Política

opinió

Agilitat negociadora

“Som on érem el 20-D amb el Partit Popular enfortit”

Un cop allunyats de les eufòries i de les depressions de la nit electoral veiem com encara no queda resolta la crisi política espanyola. El pas de les hores ens demostra que formar govern no serà gens fàcil. En especial si el guanyador i reforçat Mariano Rajoy insisteix a presidir-lo i si el PSOE segueix negant-se a una gran coalició i fins i tot a acords parcials que permetessin una investidura.

Som on érem el 20-D amb el Partit Popular enfortit. Mirem amb mal regust els cinc mesos de calvari diari de declaracions i contradeclaracions d'uns líders que van ésser incapaços de pactar res fins a demostrar que a Espanya no existeix la cultura del pacte. Una cultura que funciona per als problemes aritmètics a països del nord d'Europa a l'hora de formar govern, com ara a Holanda, on són capaços de tenir un govern on conviuen sense problema un ministre liberal d'Hisenda de dretes i un ministre d'Economia liberal d'esquerres.

La incertesa de saber qui governarà a quaranta-vuit hores d'unes eleccions torna al pensament la comèdia anomenada fins al cansament de El perro del hortelano de Lope de Vega. El gos que ni menjava ni deixava menjar.

Les institucions europees demanen agilitat. Que aparegui un govern espanyol amb plena capacitat que assumeixi la part que li toca del maldecap de la fugida dels anglesos de la Unió Europea. Agilitat és la demanda dels ciutadans que no són hooligans de cap partit i que simplement allò que volen és visualitzar com més aviat millor un govern que els representi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.