bombeta de quinze watts il·lumina el recinte, i es deu haver apagat a les nou de la nit. No se sap què han sopat. Els de Santa Coloma no ho sé, però Macià Alavedra i Lluís Prenafeta podria jurar que no han menjat ben res: sols aigua. Acostumats a la cuina de Ca l'Isidre –un dels millors restaurants de Catalunya–, refugi habitual de les converses de negoci i de les exigències sibarítiques dels seus estómacs, el sopar fet a la cuina de la comandància per als «catalanes cabrones» no els deu haver vingut de gust. D'altra banda, el sotrac anímic els deu haver tret la gana.

Els vehicles són dos petits furgons amb quatre cel·les individuals cada un, de poc més d'un metre quadrat cada una, sense finestra exterior. Una cadira metàl·lica collada a terra és tot l'equip de viatge. És molt possible que els hagin lligat a la cadira com si els portessin al patíbul. Deu haver-hi, per a un llarg viatge de deu hores, com a mínim, quelcom per satisfer les necessitats. Alavedra amb 75 anys i Prenafeta amb 70 deuen haver passat un viatge com mai podien haver imaginat. En redactar aquesta crònica encara no han arribat a Madrid. Ho faran desfets, no voldran sopar, dormiran en cel·les com les de la passada nit, i demà els hauran de rentar la cara, pentinar i fer la corbata. Dubto que puguin fer-ho ells mateixos. Restaran esgotats, estupefactes i indignats de rebre el mateix tractament que donen als criminals declarats. «Catalanes ladrones y estafadores. Que se jodan!», possiblement s'haurà sentit quan algun número hagi insinuat que són gent gran, que encara no han estat jutjats, ni tan sols processats, i que no mereixen aquest tracte.

El nom de Millet és recurrent. Si ell, que s'havia declarat culpable abans que la fiscalia li imputés càrrecs, no va ser empresonat i va sortir de la compareixença judicial amb llibertat sense fiança, en espera d'un judici i veredicte que possiblement ja ni presenciarà ni oirà, si triga tal com opinen eminents juristes quinze anys, per què els presumptes culpables de l'afer Pretòria han de ser tractats com criminals de guerra. Una cosa és prou clara. L'afer Millet dubto molt que es vagi gestar fora de Catalunya. L'han aprofitat i l'espremen per desacreditar els catalans com a persones. L'afer Pretòria ve de Madrid amb una finalitat més ampla que la de fer justícia: l'objectiu és Catalunya, i els encartats i els que aniran seguint tenen mala peça al teler!