La presó de Junqueras va anul·lar els seus drets polítics, segons el TC crític

El jutge instructor de la causa contra els independentistes catalans, Pablo Llarena, i la sala de recursos del Tribunal Suprem van vulnerar els drets polítics de l’exvicepresident Oriol Junqueras, en mantenir-lo en presó provisional quan va ser candidat d’ERC en les eleccions catalanes del 21-D del 2017, convocades pel president Rajoy, i després en ser escollit diputat al Parlament. Així ho expressen, en el vot particular, tres magistrats del ple del Tribunal Constitucional (TC), que –dividit per la causa catalana– va difondre ahir els seus raonaments de validar l’acció del Suprem, que ja van anunciar a finals del novembre. Pel TC no era “absurd” ni “capritxós” pensar que si s’anul·lava la presó preventiva del líder d’ERC podria reiterar una acció delictiva, amb conseqüències per a “l’ordre constitucional”, i considera per això proporcionada la mesura del Suprem.

Per contra, els tres magistrats crítics –Juan Antonio Xiol, María Luisa Balaguer i Fernando Valdés– fan raonaments més progressistes, inspirats en resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), i especialment en la resolució contra l’empresonament per part del govern turc del diputat kurd Selahattin Demirtas, sentència del 2018, que ara anirà a la gran sala, però en la qual s’han inspirat els recursos dels exconsellers d’ERC i de JxCat.

En el vot particular, de 17 planes, els tres magistrats expliquen la gran importància del dret a la representació política que s’ha “anul·lat” al líder d’ERC, el qual –precisen– no només afecta la persona, sinó que la seva limitació implica afectar “el normal funcionament del sistema democràtic parlamentari”. Hi afegeixen que aquest cas és del tot “nou” i que ni el legislatiu ni la cambra catalana han detallat com delimitar els casos de presó provisional en diputats de comunitats autònomes, els quals no tenen la protecció que sí que hi ha en les cambres europea i espanyola, on cal un suplicatori del poder judicial per investigar els electes. La falta de normativa, indiquen, no hauria de ser una excusa per al poder judicial per fer una ponderació “amb la intensitat constitucional exigible”, que retreuen que no han fet els jutges del Suprem. El jutge Llarena i la sala de recursos “han maximitzat el control de Junqueras”, el control del qual els tres jutges crítics exposen que podria haver estat amb alternatives “més equilibrades”, ja que –precisen– la reiteració delictiva no és real fins que una persona ha estat condemnada per un delicte concret, que no era el cas de Junqueras, a més de recordar l’estricte control que tenia llavors el Parlament amb l’article 155. Així, els tres magistrats –tot admetent que amb la sentència ferma del Suprem no hi ha marge de maniobra– exposen que davant tal cabdal mesura han d’exposar el seu parer jurídic i que haurien tornat el cas a la sala de recursos perquè detallés aquestes pautes, que “amb absoluta indefinició” deia que Llarena podia aplicar de manera progressiva.

L’advocat de Junqueras, el penalista Andreu van den Eynde, va afirmar ahir als periodistes que la sentència del TC amb els vots particulars “arriba tard” i que “tres magistrats del TC, que són el 25% del tribunal, sostenen que no han sabut trobar arguments que justifiquin la presó provisional”.

Pel que fa al TJUE, Van den Eynde va indicar que “aquest dijous el tribunal de Luxemburg podria dir que la immunitat de Junqueras és incompatible amb la condemna”, i que serà “a través de la impugnació de la sentència” que hauran de fer valer aquesta opinió. Amb tot, va recordar que “el Suprem ha deixat en suspens la pena que inhabilita Junqueras per ser eurodiputat”, i “podria passar que el TJUE interpretés la immunitat de tal manera que destruís la sentència”.