“No hi ha motiu perquè les confluències no se sumin al procés”

S'ha demostrat que és bona i forta, fins i tot en moments de grans tensions, i ara els actors polítics i socials del procés sabem que entrem en el curs polític definitiu. Com ha dit algun dirigent, ara serà o caixa o faixa. Aquest 11-S, si té alguna virtut, és que tornarà a posar damunt la taula la fortalesa del suport ciutadà a les institucions, i al que la ciutadania els vam demanar el 27-S.

Progressen adequadament, van bé, però encara en falten. La setmana passada vam traspassar la barrera de les 100.000, i aquest cap de setmana hem notat un augment. Tot fa pensar que el dia 11 tornarem a tenir una gran mobilització, no només a Barcelona, sinó a les altres quatre localitats escollides: Tarragona, Salt, Berga i Lleida.

A finals d'aquesta setmana, farem una crida especial a reforçar alguns trams, però ja ho anticipo: si algú té dubtes, que fixi la seva prioritat cap a Lleida.

És evident que el debat sobre com hem de culminar el procés ha incorporat des de fa diverses setmanes la proposta del referèndum. I som més les formacions socials i polítiques que considerem el referèndum una de les opcions més vàlides; per tant, és inevitable que hi sigui present. El referèndum hi serà amb una voluntat constructiva
i inclusiva.

La millor manera d'acabar el procés, que ha de culminar al llarg del 2017, és un referèndum que ens retorni als nostres orígens. Ara toca tancar el cercle, amb un referèndum a l'escocesa, acordat amb les institucions de l'Estat. Però, si continuen negant el dret a decidir, demanem a les institucions fer-ho. La unilateralitat acabarà sent la condició necessària, però no l'objectiu.

Ho farem en els propers dies, abans de l'11-S. Durant l'estiu hem mantingut contactes informals. Serà el president qui ens convocarà, i serà el moment de plantejar els elements de la Diada i també altres elements del procés, i de la necessitat de mantenir la unitat perquè surti reeixit.

No en tenim confirmació. És una decisió que li pertoca prendre a ell. Nosaltres entendrem
la decisió que pugui prendre. Però, si decideix no anar-hi, ningú ho interpretarà com un distanciament de la mobilització.

En tenim confirmació indirecta, però, en qualsevol cas, passa el mateix que amb el president Puigdemont. Tots dos saben que tenen un lloc en el procés de transformació política que està vivint Catalunya. Estarem satisfets si, en un moment en què les institucions del país se senten amenaçades, Colau o representants del seu espai ens fan costat.

No hi ha motiu perquè no ho facin. Després del 26-J, i tal com evoluciona la política espanyola, una part d'aquest sector que
vol canvis profunds veu que és
a partir d'un procés constituent que cal assolir-los, un procés que està liderant el sobiranisme. És per això, i per la voluntat d'un tribunal de silenciar la veu d'un càrrec electe [amb referència a Carme Forcadell], que tenen tots els motius per ser presents en les mobilitzacions de l'11-S.

No ho entendria, però no succeirà, perquè Fachin assistirà a la mobilització de la tarda. Són complementàries. De partidaris de la independència, n'hi ha molts més que de votants de partits manifestament independentistes.

Aquest discurs és una simplificació, i té riscos. Transforma la realitat manipulant-la, perquè no és certa la contraposició del món de l'esquerra i obrer amb l'independentista. Són dues categories diferents. Actuacions com la de Colau ajuden a donar matisos a la complexitat de la realitat.