Sánchez força ser investit dimarts per por a Marchena
La investidura es precipita el cap de setmana de Reis pel risc que el Suprem no deixi sortir Junqueras i que això dificulti l’abstenció a ERC
Ultima els noms dels ministres del seu nou govern amb Iglesias
Després de ser president en funcions des del 28 d’abril d’unes eleccions que van coincidir amb la Setmana Santa i de voler jugar-se la seva victòria amb la repetició electoral del 10 de novembre, Pedro Sánchez apuja l’aposta i força ser investit dimarts obligant a celebrar un ple al Congrés en ple cap de setmana i amb el dia de Reis pel mig. La por que el jutge del Suprem Manuel Marchena entri en el fons del cas d’Oriol Junqueras el 7 de gener i prohibeixi la sortida de la presó del líder d’ERC per ser eurodiputat –en contra del que diuen el Tribunal de Justícia de la UE i l’advocacia de l’Estat– és tan angoixant pel risc de dificultar l’abstenció a ERC que el manament del “com més aviat millor” s’ha imposat a tot i a tots.
Arruïnant la cavalcada de Reis a tots els diputats i funcionaris que no són de Madrid, el que Sánchez ha dictat a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i que ella comunicarà aquest matí, és obrir el ple d’investidura el dissabte 4 de gener a les 9 del matí amb el discurs del candidat. Arrencar la investidura en dissabte permetrà que Sánchez pugui ser votat a la primera diumenge a la tarda –mentre Melcior, Gaspar i Baltasar omplen el centre de Madrid amb la rua a uns metres del Congrés– en una votació fracassada perquè necessita la majoria absoluta de 176 vots que no té. Seria finalment dimarts, 48 hores després de la primera votació, quan Sánchez seria investit president espanyol pel fet de tenir més sís que nos gràcies a la imprescindible abstenció d’ERC.
Desfer l’empat a 163
El marcador que ara té Sánchez és un empat a 163: els 163 vots a favor del PSOE, Podem, PNB i Més País, pels 163 vots en contra segurs del PP, Vox, Ciutadans, Junts per Catalunya i la CUP. La fita del PSOE és arrencar l’abstenció d’ERC –que pot venir acompanyada de la d’EH Bildu– i alhora el sí de regionalistes com ara Terol Existeix o el cantàbric PRC de Miguel Ángel Revilla, i aquests recelen del que haurà promès el PSOE als republicans, en particular sobre l’abast de la consulta als catalans. “Mentre no s’aclareixi què significa l’abstenció d’ERC, que ningú compti amb el vot a favor del Partit Regionalista de Cantàbria”, avisa ara Revilla.
L’elecció del dia que avui formalitzarà Batet ha vingut condicionada per la data triada per ERC per reunir el consell nacional i per la por al que poden fer amb Junqueras tant el jutge Marchena com la Junta Electoral Central, que en la seva reunió de demà abordarà la inhabilitació de Quim Torra. Fins i tot el PSOE s’ha sumat a aquest ritme frenètic convocant l’executiva que ratificarà els acords amb Podem i el PNB precisament demà, el mateix dia del Consell de Ministres.
Oblit de la conciliació
Qui s’ha entregat aviat a defensar aquest calendari estrambòtic de la investidura és el ministre de Foment i secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos. “Els representants polítics no tenim aquest privilegi de vacances i dies festius. Si cal ser-hi un 31 o un altre dia, s’hi està”, va esgrimir Ábalos, com si la decisió afectés els 350 diputats i ningú més. Però el que no va dir Ábalos és que fer un ple el cap de setmana previ a Reis no només afecta polítics que en casos com el seu es mouen en cotxe oficial i fent tallar el trànsit al seu pas, sinó també diputats de fora de Madrid, funcionaris del Congrés i policies que han de custodiar la Carrera de San Jerónimo i els accessos enmig de la multitudinària cavalcada. “Qui vulgui vacances es pot dedicar a una altra activitat que no sigui la política”, va dir el dirigent d’un partit que en el programa electoral fa bandera de la conciliació familiar.
Ministrable dels comuns
Que Sánchez i Iglesias donen per descomptat l’aval d’ERC, ho prova el fet que el president i el futur vicepresident segon ultimin ja el repartiment de ministeris que tindrà el primer govern de coalició que Madrid veu des de la Segona República. Amb quatre carteres a Podem –una d’elles per a Alberto Garzón, d’IU– sumades a la vicepresidència d’Iglesias, les grans vacants són les de Josep Borrell a Afers Exteriors i Meritxell Batet a Política Territorial. Pels comuns, cotitza a l’alça el nom de Rosa Lluch.
LES FRASES
Catalunya, obsessió de tots els ‘barons’ per Cap d’Any
Tant amb l’accent aragonès del socialista Javier Lambán com amb l’accent madrileny de la popular Isabel Díaz Ayuso, tots els missatges de Cap d’Any i de felicitació del 2020 dels presidents autonòmics han compartit una obsessió: Catalunya i el pretès tracte de favor fruit de la investidura que ERC facilitarà a Pedro Sánchez. “Aragó no generarà cap tensió territorial, però tampoc admetrem que per apaivagar les tensions que puguin generar altres regions se’ls atorguin privilegis o tractes de favor”, denunciava el president d’Aragó.
El cas més insòlit va ser el de la presidenta madrilenya, que, després d’un “Bona nit espanyols que viviu a Madrid”, va fer un discurs de Cap d’Any centrat en Catalunya i alhora va voler simular que no feia el discurs. “Avui tenia un discurs en què pretenia exposar el balanç dels primers quatre mesos del meu govern i els reptes per al 2020, però en aquests moments de preocupació compartida pel destí d’Espanya i quan els atacs contra el nostre país es concentren en el rei, que és cap de la nació, he decidit no fer el discurs de Cap d’Any i en lloc d’això adherir-me a les paraules del rei”, va dir Ayuso. El gallec Alberto Núñez Feijóo va denunciar els “acords amb líders fugats i condemnats” que tenen “el propòsit confessat” de liquidar Espanya.