“Macron no cedirà en la reforma de les pensions”

En el nou sistema també hi haurà excepcions per als policies i els militars. Això ens mostra que aquest universalisme és pura propaganda per vendre a l’opinió pública un nou sistema de pensions que permet una gestió a través dels costos. Es tractarà d’un model de cotitzacions definides, en lloc de prestacions definides com succeïa fins ara. Com que l’altra prioritat de l’executiu és l’equilibri financer, això farà que jugui amb el nivell de vida dels pensionistes per ajustar el sistema. Aleshores, el govern continuarà apostant per polítiques de l’oferta basades en una disminució de les cotitzacions a les empreses. I els actors socials (la patronal i els sindicats) es veuran obligats a reduir les pensions.

La reforma presentada és una versió molt dura. Com que es manté l’objectiu d’aconseguir l’equilibri financer abans del 2030, això ha comportat que s’estableixi una “edat de referència” per jubilar-se als 64 anys. Una mesura que Macron va dir a l’estiu que no el convencia, però finalment l’ha acabat incloent. Això penalitzarà aquells que deixin la feina abans. En realitat, suposa endarrerir la jubilació dos anys, encara que es mantingui l’edat legal en 62. Aquesta mesura també afectarà aquelles generacions que no es veuran afectades pel sistema per punts. A partir del 2022, l’edat de jubilació s’anirà endarrerint progressivament fins a assolir els 64 el 2027.

El debilitament del sistema social no és una finalitat per als neoliberals, sinó un mitjà per disminuir els impostos i aplicar una política favorable als interessos del capital. Una de les tesis del meu llibre és que l’Estat serveix com a vector de la política neoliberal, la qual cosa diferencia aquest model del liberalisme del segle XIX. A més, l’executiu justifica la reforma de les pensions recordant que les carreres professionals són cada vegada més inestables. Però han estat les reformes laborals d’aquest govern i de l’anterior les que han afavorit la precarietat. Ara ens trobem en una situació en què es vol adoptar un sistema de jubilació per punts que s’adapti a l’atomització del treball. Però això afavoreix que es promoguin les feines a temps parcial o els contractes temporals. És un cercle viciós.

Macron no cedirà en la reforma de les pensions. Més que en la negociació, crec que en realitat el govern es troba en una lògica de confrontació i de guerra social. Aquesta mesura representa per al president el mateix que la vaga dels miners britànics per a Thatcher. Si aconsegueix aprovar-la, haurà aconseguit doblegar la contestació social a França i podrà aplicar tota la seva política neoliberal. En canvi, si es fa enrere i aposta pel compromís amb els sindicats, aleshores en què es convertirà el macronisme? En el Partit Socialista o en els Republicans. En la vella política, contra la qual va dir que es presentava. Macron vol posar fi al peculiar equilibri que ha perdurat durant pràcticament els últims quaranta anys a França entre unes elits que volien introduir el neoliberalisme i unes classes populars que s’hi oposaven.