L'expresident de BPA denuncia “coaccions” de comandaments policials espanyols per filtrar informació sobre Pujol

L'expre­si­dent de Banca Pri­vada d'Andorra (BPA), Higini Cierco, ha denun­ciat aquest dijous davant la jutge ins­truc­tora del cas BPA, Canòlic Mig­no­rance, les “ame­na­ces i extor­si­ons” con­tra ell i l'excon­se­ller dele­gat de l'enti­tat per part de coman­da­ments poli­ci­als espa­nyols en relació al cas Pujol o Ope­ració Cata­lu­nya.

En un comu­ni­cat, els ger­mans Higini i Ramon Cierco, acci­o­nis­tes majo­ri­ta­ris de l'enti­tat andor­rana, han expli­cat que han decla­rat davant de la jutge per la inter­venció de l'enti­tat el 10 de març del 2015 després de l'acu­sació de blan­queig de capi­tals per part de la Finan­cial Cri­mes Enfor­ce­ment Network (Fin­CEN) del Depar­ta­ment del Tre­sor dels Estats Units, i que s'ha posat en conei­xe­ment de la justícia les ame­na­ces “amb valor de denun­cia”.

Segons el comu­ni­cat del Grup Cierco de Comu­ni­cació, els fets denun­ci­ats s'emmar­quen en un intent de les auto­ri­tats espa­nyo­les de poder fer públic el patri­moni que l'expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat hau­ria tin­gut dipo­si­tat a Andorra. En con­cret, “coman­da­ments poli­ci­als espa­nyols” van dema­nar infor­mació bancària de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Jun­que­ras així com de les seves res­pec­ti­ves famílies. Higini Cierco asse­gura aques­tes per­so­nes el van adver­tir que si no col·labo­rava, actu­a­rien con­tra l'enti­tat bancària fins i tot a través del Fin­CEN nord-ame­ricà.

En aquest sen­tit, la nota apunta que al maig de 2014 l'ales­ho­res pre­si­dent de BPA va rebre una tru­cada de l'agre­gat d'Inte­rior a l'ambai­xada d'Espa­nya a Andorra, Celes­tino Bar­roso, infor­mant-lo que seria con­ve­ni­ent que es reunís amb “unes per­so­nes a Madrid”. Higini Cierco, que no conei­xia Bar­roso, es va tro­bar amb aquest a les ins­tal·laci­ons exte­ri­ors d'Indústries Mon­ta­nya (IMSA) i el poli­cia espa­nyol va rei­te­rar a Cierco la neces­si­tat de tro­bar-se amb unes per­so­nes a Madrid “o del con­trari el banc morirà”. Ales­ho­res, se li va comu­ni­car que “els ame­ri­cans n'esta­ven al cor­rent i ja sabien com fer-ho”.

En aquell moment, la filial espa­nyola de BPA, Banco Madrid, estava sot­mesa a una ins­pecció ordinària del Ser­vei Exe­cu­tiu de la Comissió de Pre­venció del Blan­queig de Capi­tals i Infrac­ci­ons Monetàries d'Espa­nya (Sep­blac).

Higini Cierco va diri­gir l'agre­gat d'Inte­rior al con­se­ller dele­gat del banc, Joan Pau Miquel, que el va rebre a la seu cen­tral de l'enti­tat. Allà, segons el comu­ni­cat, Bar­roso va insis­tir que si l'enti­tat “no col·labo­rava de la manera que els dema­na­rien, el banc des­a­pa­rei­xe­ria”. El fun­ci­o­nari espa­nyol va espe­ci­fi­car que rebria una tru­cada d'una per­sona a qui s'iden­ti­fi­cava amb el sobre­nom de Félix i que li dona­ria noves ins­trucció.

Félix va resul­tar ser el comis­sari cap del depar­ta­ment d'Afers Interns de la poli­cia espa­nyola Mar­ce­lino Martín Blas, segons asse­gura el Grup Cierco.

Miquel i Martín Blas es van tro­bar a Madrid i el comis­sari li va rei­te­rar les ame­na­ces i va exi­gir-li, com ja havia fet amb Higini Cierco, “infor­mació bancària d'Artur Mas, Oriol Jun­que­ras, Jordi Pujol i les seves res­pec­ti­ves famílies”.

Final­ment els res­pon­sa­bles del banc van faci­li­tar una sèrie de dades, “és la publi­cació d'una infor­mació en un rota­tiu espa­nyol que obliga a l'expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat a adme­tre l'existència d'una herència dipo­si­tada a l'estran­ger”. El ban­quer asse­gura, però, que BPA no va tenir mai més de 5 mili­ons, en xifres rodo­nes, de la família Pujol.