Rajoy proposa un pacte de mínims per estovar el PSOE
El líder del PP procura no tibar la corda confiant que el comitè federal aboqui la direcció de Ferraz a digerir l'abstenció
Sánchez reapareix aquesta setmana i inicia una tanda de contactes amb ‘barons'
Sense pressions. Mariano Rajoy ha decidit no ofuscar més els socialistes amb la gran coalició i ha optat per rebaixar les expectatives d'una futura entesa limitant-la a un “acord de mínims” que li garanteixi la governabilitat i que permeti tirar endavant els assumptes complexos de la legislatura, com ara el pressupost de l'Estat del 2017, les relacions amb Catalunya o els compromisos amb la UE. Amb un comitè federal que no se sap ben bé com pot acabar –tot dependrà de la força dels partidaris de l'abstenció– la sensació dels populars és que tibar massa la corda ara només servirà per ratificar el rebuig frontal a facilitar un govern conservador que, aparentment, manté la direcció de Ferraz. Per tot plegat, Rajoy reblava ahir que ara és el moment d'aparcar discrepàncies i asseure's tots plegats per impulsar un nou govern “com més estable millor”, tot alertant que unes terceres eleccions suposarien un “disbarat de grans dimensions”.
En paral·lel a la reunió que avui Rajoy mantindrà amb Coalició Canària –de moment no hi ha més contactes públics a la vista– el secretari general socialista, Pedro Sánchez, si més no, recuperarà l'agenda després de més d'una setmana desaparegut de l'escena política, i ho farà per intentar conèixer el parer de tots els seus barons territorials abans de la cimera de dissabte vinent en què s'haurà de consensuar la posició socialista quan Rajoy citi el secretari general a La Moncloa per demanar-li el suport i proposar-li començar la negociació. A poques hores que Sánchez iniciï la seva particular tanda de contactes –que engegarà amb dos dirigents amb les quals manté sintonia, la basca Idoia Mendía i la madrilenya Sara Hernández–, des de Ferraz es repetia ahir el mateix missatge a Rajoy: no el faran president ni a ell ni a ningú del PP. I, en aquest cas, el PSOE andalús públicament se sumava a la mateixa tesi avisant el cap de files dels populars que el que ha de fer és “omplir l'agenda” per buscar suports entre els grups de la dreta. Així s'expressava el secretari d'organització del PSOE-A, Juan Corejo, mà dreta de Susana Díaz, el qual apostava pel “no rotund a la investidura”.
Alguns sectors socialistes interpreten la posició andalusa com una estratègia dins la pugna que Díaz manté amb Sánchez pel futur control del PSOE i, sobretot, per enviar senyals al PP que no estan disposats a acceptar qualsevol oferta per abstenir-se. En aquest sentit, consideren que la presidenta de la Junta ha decidit rebaixar la pressió cap al seu cap de files fins que s'arribi al comitè federal i manté per als seus cercles privats que la possibilitat de promoure una abstenció, in extremis, no és cap bestiesa.
Rajoy, si més no, no descarta que aquest acabi sent l'escenari, però perquè es produeixi el PSOE necessita el seu temps, i és per això que el nucli dur dels conservadors segueix els passos del seu cap de files i tampoc no pressiona la direcció de Ferraz, més enllà d'insistir que Sánchez ha d'assumir la seva responsabilitat i acceptar que només hi ha una sortida. “El PSOE és el que té la capacitat de desbloquejar la situació”, subratllava ahir el vicesecretari de comunicació, Pablo Casado. Rajoy, si més no, es reserva Sánchez per al final, si bé a hores d'ara tampoc no se sap qui veurà abans perquè els populars continuen sense avançar el calendari de reunions. De fet, no es descarta que alguns contactes ja s'hagin produït per telefon o de manera molt discreta.
Els riscos de Podem
I mentre el focus està centrat en el PSOE –fins i tot C's pressiona perquè pactin i ells quedar-ne fora–, Units-Podem continua la guerra interna. Ahir es van tornar a fer evidents les diferències entre Íñigo Errejón i Alberto Garzón sobre la viabilitat de la coalició amb IU. Pablo Iglesias, aparentment aliè a la batussa, començava a assumir el que els espera els pròxims anys. El líder morat assegurava ser conscient que ara toca “normalitzar-se” i això considera que implica “riscos”. El futur, doncs, és imprevisible: “Potser que guanyem o potser que ens clavem una hòstia de dimensions bíbliques”, incidia.
El PNB vol fer valer la clau de la governabilitat
M.O
Si falla el PSOE i el PP s'ha de dedicar a engalipar un seguit de sigles per salvar la investidura, els cinc escons del PNB sens dubte cotitzaran a l'alça. En un any electoral a Euskadi i amb Podem molt fort en aquest territori, els nacionalistes bascos han de poder fer veure que han aconseguit de Rajoy tot el que se'ls ha negat els darrers anys amb governs socialistes i populars. El lehendakari, Iñigo Urkullu, era ahir a El Escorial des d'on va assenyalar que qui vulgui els vots del PNB haurà d'acceptar impulsar l'anomenada agenda basca, que implica el desenvolupament de l'Estatut de Gernika, el reconeixement de la plurinacionalitat i, sobretot, poder assumir la gestió de la política penitenciària abans d'un any.
Vet de C's
Tot i les dificultats que implica el pla B de Rajoy, ja que ha de sumar projectes tan antagònics com per exemple el del PNB i el de Ciutadans, Urkullu va assegurar que està disposat a asseure's amb els d'Albert Rivera; això sí, insistia que els del partit taronja no poden vetar les reivindicacions basques. De moment, però, C's no vol ni sentir a parlar de compartir taula amb el PNB, i repeteixen que és el PSOE el que s'ha de definir.
