Els vots vénen de París

Mentre Mariano Rajoy encara desfullava ahir la margarida d'una investidura partint dels 137 escons del PP, un diputat de Ciutadans per Gijón que podria visitar el Madrid dels Àustries sense ser reconegut pel gran públic, Ignacio Prendes, i una diputada del PP, Rosa Romero, van revolucionar l'aritmètica del Congrés que obre la dotzena legislatura sent elegits vicepresidents primer i segona de la cambra amb 179 vots a favor (96 a Prendes i 83 a Romero). Si s'hagués tractat d'una investidura, el tàndem Prendes-Romero hauria obtingut tres vots més dels 176 que delimiten la majoria absoluta i avui governarien amb una comoditat que Rajoy ni somia. Uns minuts abans, però, la popular Ana Pastor havia estat elegida com a nova presidenta del Congrés amb 169 vots (la suma de 137 del PP i 32 de C's), així que l'èxit de Prendes i Romero era sospitós. D'on provenien deu vots de més? “Hem votat una mica de tot”, va dir als passadissos el portaveu de CDC, Francesc Homs, servint una primera pista del que havia succeït però advertint, seguidament, que “el vot és secret”.

En comprovar que Prendes (C's) i Romero (PP) obtenien més vots a favor que els del PP i C's, l'hemicicle es va escindir en dos sectors: els que posaven el crit al cel pel fet que Homs (CDC) i Aitor Esteban (PNB) donessin el seu vot al PP i C's i els que s'exclamaven pel fet que aquell Albert Rivera forjat en la croada contra el separatisme acceptés ara amb cara de pòquer l'aval dels sempiterns adversaris. “Els vots no els porten a les urnes les cigonyes ni vénen de París, són de CDC, PNB i ERC i no són gratis”, ironitzava el portaveu socialista Antonio Hernando. “Si algú creu que ERC ha votat el PP i C's és babau, no s'assabenta de res o no ens coneix”, el va rebatre irat Joan Tardà (ERC).

Mentre Homs i Esteban insistien a desmentir el destí dels seus vots ja ben entrada la tarda, fonts del PP van desvelar que els seus sis provenien de diputats anònims de CDC, PNB i Coalició Canària i el portaveu popular Rafael Hernando encaixava amb una rialla que ningú no se'n responsabilitzés. “No és cosa de grups sinó de diputats, i es deu tot a la meva habilitat negociadora”, ironitzava. “Sembla el 1996, quan Aznar s'entenia amb Xabier Arzalluz i parlava català en la intimitat. Qui sap si Rajoy practica català en la intimitat per posar-se d'acord amb l'Homs, a qui vol enviar a la presó”, etzibava el líder de Podem, Pablo Iglesias, tot lligant el Majestic i la querella pel 9-N. A Ciutadans, Albert Rivera irrompia com si no sabés d'on podien venir els vots. “La vicepresidència ha sortit amb els vots que prestava el PP i els de C's, ni un de més i ni un de menys. Els vots d'altres [en al·lusió a CDC], els pregunten als altres”, rebatia Rivera. “I si el PP cedeix diputats a CDC per formar grup parlamentari em semblarà malament”, reblava Rivera com si ignorés la moneda de canvi.

Mentre diputats debutants com el sindicalista andalús Diego Cañamero (Podem) o l'humorista Felisuco (C's) es deixaven guiar amb la timidesa del novell, il·lustres com la popular Celia Villalobos descobrien una abrupta caiguda en desgràcia. Després de tretze anys polèmics amb seient a la mesa del Congrés, on se l'ha vist jugant amb videojocs com el Frozen Free Fall de Disney el febrer del 2015 quan a priori estava moderant les rèpliques entre Rajoy i Josep Antoni Duran i Lleida, el PP va decidir ahir que, en ple esclat del Pokémon Go, no volia córrer cap risc més amb Villalobos i la va apartar de l'òrgan que guia el dia a dia del Congrés. “Hi he renunciat jo”, reivindicava l'abans intocable vicepresidenta del Congrés. Però la versió era negada al PP, on la rifa del dia era saber qui seria l'enviat per Rajoy a explicar a Villalobos que el joc d'una dècada arribava al seu game over. “Jo no... però l'he vist bé”, s'escapolia el vicesecretari general, Fernando Martínez-Maíllo, amb l'alleujament d'evitar el diàleg amb la seva companya. Finalment, anunciar a Villalobos que cau de la mesa i que s'integra al grup com a adjunta va recaure en Hernando.

A diferència del que va succeir el 13 de gener en les anteriors corts, quan Carolina Bescansa va acudir a l'escó amb el seu nadó i Podem va revolucionar els usos i costums a l'hemicicle, la fórmula d'acatar la Constitució dels de Podem –“fins a canviar-la; mai més un poble sense la seva gent”– ja no va sorprendre els presents. Bescansa, que va llegir el poema Vientos del pueblo me llevan de Miguel Hernández, i Irene Montero, però, van ser igualment esbroncades com a colofó a una sessió en què la nova política ja no semblava tan nova. “L'important no és si hi ha aigua o no a la piscina, l'important és no caure”, es va acomiadar Rajoy, com si no comprengués per què hi ha vots que vénen de París i ell no els troba.