municipal
pacte de govern
Venç el realisme
El pacte amb el PSC atorga l'estabilitat desitjada a CiU, sense gaires polèmiques, tampoc amb l'oposició
La reducció del dèficit i la inversió, en perill per la reclamació de 2,4 milions de la presó
Els resultats electorals del 24 de maig del 2015 van suposar la consolidació del govern de CiU a Tàrrega, després d'un llarg període de mandats de la marca local del PSC. Però el gust de la victòria era agredolç per al govern de l'alcaldessa Rosa Maria Perelló, perquè es van quedar a un regidor de la majoria absoluta. Perelló, de tarannà pragmàtic, va oferir a l'antic opositor, un PSC que havia passat de segona a quarta força al consistori, entrar al govern del segon mandat de CiU.
Un any després, l'objectiu d'aquest pacte per garantir l'estabilitat “s'ha complert i ha permès treballar per la ciutat sense discussions estèrils”, assegura Perelló. El govern targarí deixa de banda les qüestions nacionals, “en les quals no coincidim”, per centrar-se en Tàrrega, remarca el regidor socialista Silveri Caro. Almenys públicament, cap incident ha ennuvolat el pacte. La CUP, primera força de l'oposició, ho atribueix al fet que “el PSC i CiU, tot i presentar-se a les eleccions com a opcions ideològicament diferents, comparteixen un mateix model de ciutat i de gestió”, assegura Carlos Vílchez. De la seva banda, Esquerra i El Comú de Tàrrega van aprovar al nou govern els primers pressupostos, un altre acord que caldrà renovar properament. Per a Perelló, el més important d'aquest any és que a Tàrrega hi ha “un arc municipal coincident, amb les diferències ideològiques legítimes, però predisposat al diàleg i compromesos amb la ciutat”.
Tàrrega continua apostant per consolidar la cultura com un dels seus signes d'identitat. No solament mantenint l'aposta per la Fira del Teatre, sinó també “amb la complicitat de les entitats”. Agrat, motor d'aquest nou paradigma, va protagonitzar per Carnaval una sorollosa polèmica amb la Fira. Perelló considera: “La Fira s'ha implicat en la ciutat i té un lideratge internacional que no tindria sentit perdre per tornar trenta anys enrere.”
De fet, els principals reptes que té plantejats Tàrrega no deriven tant del clima polític local com de projectes clau encallats a la taula d'altres administracions. Tàrrega destina enguany un 15% del pressupost a reduir els 15 milions del dèficit, situat en el 90%. Però l'anunci de la intenció de la Generalitat de reclamar a l'Ajuntament el retorn de 2,4 milions de la llicència d'obres suposaria un “perjudici enorme” per a les finances municipals. Formalment, el projecte està “prorrogat”, però el termini acaba enguany. “Reclamem lleialtat institucional. La presó va suposar modificar el POUM, un increment de l'IBI per l'expectativa immobiliària generada i una depuradora sobredimensionada.” Perelló proposa que els diners “es quedin a l'Ajuntament i es descomptin d'obres pendents” futures.
La sociovergència possible
L'increment, en dos regidors, de CiU, va tornar a donar el govern a Perelló. En aquest segon mandat, però, ha tornat a necessitar socis. L'acord es va tancar amb el PSC, que havia perdut 3 regidors. La CUP, que s'estrenava, va ser la gran sorpresa i ara és la primera força a l'oposició.
les claus
Ampliació del CAP
El parc sanitari, aprovat per la Generalitat el 2006 i que havia de crear
unes 200 places entre residència de gent gran
i centre de dia, està desestimat per falta
de recursos. Però
les necessitats sociosanitàries de Tàrrega es mantenen. Des de fa una setmana, el sòl cedit aleshores
per Tàrrega ja torna a ser municipal i ara la “prioritat” del govern targarí és aconseguir l'ampliació d'un CAP que dóna servei a 38.000 persones.
C-14
L'històric desviament de la C-14 pel centre de la ciutat “no serà viable econòmicament”, però el consistori reclama treure els camions del centre i, per resoldre el trànsit, obrir carrils laterals a l'A-2 al pas per Tàrrega.