Sobiranisme
Procés constituent
Via penal contra el Parlament
El govern de Rajoy insta el Tribunal Constitucional a perseguir Forcadell pel seu “delicte” i vigilar que Puigdemont no impulsi cap llei de ruptura
L'alt tribunal es reunirà dilluns
La coerció va de multar fins a inhabilitar
Com si donés lectura a un atestat policial, amb els acusats citats amb el nom seguit dels dos cognoms, la vicepresidenta espanyola en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, va inaugurar ahir la via penal en nom de l'Estat contra el Parlament i identificant per primera vegada qui ha de ser objecte de querella. “Requerir personalment a la senyora Carme Forcadell i Lluís...”, va arrencar Sáenz de Santamaría a l'hora de detallar l'arsenal que el Consell de Ministres ha presentat al Tribunal Constitucional per anular la votació del Parlament sobre les conclusions del procés constituent del 27 de juliol i perseguir la mesa de la cambra que ho va fer possible. En un intent de dissimular l'instint polític, la intenció del govern de Rajoy és que sigui el TC el que animi la fiscalia a querellar-se contra Forcadell pel “delicte” d'incloure la votació en l'ordre del dia.
El recitat d'autoritats amb els dos cognoms per part de la vicepresidenta espanyola va incloure també Pere Sol i Ordís, el secretari de la mesa, i el president català, Carles Puigdemont i Casamajó. Són els noms propis amb què el govern de Rajoy va voler personificar el xoc institucional del seu segon incident d'execució de sentència davant el TC –l'advocat de l'Estat el va registrar ahir mateix– en concloure que la cambra catalana “incompleix l'ordre constitucional” per no obeir la sentència de l'alt tribunal del 2 de desembre i la seva resolució judicial del 19 de juliol, ambdues contra la desconnexió del 9 de novembre del 2015. “No estem només davant un desafiament institucional, estem davant d'un desacatament al TC i al nostre estat de dret”, va alertar Santamaría.
Reunió urgent en dilluns
Els magistrats del TC, que estaven de vacances, han estat reclamats per tornar dilluns a Madrid i celebrar d'urgència una reunió per avaluar el nou incident d'execució. Entre els seus precs, el govern de Rajoy insta l'alt tribunal a “suspendre” i declarar “nul·la i sense efecte” la resolució 263/11 del 27 de juliol (les conclusions del procés constituent) i a requerir Forcadell i els membres de la mesa que se'ls imposi la prohibició expressa de debatre o votar qualsevol cosa que hi tingui relació. En el cas de Puigdemont i dels seus consellers, se'ls imposa la prohibició de “tramitar qualsevol mesura legislativa que pugui donar compliment a les resolucions i el seu desplegament” en relació amb la desconnexió.
Fent valer la condició de jurista i advocada de l'Estat, Santamaría fins i tot va alliçonar el TC que es permeti la llicència de recordar als al·ludits “les multes i la suspensió de funcions durant el temps que calgui”. El catàleg de la coerció va des d'una multa de 3.000 a 30.000 euros fins a la inhabilitació per a càrrec públic, però aquí el govern de Rajoy també vol que hi regni la via penal. “Exigirem responsabilitat penal per incomplir els actes”, va aviar la vicepresidenta espanyola. De Santamaría, al seu torn, es va vantar de ser fidel a “no deixar passar-ne ni una”.
“Pot haver delinquit ja”
L'arsenal que Rajoy deixa ara en mans del TC obre un xoc institucional sense precedents en el qual tota nova llei que arribi al Parlament serà escrutada amb lupa per magistrats, però Sáenz de Santamaría manté que Forcadell “pot haver delinquit ja” amb el simple fet de fixar l'ordre del dia del debat “incloent-hi el que el TC ha anul·lat”. “No tinc por, no contemplo la inhabilitació, seria profundament antidemocràtic”, va replicar ahir la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Des del govern de la Generalitat, la vicepresidenta Neus Munté va advertir que no recularà en el full de ruta: “No ens mourem del nostre camí, que és profundament democràtic.”
Mentre el ple del TC que presideix l'exmilitant del PP català Francisco Javier Pérez de los Cobos debatrà dilluns si imposa ja una sanció a Forcadell, al radar de La Moncloa hi ha des d'ara la nova llei d'agència tributària catalana, un dels tres grans projectes legislatius de ruptura. De Santamaría va presumir que en aquest front el TC ja ha avalat les tesis estatals, però aquí va preferir la mofa abans que l'advertiment. “Plantejar una seguretat social pròpia quan ets deficitari en el pagament de pensions no sé jo si...”, va ironitzar.
Doble vara amb la Constitució
La casualitat va voler que el dia que la vicepresidenta Santamaría enaltia la Constitució davant el “desacatament” català fos l'endemà que Mariano Rajoy reinterpretés la Constitució en favor seu a l'hora de dir que pot ser el candidat proposat del rei sense anar a la investidura. La suspicàcia que Rajoy té una doble vara amb la Constitució segons si l'aplica amb Catalunya o amb ell planava sobre el Consell de Ministres.
La presumpta inconstitucionalitat que Rajoy comet, segons experts com el catedràtic de la Universitat de Santiago, Roberto Blanco, és creure's deslliurat d'anar a la investidura quan l'article 99.2 l'obliga a fer-ho. “El candidat proposat (...) exposarà davant el Congrés el programa polític del govern que pretengui formar i sol·licitarà la confiança de la cambra”, diu la Constitució en to exhortatiu. La paradoxa és que el TC al qual truca Rajoy contra Catalunya recollia en un pronunciament del 1984 el caràcter obligatori de la investidura.
