Política

Sobiranisme

Procés constituent

Puigdemont: “Mantindrem la flama fins aconseguir l'objectiu final, tenir un poble lliure”

El president de la Generalitat ha lloat la capacitat dels catalans d'aplegar-se a l'entorn de temples de civisme “i no a l'entorn d'una caserna ni davant de monuments a militars”

El cap de l'executiu considera que “gràcies a l'esperit de la Renaixença, avui estem en condicions de fer possible el somni que va tenir aquella generació”

El president de la Generalitat Carles Puigdemont, ha presidit aquest diumenge el 125è aniversari de la Casa del Comú de Das (Cerdanya), des d'on ha reivindicat l'esperit fundacional de la Renaixença que, segons ell, “en el fons volia un país lliure”.

Puigdemont s'ha referit a tota aquella gent “que vol que el català sigui una llengua menor, que volen que el català no es parli ni surti a la televisió que paguem tots, a la gent que diu que el català fa nosa i que diu que aquesta generació no arribarà a l'èxit dels seus propòsits, els diem: és igual que hi sigui jo o no, n'hi haurà uns altres i després uns altres i mantindrem la flama fins aconseguir l'objectiu final, que és tenir un poble lliure”.

D'altra banda, el cap de l'executiu també ha volgut lloar la capacitat dels catalans de fer actes a l'entorn de temples de civisme “i no pas a l'entorn d'una caserna ni davant de monuments a militars o gestes i conquestes”.

Puigdemont ha volgut ressaltar que el catalanisme “fa més d'un segle i mig que fa país; que fa escoles, museus, cases del comú, que es dedica a l'art i l'arquitectura i que va vestir un país arran de l'esperit fundacional de la Renaixença, que no pot ser mai oblidat”. Per ell, “gràcies a l'esperit de la Renaixença, avui estem en condicions de fer possible el somni que va tenir aquella generació”.

Al seu entendre, doncs, “són la gent que va posar el primers maons per aixecar una nació que alguns donaven per morta”. “125 anys després estem aquí dempeus parlant aquella llengua morta que van intentar matar i sent els portadors dels anhels de la generació de la Renaixença que, en el fons, volia un país lliure”, ha defensat Puigdemont.

En aquest sentit, el president de la Generalitat s'ha referit a “tota la gent que diu que aquesta generació no arribarà a l'èxit dels seus propòsits” per dir-los que “és igual que hi sigui jo o no, n'hi haurà uns altres, i després una altres i mantindrem la flama fins aconseguir l'objectiu final, que és tenir un poble lliure, culte, net, just i que tingui capacitat d'aplegar-se a l'entorn de temples de civisme i democràcia i no pas en temples de contesta”.

Davant de la façana principal de la Casa del Comú de Das, Puigdemont ha volgut destacar que els catalans, “molt sovint s'apleguen davant de temples de civisme i no pas a l'entorn d'una caserna militar, ni d'un monument a militars, ni davant de cap gesta o conquesta”. Per ell, “això és el que fa gran aquest país, que commemorem 125 anys de generositat i que el catalanisme fa un segle i mig que fa país”.

Das ha commemorat aquest diumenge la cessió de l'edifici de la Casa del Comú que Rossend Arús va fer a aquest poble de la Cerdanya. L'edifici es va construir ara fa 125 anys amb l'objectiu que es convertís en la seu de les escoles i de l'Ajuntament. Arús va ser una figura destacada de la Renaixença cultural i del catalanisme polític de la segona meitat del segle XIX. Va ser membre fundador del Centre Català i secretari del Primer Congrés Catalanista.

Les obres filantròpiques d'Arús (a Das, a l'Hospitalet de Llobregat i a Barcelona) van servir per ajudar a la recuperació cultural i política de Catalunya després de la desfeta del 1714.

“Sabrem projectar el futur amb l'indefugible arrelament a allò que som”

Abans de visitar el poble de Das, Puigdemont s'ha desplaçat fins a Bellver de Cerdanya, on ha visitat la VI Fira d'Artesans i Oficis de Catalunya. Al mateix municipi, el president ha inaugurat el nou Parc del Pla de Tomet, una zona de passeig que s'ha dissenyat per millorar i augmentar els espais enjardinats del poble.

Durant el seu discurs, Puigdemont ha subratllat que “estem buscant un futur del nostre passat” i ha destacat que “si tenim futur, que el tenim com a país, és perquè sabrem projectar aquest futur amb tots els nostres potencials i virtuts i amb l'indefugible arrelament a allò que som i d'on venim”. També ha destacat “la narrativa pròpia” que s'ha donat al projecte, potenciant el “diàleg amb el territori”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.