El TC, en 10 moments de glòria

el remot esperit de la sentència de la loapa

La millor mostra que el TC, fundat el 1980, no ha estat sempre com el coneixem és la sentència de la Loapa (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic). L'alt tribunal va tombar 14 dels 38 articles de la llei, ja que va considerar, precisament, que “no harmonitzava” l'Estat de les autonomies. La sentència advertia que “el legislador no pot dictar normes que incideixin en el sistema constitucional de distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes per integrar hipotètiques llacunes existents en la Constitució”. Segons els experts, aquell text va ser “molt important”, perquè parava “els peus a l'Estat”, establia un “cert equilibri entre la unitat i l'autonomia” i “admetia les possibles diferències entre les autonomies”.

El precedent basc: no a la consulta ibarretxe

estocada a l'estatut: comença la regressió

Aquella diversitat que la sentència de la Loapa saludava es va dinamitar 27 anys després, amb la sentència de l'Estatut, que els especialistes en dret constitucional situen com el punt d'inflexió de l'inici del procés homogeneïtzador i recentralitzador de l'Estat. La retallada a l'Estatut, pel qual ja havien passat el rasclet al Congrés, va donar lloc a la primera de les grans mobilitzacions sobiranistes, el 10 de juliol del 2010, amb el lema Som una nació, nosaltres decidim.

La sentència va anul·lar 14 articles de l'Estatut i en va reinterpretar 27 més: va tombar el caràcter del català com a llengua preferent a l'administració i va treure força i contingut al Consell de Justícia, al Consell de Garanties Estatutàries i al Síndic de Greuges, entre altres coses. El concepte de nació es va mantenir, però sense “eficàcia jurídica”. Si en l'àmbit territorial aquesta es pot dir que és de les sentències inaugurals en l'espiral de viatge al centre, en altres qüestions, com ara la llei d'estabilitat pressupostària, també es posarà de manifest: aquesta llei, avalada pel TC, inclou un mecanisme per intervenir les comunitats autònomes que no compleixin el ja famós objectiu de dèficit.

un EXmilitant del PP,
al capdavant del tc

L'actual president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, va ser militant del PP entre el 2008 i el 2011 (com a mínim), quan ja era magistrat de l'alt tribunal. Això es va fer públic el 2013, setmanes després d'haver-ne estat elegit president. El tomb conservador del TC, atiat per la majoria absoluta del PP al govern espanyol, ja era un fet. La Generalitat i el Parlament van intentar la recusació de Pérez de los Cobos. Hi va haver veus crítiques del PSOE que en van demanar la dimissió. En va.

‘stop' a una declaració política

Just a l'inici del mandat de Pérez de los Cobos, el juliol del 2013, el TC va emetre la sentència que advocava per mantenir la suspensió a la declaració sobiranista que el Parlament havia fet el 23 de gener. La decisió va causar soroll, perquè alguns especialistes en dret constitucional posaven en dubte que es pogués suspendre una declaració de caràcter polític, que no tenia a veure, per exemple, amb els clàssics conflictes de competències que dirimia el TC. Més tard, anul·larà la declaració rupturista de JxSí i la CUP (9-N del 2015).

pas barrat a la llei de consultes i al 9-N

L'acció de l'alt tribunal es va multiplicar davant la intenció de l'executiu de Mas de fer una consulta el 9 de novembre del 2014. Resultat: suspensió de la llei que l'habilitava i del procés participatiu que es va fer posteriorment.

travetes a l'acció exterior catalana

L'acció exterior catalana ha estat una altra de les obsessions de Rajoy dels darrers anys, cosa que ha portat a la suspensió de la llei d'exteriors i del nom de la conselleria, en principi, sense més efecte.

guerra de guerrilles contra les estructures

El govern espanyol s'ha acostumat a una mena de batalla subterrània per impugnar lleis i estructures amb ferum d'esdevenir pròpies. Per això, hi ha qui ha criticat que el TC sempre actua quan el govern li ho demana, amb rapidesa i sense les demores d'altres casos, cosa que, per alguns, desnaturalitza la seva posició independent. El TC ha anul·lat articles de la llei per a la hisenda pròpia, el decret de pobresa energètica, l'impost sobre les nuclears i sobre els dipòsits bancaris, lleis del comerç català, el Comissionat de la Transició Nacional...

una línia travessada més: llei d'emergència

La suspensió, fa uns mesos, de la llei d'emergència social en allò que fa referència als pisos buits va travessar una frontera més: la decisió va posar en peu de guerra la Generalitat i el món municipal, i va permetre veure una nova unitat contra les polítiques del PP. L'executiu de Puigdemont ha convocat un parell de cimeres i ha creat un grup de treball per redactar una nova llei d'emergència habitacional que hi faci front.

la defunció del procés constituent

El setembre de l'any passat, el govern de Rajoy va impulsar una reforma exprés del TC perquè pogués multar i sancionar qui no complís les seves resolucions. Aquesta reforma és la que obre ara la possibilitat d'utilitzar la via penal per castigar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, després que la cambra debatés, a petició de JxSí i la CUP, les conclusions de la comissió sobre el procés constituent. Aquest és un pas més en
la instrumentalització del tribunal. Al seu moment, diverses veus van advertir que la reforma permetia mesures excepcionals sense garanties i multes imposables sense establir un límit. Consideren “inaudit” que “un tribunal pugui suspendre un càrrec electe”. Curiosament, el TC encara ha de respondre sobre el recurs a la seva pròpia reforma que va fer el PSOE.