Arxiven la causa penal per la compra d’urnes

La titular del jutjat d’instrucció número 28 de Barcelona ha arxivat la causa del procés de compra d’urnes iniciat pel govern el maig del 2017, i contra el qual la fiscalia va presentar una querella al TSJC per prevaricació, desobediència i malversació de fons contra el llavors director general del Departament de Governació i actual director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve.

En la resolució, la magistrada Olalla Ortega exposa que la investigació contra Esteve (com que inicialment també era contra l’exconsellera Meritxell Borràs es va dur al TSJC) es va iniciar arran de l’aprovació de la llei de pressupost 4/2017, amb la qual s’anunciava la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació i tot seguit l’anunci d’un acord marc per a la compra d’urnes per a les eleccions del Parlament de Catalunya, consultes populars i altres formes de participació ciutadana, que va signar Esteve.

Després de dos anys d’investigació, la jutgessa conclou que “no s’han acreditat els indicis il·lícits denunciats”. És a dir, que l’acord marc no era pas per comprar urnes per a l’1-O, declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional (TC). La fiscalia va demanar l’arxivament del cas, mentre que l’acusació popular de Vox ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona en considerar que es manté la prevaricació. L’advocat d’Esteve, el penalista Juan Segarra, en el seu escrit reitera que l’exdirector general sempre ha mantingut que el procediment estava emparat per la Loreg, que adquirir urnes era “una necessitat perquè l’Estat no sempre les garanteix” i se’n volia tenir com el govern d’Andalusia per la possibilitat d’un avançament electoral. Segarra insisteix que “el que es va aprovar era un concurs per homologar empreses proveïdores d’urnes, res més”, el qual va quedar desert, i que passat l’1-O “s’ha comprovat que res tenen a veure amb les urnes que es demanaven a l’acord marc”.

La conclusió de la jutgessa és diàfana: la posada a licitació va ser declarada deserta, a més no va existir despesa autoritzada ni compra d’urnes per a l’1-O que pugui demostrar que l’acord marc era per a fins delictius, ja que tampoc va ser declarat inconstitucional pel TC, i per tot això en dicta l’arxivament.