La Fiscalia demana al jutjat que anul·li les citacions a periodistes per les filtracions del cas dels CDR
El ministeri públic no veu “responsabilitat penal” dels professionals de vuit mitjans que van fer revelacions del sumari
El fiscal considera que el presumpte delicte hauria estat comès per qui va proporcionar la informació
La Fiscalia Provincial de Madrid ha demanat al jutjat d’instrucció 41, que investiga les filtracions del sumari dels CDR, que deixi sense efecte les citacions a periodistes.
El ministeri públic ha recorregut la interlocutòria que cita els professionals de la Ser, El País, ABC, El Confidencial, El Mundo, La Vanguardia, El Español i RTVE com a investigats el 29 de novembre “perquè no existeix responsabilitat penal”. El fiscal no veu indicis que hagin comès cap delicte, ja que “no són responsables de la infracció penal que és objecte de la instrucció” sinó que ho seria qui va filtrar el sumari als periodistes abans que s’aixequés el secret.
Les defenses dels membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) empresonats de forma preventiva per ordre de l’Audiència Nacional (AN) havien demanat que s’investiguessin les filtracions i l’instructor del cas a l’AN ho va derivar a un jutjat de Madrid, a petició de la fiscalia.
Ara, el ministeri públic considera que no hi ha delicte en la publicació de les filtracions i per això demana al titular del jutjat d’instrucció 41 que “deixi sense efecte” les citacions als periodistes, previstes per al 29 de novembre. “No essent responsables de la infracció penal”, considera el fiscal, “no cabria dirigir el procediment contra ells en qualitat d’investigats”.
A banda, la Fiscalia recorda que en la resolució per la qual el jutjat d’instrucció acorda incoar diligències prèvies s’hi recollia “únicament” que les actuacions s’havien iniciat en virtut d’una denúncia de les defenses dels CDR “per un possible delicte de revelació de secrets per funcionari”. També subratlla que en aquesta resolució no s’hi exposaven els motius pels quals “considera presumptes autors dels fets als mitjans de comunicació contra els quals dirigeix la causa”.
La postura de la Fiscalia és, precisament, que, si de cas, el presumpte delicte hauria estat comès per la part que va filtrar el sumari als mitjans, i no pels mitjans mateixos. De fet, considera que els mitjans “no són part en el procediment judicial”, i no només això, sinó que el jutge ha citat a declarar com a investigades “persones jurídiques, que en cap cas poden cometre aquest delicte”.
A banda, i per esquivar un possible conflicte entre el dret a la informació i el dret a la intimitat dels CDR investigats, la fiscalia opina que la informació publicada “compleix amb els requisits constitucionals d’informació veraç (en cap moment es posa en dubte a les denúncies presentades que la informació divulgada no sigui certa) i interès públic”.
És per això que el ministeri públic considera que la difusió d’aquesta informació està “plenament” emparada pel dret a la informació “sense que es pugui exigir cap responsabilitat penal als mitjans de comunicació que l’han difós”.
Altra cosa, afirma, és que l’instructor volgués citar-los en qualitat de testimonis “a l’objecte d’investigar la manera amb què van obtenir aquesta informació, fet que podria proporcionar dades per a la identificació dels presumptes autors del delicte esmentat”.