Política

Abonats al ciment

Mollerussa entra en una hiperactivitat constructiva després de superar una compromesa situació d'endeutament

El redisseny del centre urbà és l'aposta més ambiciosa del municipi

L'alcalde recorda que l'Ajuntament “no podia ni pagar la llum”

Una cançó que La Trinca va fer popular fa més de 30 anys exclamava que Mollerussa mereixia ser considerat el poble “més bonic del món” i que ni els gratacels de Manhattan, ni el Partenó, ni Singapur, ni tampoc Miami, es podien comparar amb els encants de la capital del Pla d'Urgell.

Sigui perquè els anys no passen en va per a ningú, ni per al “poble més bonic del món”, o sigui perquè la lletra de La Trinca no feia ben bé honor a la veritat, el cas és que Mollerussa està immersa en un procés de rehabilitació i neteja de cara. “És evident que de 15 anys cap aquí la ciutat ha anat enrere”, lamenta Engelbert Montalà, portaveu d'Esquerra Republicana, principal força de l'oposició. “Nosaltres ja vam dir que l'anterior legislatura era per posar-nos al dia. Vam trobar l'Ajuntament en una greu situació econòmica i ens vam marcar el repte que, un cop ens en sortíssim, tiraríem endavant importants millores”, indica l'alcalde, el convergent Marc Solsona.

El procés de reforma del centre urbà, per prioritzar els vianants i reduir els vehicles i les places d'aparcament, és el projecte més ambiciós que afronta el municipi. El més ambiciós però no l'únic, perquè també han començat els treballs per construir un pas subterrani a les vies del tren i hi ha planificada una despesa de més d'un milió d'euros en quatre anys per dur a terme el que a l'Ajuntament es coneix com a “pla renove” de carrers. A banda, hi ha les obres de la futura pista d'atletisme al parc de la Serra.

L'alcalde explica que la hiperactivitat constructiva no és cap caprici, sinó que forma part d'un disseny de ciutat que s'ha planificat de manera acurada. Solsona posa en relleu: “Vam reduir un 41% del deute i, un cop comencem a estar bé per dins, ha arribat l'hora que es noti per fora, que es noti al carrer.” En aquest context, afegeix que també l'Escola de Música té avançat el seu procés de trasllat cap a Cal Duch, l'edifici que havia estat durant molts anys un destacat hotel. El trasllat, avisa l'alcalde, no serà efectiu abans del curs 2017/2018.

El retard a l'hora d'executar les millores és un dels retrets que manifesta Engelbert Montalà vers la manera de fer de l'equip de govern. “El consistori ha de fer accions globals i urgents, i no pas dedicar-se a actuar en petites dosis”, lamenta el portaveu del partit republicà. En aquesta línia, preveu que “no serà fins al 2019, poc abans de les eleccions, quan començarem a veure actuacions de pes”.

“Si fins ara no invertíem era perquè no teníem diners. Fa cinc anys, Mollerussa sortia als
diaris perquè no podíem ni pagar la llum. Ara estem en una Mollerussa que ha recuperat la il·lusió, la capacitat d'engrescar i de mirar al futur amb optimisme”, destaca l'alcalde.

MARC SOLSONA (CDC) Encadena la seva segona legislatura governant amb majoria folgada.
EL CONSISTORI

Un baluard convergent

Mollerussa és una plaça forta per a Convergència. El partit ocupa 11 de les 17 cadires que hi ha a la taula de plens i la segona força, Esquerra Republicana, està molt distanciada: 3 regidors. PSC en té 2 i el PP té un únic representant. Els últims comicis van deixar fora la xenòfoba PxC.

les claus

Govern còmode

Marc Solsona encadena dues legislatures governant amb majories folgades. L'alcalde indica que, tot i això, l'equip de govern està “obert” a les propostes que arriben de fora de l'òrbita convergent. “Busquem nous mecanismes de participació dels altres grups i també de la ciutadania. Sabem que és molt dur ser a l'oposició amb una majoria absoluta, però no aprovem res sols.”

Canvi de tendència?

Engelbert Montalà destaca que, després de les eleccions a Corts del 26-J, “els resultats mostren que la majoria absoluta convergent pot començar a estar qüestionada”. Esquerra es va quedar “a una cinquantena de vots de Convergència” i des del partit republicà s'assegura que la comarca, històricament convergent, vira a l'esquerra. “A Bell-lloc, Bellvís, Linyola i Torregrossa ja hem fet el tomb.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.