El PSC i CDC suspenen de militància els imputats fins que el jutge dicti sentència
L'alcalde i el regidor de Santa Coloma de Gramenet abandonen el càrrec a l'Ajuntament per voluntat pròpia
Quan fa una setmana de l'esclat de l'operació Pretòria, l'executiva extraordinària del PSC d'ahir va suspendre de militància l'alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, el tinent d'alcalde Manuel Dobarco i el director gerent d'Alcaldia i Serveis Municipals, Pasqual Vela, fins que es dicti sentència, a petició expressa del primer secretari del partit, José Montilla. Paral·lelament, la direcció va comunicar aquest acord a la comissió de garanties de la formació, qui té potestat per expulsar els implicats, per tal que obri els expedients corresponents.
El secretari d'organització, José Zaragoza, va afirmar a BTV que, si finalment Muñoz no fos culpable, se l'hauria de «rehabilitar». L'executiva va facultar Zaragoza perquè doni instruccions al grup municipal de l'Ajuntament de Santa Coloma perquè cobreixi els «càrrecs vacants». El PSC escollirà noves executives per a l'agrupació local de Santa Coloma i la Federació Barcelonès Nord, fins ara a mans de Muñoz. Més enllà de la lectura d'aquests acords, el viceprimer secretari socialista, Miquel Iceta, va assegurar que en la reunió no es va abordar qui seran els substituts de l'alcalde i el tinent d'alcalde, després que Muñoz i Dobarco els van comunicar, per mitjà dels seus advocats, que renuncien als càrrecs.
Iceta va rebutjar que el PSC també hagi de suspendre de militància el gerent de l'Incasol, Emili Mas, i l'exregidor de Sant Andreu de Llavaneres Antonio Jiménez, perquè, si bé apareixen anomenats en el text de Garzón, el jutge no els imputa cap delicte, de manera que no se'ls pot aplicar el codi ètic socialista. «L'actuació del PSC, que ha estat molt ràpida i contundent, és també una mostra que tothom ha de saber llegir», va dir davant la possibilitat que apareguin altres casos de corrupció. El PSC manté la «plena confiança» en els seus alcaldes, a qui no ha llançat cap missatge a part de recordar les paraules de moda: «Tolerància zero.» Per Iceta, «tot pecat ha de tenir la seva penitència».
CDC va tornar a marcar distàncies amb el PSC subratllant que Lluís Prenafeta, secretari general de la Presidència amb Jordi Pujol, i Macià Alavedra, exconseller d'Economia, no tenen càrrecs públics ni executius al partit. Havent insistit en la defensa de la presumpció d'innocència de tots els imputats, el secretari general dels convergents, Artur Mas, va emmarcar la relació de Prenafeta i Alavedra amb el cas a les seves «actuacions privades», tot i que no va amagar la «rellevància» que havien tingut en els executius de Pujol. D'aquí que Mas admetés que la decisió de suspendre'ls temporalment la militància, encara que «necessària», ha estat «dolorosa» per a CDC, sobretot per als integrants de la vella guàrdia, que van expressar els seus matisos sobre una mesura que es va prendre per «unanimitat» i amb la connivència de les famílies d'Alavedra i Prenafeta. Pujol, de viatge al Marroc, no era a la reunió, i avui es pronunciarà públicament sobre les detencions per primera vegada.
El líder de CiU també va aclarir que, entre les converses telefòniques gravades per ordre judicial, n'existeix una en què va proporcionar a Prenafeta el telèfon d'una regidora de CiU de Cerdanyola per parlar d'un projecte urbanístic. Mas va situar la conversa en la normalitat dels contactes que manté habitualment i va dir que no té «res a amagar».
Mas vol canviar el nom de la Trias Fargas
Perquè l'«honorabilitat» de l'històric de CDC Ramon Trias Fargas no es trobi «arrossegada» dins de la tempesta política que ha generat el cas Millet, Artur Mas va fer pública ahir la seva voluntat de canviar el nom de la fundació vinculada a Convergència. El president de CiU va proposar que adopti el nom de Fundació Catalanista i Demòcrata amb què ja havia estat rebatejada, però a seques, sense els cognoms del que va ser diputat i senador de CiU. L'argument esgrimit per Mas, que ja ha formulat la petició al president del patronat, és que la polèmica oberta d'ençà que CDC va admetre que la fundació havia rebut 630.000 euros de l'Orfeó Català-Palau de la Música «té a veure amb la proximitat de les eleccions» i «la politiqueria de curta volada» dels que considera els seus «adversaris» polítics, amb el PSC al capdavant. «Els bons noms de la política s'han de preservar», va rematar Mas.
El secretari general de CDC també va assegurar que la fundació entregarà aquesta setmana a l'Orfeó els convenis comuns tancats durant la presidència de Felix Millet. Mas va insistir a subratllar la «predisposició» del seu partit de col·laborar amb el Palau en el nou període que s'obre.
El govern donarà més poder a la Sindicatura de Comptes
El govern reformarà la llei de la Sindicatura de Comptes abans que acabi l'any, de manera que el Parlament la pugui aprovar en aquesta legislatura, segons van confirmar ahir fonts del Departament d'Economia a Efe. La reforma, pendent des del 2004, va ser una promesa del primer tripartit, però no és fins a l'aparició del cas Millet i l'operació Pretòria que no es desencallarà per dotar l'ens de més poder. Ahir els partits llançaven propostes concretes per reforçar els controls de l'administració i les formacions polítiques. CDC prepara un codi deontològic en pro de la transparència dels seus càrrecs, una iniciativa que parteix d'un mandat congressual. ERC proposa limitar la despesa en les campanyes electorals i evitar que les fundacions dels partits puguin rebre donacions d'empreses privades que prestin serveis a l'administració. ICV parlava d'un decàleg de bones pràctiques urbanístiques, com ara fixar un preu màxim en la venda de sòl i limitar els beneficis empresarials. El PP defensa una reforma del Codi Penal per endurir les penes per corrupció. El menys concret va ser el PSC, ja que hi està treballant.
Notícies relacionades
