Sobiranisme
Procés constituent
“El TC és àrbitre, no executor”
El govern demana al Constitucional que dirimeixi lleis, no pas debats parlamentaris
Acusa el PP de pressionar el TC perquè vagi més enllà de la suspensió i penalitzi
El govern creu que, de moment, el Tribunal Constitucional (TC) no ha anat més enllà de la suspensió de les conclusions independentistes de la comissió d'estudi del Procés Constituent. Encara que el govern del PP li va demanar divendres, en paraules de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que obrís la via penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Aquesta és la interpretació que fa la consellera de la Presidència i portaveu del govern, Neus Munté, que demana implícitament a l'alt tribunal que faci la “funció legítima” de dirimir sobre la constitucionalitat de les normes i lleis, i no sobre debats, opinions i conclusions polítiques del Parlament. En aquest sentit, el govern recorda que el PP va aprovar quinze dies després que els independentistes obtinguessin majoria parlamentària al 27-S una reforma de la llei del Tribunal Constitucional “feta a mida” per combatre el procés independentista, una reforma que Munté recorda que està “recorreguda”. La consellera portaveu afirma que el govern espanyol té al davant “un repte democràtic de primer ordre” al qual només és capaç de respondre amb amenaces i recorrent als tribunals.
A l'espera del que acabi dictaminant el TC al setembre, quan hagi rebut els informes que ha sol·licitat en vint dies a la presidenta del Parlament i als membres de la mesa parlamentària, la portaveu defensa que el govern entén el TC com a “àrbitre de la constitucionalitat de les lleis, però no és ni un tribunal executor ni es pot entendre la Constitució com un codi penal”. Al contrari: Munté recorda que la Constitució espanyola precisament “protegeix i empara la llibertat d'opinió i expressió”.
Notificació personal
La portaveu del govern reafirmava ahir que l'executiu obeirà el mandat democràtic del 27-S i continuarà endavant amb el full de ruta defugint en tot moment parlar d'un possible desacatament al TC, tal com ja havien fet la vigília el president Puigdemont i el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva. El president reiterava ahir des de Valls que el govern continuarà “amb allò que va donar sentit a la legislatura”, un mandat de les urnes per portar el país a la independència. “Res farà apartar-nos del mandat democràtic”, escrivia ahir al seu Twitter el vicepresident Oriol Junqueras en rebre la notificació de la resolució del TC de mans dels secretaris judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Efectivament, al voltant de la una del migdia d'ahir, en el darrer consell executiu abans de vacances, quatre secretaris judicials van personar-se al Palau de la Generalitat per notificar al president i als consellers la resolució de dilluns en què el TC els adverteix que no ignorin o eludeixin la suspensió del full de ruta independentista. El consell executiu, reunit des de les deu del matí i ja a les acaballes, va decidir que el president i cadascun dels consellers signessin personalment el rebut de la notificació.
Que Albiol rectifiqui
Munté va demanar amb un to inusualment expeditiu una rectificació del líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, per la comparació de la situació catalana amb el franquisme. La vigília, García Albiol va relliscar en acusar els independentistes de posar l'autonomia en major risc que Franco. Després, en adonar-se que no hi havia autonomia sota la dictadura de Franco, García Albiol va mantenir que “Catalunya viu una crisi institucional que ens situa gairebé al franquisme”. Ahir, Munté li exigia una rectificació per unes declaracions que ella considera intolerables: “Si no té prou informació o no en sap més, que s'informi.” En darrer terme, Munté va confirmar contactes de Puigdemont amb la CUP, i amb la resta de partits, per la qüestió de confiança. No va revelar, però, cap data concreta per la reunió amb els cupaires.
LES FRASES
Llei per reconduir l'impost nuclear
El consell executiu aprovava ahir les memòries preliminars d'un avantprojecte de llei per recuperar l'impost nuclear anul·lat pel Tribunal Constitucional, així com d'una reforma de l'impost de grans establiments comercials per adaptar-lo a les recomanacions de la UE. En el primer cas, el govern impulsa una nova llei que evita la imposició fiscal sobre la producció elèctrica de les centrals nuclears i, en canvi, grava els riscos mediambientals de la producció, manipulació, transport, custòdia i emissió d'elements radioactius fins que “no estiguin dipositats o neutralitzats en un magatzem de llarga durada”. Per altra banda, l'executiu va aprovar la memòria per reformar l'impost de grans centres comercials per transformar-lo també en un tribut mediambiental, tal com recomana la Unió Europea, de manera que es gravi l'impacte que ocasiona l'afluència de vehicles a les grans superfícies, i no pas els metres quadrats que ocupa l'establiment com fins ara.
