El pes de sis majories absolutes

Amb la tranquil·litat de qui ha aconseguit la sisena majoria absoluta consecutiva, Josep Poblet, amb les sigles de CiU, afronta el nou mandat a l'Ajuntament de Vila-seca. Tot i haver perdut quatre regidors respecte a l'anterior mandat i d'haver de trampejar amb l'entrada de formacions polítiques noves, amb 5 grups a l'oposició, Poblet ho té fàcil. “La majoria absoluta permet que els veïns tinguin la seguretat que el programa guanyador és el que s'executarà”, diu, home fort de la ja extinta Convergència.

Quan fa poc més d'un any de les últimes eleccions, Poblet diu que ja han aconseguit cinc punts claus. El més destacable, que Vila-seca és el primer municipi català de més de 20.000 habitants que no té cap deute pendent amb els bancs. Per l'alcalde, el deute zero “dóna garantia al ciutadà que té un pressupost que obeeix a garantir els seus serveis i projectes de futur, i no posa en risc cap necessitat”. El segon, la reducció de l'atur, que és de l'11,55%, gairebé a la meitat que fa set anys. El tercer, centrat en l'àmbit social, és la creació d'una àrea bàsica social específica per a Vila-seca, de bracet amb el Consell Comarcal del Tarragonès. El quart puntal del mandat és el relacionat amb la Universitat. “Hem consolidat un campus universitari modèlic, perquè a Catalunya no hi ha cap altra ciutat que sense ser capital de comarca ni de província tingui els recursos universitaris de recerca i formació que tenim a Vila-seca”, destaca. I cinquè, el bon balanç de compliment del programa de l'equip de govern. Poblet enumera diverses actuacions ja executades, com ara l'adjudicació de les obres del pavelló esportiu municipal –un dels equipaments dels XVIII Jocs Mediterranis Tarragona 2017–, l'ordenació del parc de la Torre d'en Dolça, i la creació s'una sala polivalent a l'escola Sant Bernat Calvó, entre d'altres.

L'alcalde parla amb la seguretat de qui té les idees i els comptes clars. Però de l'altra banda de la barrera, tot es veu diferent. Pel portaveu de Ciutadans –el partit majoritari a l'oposició, amb 3 regidors–, Juan Antonio Ramírez, hi ha un crítica clara: la manca de diàleg i el fet que “l'equip de govern està acomodat i amb el costum de fer les coses com volen des de fa 25 anys”. Per ell, un dels problemes “flagrants” és “la falta de reglamentació de l'organització municipal: les coses es fan així perquè així es fan des de fa 25 anys i prou”. També lamenta que no hi ha cap reglamentació a l'hora d'atorgar les subvencions a les entitats locals: “utilitzen la subvenció com a eina política; és com una compra de vot”, acusa.

En la mateix sentit es manifesten la resta de grups. “És picar contra una paret voler desenvolupar algun punt del nostre programa”, assegura Josep Forasté (DV- Decidim Vila-seca). El portaveu de Vila-seca en Comú (VSEC), Mario Téllez, reconeix que malgrat tot han pogut aprovar, entre d'altres, el reglament de participació ciutadana i l'augment del pressupost en serveis socials.

El socialista Ander Basterrechea assegura que moltes mocions han quedat al calaix: “iniciatives pròpies i d'altres partits gairebé per sistema sempre rebutjades per Poblet i el seu equip de govern”, explica Basterrechea, que hi afegeix: “celebrem l'aprovació per unanimitat d'un codi de bon govern, però malgrat tot continuem amb el mateix govern monocolor dels darrers lustres sense  noves idees [...] i un menyspreu absolut de totes les opinions i aportacions que no siguin les pròpies de l'equip de govern.” 

L'únic regidor del PP, Jordi Camarasa insisteix: “s'ignora completament que a l'oposició gairebé tenim més vots que l'equip de govern; no s'ha adonat que el mapa polític municipal ha canviat.”

L'eliminació dels límits salarials dels regidors ha estat un motiu de disputa. Al final, tots els grups de l'oposició llevat de C's han acordat limitar el màxim que els regidors cobren sense dedicació exclusiva, amb un límit de 12.000 euros anuals.

Josep Poblet, per la seva banda, continua dient que la seva majoria absoluta “no ha impedit una política d'allargar la mà” i que “de diàleg n'hi ha més que mai”. Queda entremig la seva controvertida decisió d'abstenir-se en la votació sobre l'adhesió del consistori a l'Associació de Municipis per la Independència, fet que va provocar la no-adhesió a l'organisme sobiranista. “Va fer una lectura en clau electoral local i van entendre que no els interessava”, diu Josep Forasté.