Rajoy s'enroca en la interinitat

Espanya viu una situació tan insòlita que el debat més viu actualment és si
el govern de Mariano Rajoy elegit el desembre del 2011 per a la desena legislatura pot aprovar en funcions un sostre de despesa per al 2017 i enviar-lo al Congrés sorgit de la dotzena legislatura, que és l'actual. En aquest laberint legal sobre allò desconegut, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va aprofitar el Consell de Ministres per oficialitzar l'enrocament en la interinitat i va llançar un avís a Ciutadans i el PSOE: no només no hi haurà sostre de despesa mentre Rajoy continuï en funcions, sinó que la investidura i el pressupost del 2017 són “un pack” que Ciutadans i el PSOE han d'assumir
en bloc si no volen forçar unes terceres eleccions.

Tot i que aparentment és un debat tècnic, en el fons el que es disputen el govern del PP i el PSOE és el calendari de la pressió: després de vigilar amb lupa des del 20 de desembre que el govern en funcions no s'extralimités, ara de cop els socialistes són els animadors entusiastes que insten Rajoy a aprovar aviat un sostre de despesa –a la baixa– per espolsar-se la pressió de ser identificats com el fre de l'economia i per retratar la soledat de l'inquilí de La Moncloa. Al mateix temps, exhibir ara incapacitat de poder fer res és la principal arma de pressió de Rajoy davant Albert Rivera (C's) i Pedro Sánchez (PSOE) perquè transitin cap al sí i cap a l'abstenció, respectivament.

La llei del govern, en l'article 21, prohibeix que l'executiu en funcions aprovi un projecte de llei de pressupostos, i això ni el PSOE ho discuteix, però La Moncloa entén que, si no pot fer els comptes, tampoc pot fer el pas previ als comptes, que és fixar el límit de despesa del 2017. Conscient que el PSOE té els barons autonòmics en ebullició sobre el que ha de fer Sánchez, Santamaría va recalcar ahir que, de la urgència de tenir una llei de pressupostos, en depèn que les comunitats puguin fer els seus i rebre nous fons. Apel·lant a la seva condició de jurista, la vicepresidenta alerta que, si ara s'aprovés un sostre de despesa en funcions, una autonomia podria impugnar la decisió als tribunals i guanyar el litigi.

Mentre que Rajoy reté la seva condició de ser “el candidat proposat pel rei”, però sense posar data a un ple d'investidura i ni tan sols garantir que un dia hi acudirà, en nom seu la vicepresidenta Santamaría va elevar l'aposta situant en “un mateix pack” el vot a Rajoy i el sí al seu primer pressupost. “Aquí el que necessitem democràticament parlant és un govern i el que cal és estar pendent de la data de l'acord i no de la data d'un debat. La nostra societat ja és de debat continu, ens cal la data de l'acord”, va raonar.

Després d'haver hagut de renunciar a les dates idíl·liques que proposava per a una investidura –el 5 d'agost inicialment i el 26 d'agost posteriorment–, l'entorn de Rajoy assenyala ara la primera setmana de setembre com la data que encara permetria un marge per al pressupost i per informar Brussel·les sobre el camí de contenció del dèficit. La decisió del lehendakari Iñigo Urkullu d'avançar al 25 de setembre les eleccions basques, que coincidiran amb les gallegues, ha enterbolit encara més l'horitzó i al PP s'escolten veus que ja no descarten un desenllaç a l'octubre. “No seria el millor, perquè seria molt endarrerit, però no és descartable”, diu el vicesecretari del PP, Javier Maroto.