“El POUM preveu un parc periurbà de 4,5 hectàrees”

El 2011 som la segona força més votada. Vam governar amb ERC i hi va haver coses bones i coses que no tant. Entrem a l'Ajuntament i estaven a punt de caure tres sentències judicials d'anteriors governs convergents, que ens van condicionar bastant la legislatura. Sense retallar serveis, vam intentar fer actuacions que no suposessin un endeutament.També coincideix amb moments intensos a nivell polític del principat i en aquest sentit hem donat suport al Parlament, esperant que es vagi un pas més enllà.

Hem parlat amb l'oposició en moltes ocasions, però sí que és veritat que opten per buscar el titular diari fàcil en molts casos. Creuen que els surt més a compte que repassar la informació. L'oposició pot fer dues coses, col·laborar amb el govern fent recomanacions de com pot anar millor el poble o fer crítica buida sense gaire res més que intentar desgastar el govern. Quan són crítiques que aporten, benvingudes siguin. Però són per fer-se la víctima i per agafar-se al tòpic que una majoria absoluta sembla autoritària, quan això es mentida. És curiós el tarannà de l'oposició, que en altres municipis han votat a favor i aquí, en contra. Potser no és la nostra majoria la que actua diferent, sinó que són ells.Hem arribat fins al punt que en una operació de crèdit fortament positiva i amb un fort estalvi per a l'ajuntament, només vam tenir el suport d'un regidor de l'oposició.

Suposarà consolidar el poble. Hem d'intentar que el creixement sigui intern perquè hi ha molts solars buits actualment, que cal omplir. A partir d'aquí, ens podem plantejar creixement cap a altres zones. Però cal tenir en compte que perdem població, unes cinquanta persones per any. La nostra prioritat és que la gent rehabiliti habitatges antics. Hem de protegir l'essència de poble. No creiem que calgui plantejar un creixement molt bèstia. Hi ha una part important, que és el parc periurbà. A la Generalitat demanen un creixement amb zones verdes perquè històricament al nucli n'hi havia poques. Per això farem un parc periurbà sota l'Alzineta de 4,5 hectàrees. Es faria un corredor cap a baix a Castellet, al costat del riu, al parc de Cal Forcada, on hi hauria cultius, oliveres, vinya. Serà un corredor saludable. Està previst per al segon quadrienni. Fem equilibris amb la tresoreria i té un cost de 300.000 euros entre expropiacions i adequació.

S'està treballant des del 2008 o 2009. S'han fet xerrades, s'ha parlat amb els afectats i s'han fet modificacions. Ells ara reclamen q ue les xerrades q ue estem fent ara les haguéssim fet abans de l'aprovació inicial. Hem ampliat el període d'al·legacions fins a 75 dies i tota la documentació està a la xarxa. Hem fet quatre xerrades... S'hagués pogut millorar? Sí. Però venim d'un equip redactor que ha fet moltes modificacions, ja de quan governàvem amb ERC, tot i que al final vam decidir deixar de gastar amb el POUM perquè no el podíem aprovar perquè un regidor d'ERC no podia votar i no es podia aprovar. Ara ho tirem endavant perquè tenim la majoria per fer-ho. Però amb les modificacions s'encareix i ja hem gastat molts diners, massa pel meu gust.

L'Ajuntament ara comença a estar be, tot i que ho hem de dir amb la boca petita. Per què? Perquè hem planificat el pagament d'aquestes sentències i hem eliminat crèdits que tenien un interès força elevat, i això ha suposat un estalvi a nivell de tresoreria. Estem intentant posar fi a aquesta sagnia d'interessos. Tenim unes obligacions anuals de 400.000 euros l'any per les tres sentències.

Bé, ens agrada fer coses, però no és lògic regalar uns diners i ja esta. La lògica diu que hem d'eliminar uns interessos il·legítims. Sobretot ara cal aprofitar que l'euríbor esta baix. Potser renunciem a fer alguna cosa, però no llençarem els diners.

Hi ha diversos projectes, com l'adequació acústica del club d'avis o el manteniment de carrers. Estem fent processos participatius amb veïns, els preguntem si volen asfaltar el carrer amb contribucions especials. També tenim la voluntat de ser més sobirans a nivell energètic. Vam ser pioners a la zona amb la biomassa i seguirem potenciant-ho. En tenim tres, i la voluntat és instal·lar-ne una a l'Eix valorada en 300.000 euros per buscar un estalvi econòmic i el consum d'energia renovable. Eliminaria les pèrdues que ara mateix té l'Eix. També hi ha l'adequació de la pallissa, que museïtzarem, i hi farem un centre d'interpretació del cicle lunar i un banc de llavors, com a atractiu turístic i a favor de la filosofia de quilòmetre zero. A més, hi ha l'escorxador, que es reformarà per fer-hi un centre d'interpretació enoturístic.

S'ha de posar fi a Autema, que s'ha anat enriquint a costa de l'erari públic i les persones que usen els peatges. El que han fet és robar i enganyar la ciutadania, amb complicitat, o no, de la Generalitat. Ara es comença a anar per via judicial, però hauríem de ser molt mes contundents. La C-16 està feta com a autopista i s'ha d'intentar que hi passi el màxim nombre de vehicles possible, amb la gratuïtat o un peatge molt tou, d'un euro. Optaríem per l'expropiació o el rescat, perquè això és una sagnia. Un desdoblament de la C-55 és car i ja hi ha una alternativa. Aposto per recuperar la gestió pública de l'autopista.

No. Era un acord de ple adoptat per 12 dels 13 regidors i creiem que s'havia de mantenir. Però tenim altres requeriments, com el de la moció del 9-N. Per què van als ajuntaments? Per què malgasten recursos? Això és la prevaricació real. El que volen és posar por. Usen la repressió, l'amenaça amb el pal, i espantar el poble català. La voluntat és intimidar. I més si la Generalitat no fa gestos clars. Si fa quatre anys que la gent es mobilitza, que s'aproven declaracions apostant per la independència, el que no pot ser és que desdibuixis el 9-N i no tingui validesa. S'ha d'avançar cap a la via unilateral perquè a l'Estat espanyol tots els que tenen possibilitat de governar ja han dit que no pactarien un referèndum, fins i tot Podemos, que ara es despengen de la comissió del procés constituent, cosa que és bastant xocant.

Espero que no s'enverini un altre cop, que no s'intoxiqui i que no es repeteixi el pressing CUP. He vist molta hostilitat, quan s'hauria de respectar que hi ha d'haver negociacions. S'han fet coses molt mal fetes. I han buscat la divisió de la CUP. Això desgasta. Ningú pot dubtar del nostre independentisme i que lluitem per un futur millor.

Ho hem de discutir a nivell de la Cup. Però no tolero veus que diguin que la qüestió de confiança anirà lligada pressupostos. No vull construir un país d'imbècils, no vull aprovar a cegues una cosa. No vull aprovar una qüestió de confiança i un mandat democràtic a canvi d'uns pressupostos que impliquen retallades. S'ha de negociar a part. La nostra voluntat és que deixem de fer gestos i passem als fets. Ens toca treballar , no volem frenar tot això, volem avançar cap a la independència. Cal un gest clar d'unilateralitat. Potser la pressió, els insults, pels pressuposto ha servit per accelerar-ho, però ho hem patit, hi ha hagut baixes, hi ha qui no ho ha entès.