Sánchez hi va a la segona enmig d’una esbroncada i sense marge

Investit en any de traspàs

L’únic president espanyol sorgit de l’article 115 de la Constitució –el de la moció de censura– té el repte de viure per fi, en un 2020 de traspàs com ho era el 2016 en què va debutar en les sessions fallides, una investidura convencional. Superats els entrebancs judicials i les mines que els ha posat la Junta Electoral Central en el camí, a ell i a ERC, Sánchez confia que el marcador ajustadíssim d’ahir per un sol vot sigui demà –quan ja només necessita més sís que nos – ampliat a un marge de dos vots i que el marcador del 167 a 165 sigui el final sense ensurts inesperats.

“Receptes autoritàries”

Tot i que ETA va posar fi a la lluita armada el 2011 i es va dissoldre el maig del 2018 després d’anys de terror –93 morts el 1980 i 15 el 2001, per posar només dos exemples–, l’arribada de Vox i la competència amb el PP pel vot dretà van revigoritzar el debat sobre ETA. I la frase que ho va desfermar tot va ser una censura d’Aizpurua a les paraules de Felip VI el 3-O. “El discurs del monarca el 3 d’octubre és l’exemple d’un Estat en el qual existeix una cultura molt arrelada d’aplicar receptes autoritàries als problemes polítics”, va dir Aizpurua en un Congrés en el qual s’ha escoltat de tot.

Malgrat que el popular Adolfo Suárez Illana ja va rebre l’ascens a la tribuna de la portaveu d’EH Bildu girant-se d’esquena en una teatralitzada postura de rebuig a ella abans que obrís la boca, l’al·lusió al rei i més tard a Arnaldo Otegi –“sempre els ha dit Otegi que si sorgia una oportunitat històrica perquè l’Estat espanyol es democratitzés, estaríem disposats a col·laborar”– va desfermar una tempesta d’insults i crits. “Ens matàveu! Ens matàveu a nosaltres!”, va etzibar el líder del PP, Pablo Casado, des de l’escó abans de posar-se la mà al cor i desafiar Sánchez amb la mirada. “Escolta! Quina vergonya!”, li deia a distància.“More’t!”, va cridar el diputat del PP Mario Garcés a la portaveu d’EH Bildu. “I els morts, què?”, deia Marcos de Quinto (Ciutadans).

“Mans tacades de sang”

Enmig d’un concert de crits com ara “Assassins!” i “Terroristes!”, des de Vox Iván Espinosa de los Monteros i Macarena Olona alçaven les mans amb un crit adreçat a Sánchez: “Mans tacades de sang! Mans tacades de sang!” Prèviament, Santiago Abascal i l’expresident de l’AVT i ara diputat de Vox Francisco José Alcaraz havien sortit de l’hemicicle per no escoltar una veu abertzale com la que Rajoy sí que escoltava des del 2012, i prenent apunts del que li deia en els debats.

L’esclat d’ira del PP, Vox i Cs va posar a prova els nervis de Batet en un aperitiu del clima que pot haver de viure a partir d’ara, en què l’ofensa i el crit ofeguen la paraula. “Senyories, en aquesta cambra preservarem la llibertat d’expressió”, va dir en el primer arbitratge. “Demano respecte a l’orador”, hi afegia Batet. “Però respecte a què? Que ella respecti el rei d’Espanya!”, rebatia Casado, enutjat. Tot i que per menys hi ha hagut expulsions de diputats de l’hemicicle, la presidenta del Congrés va optar per renyar de paraula sense creuar la línia de la targeta vermella.

Iglesias hi posa calma

Amb un Congrés dividit en dos, Pablo Iglesias i Irene Montero –futur vicepresident i futura ministra d’Igualtat– es van alçar per frenar els seus i fer una crida a la calma perquè no entressin en l’intercanvi.

Al final de l’episodi, era Suárez Illana qui exposava la raó de donar l’esquena a un electe. “Tan assassí és el que dona cobertura logística, jurídica o política com aquell que buida l’arma sobre el clatell”, va dir el secretari quart de la mesa del Congrés pel PP.

Ni Escòcia ni el Quebec

Quan Sánchez pujava a la tribuna per rebatre Aizpurua, el diputat de Vox Victor Sánchez va trencar el silenci iniciant el càntic de “¡Viva el rey! ¡Viva España!” i tots els escons de PP, Vox i Cs el van seguir, com si la banda dreta del Congrés fos la graderia d’un estadi. Sánchez va arrencar amb la lectura d’un missatge emotiu: el de María Jáuregui, la filla de Juan Mari Jáuregui, exgovernador civil de Guipúscoa assassinat per ETA el 2000. “El meu aita avui seria feliç, perquè ETA no existeix, perquè tindrem un govern d’esquerres i perquè ell era un ferm defensor del diàleg.” Però ni això ni parlar en nom del PSOE que perdia Ernest Lluch o Fernando Buesa va frenar la ira de la dreta. Sánchez va entrar en el dret a decidir i va defensar que “Catalunya i Euskadi tenen infinitament més autogovern que Escòcia” i va instar l’independentisme a no mirar ni al Quebec ni al Regne Unit, que “s’està negant a autoritzar un segon referèndum a Escòcia” tot i el Brexit. Enmig de l’ovació d’ERC, la portaveu d’EH Bildu va posar en alerta Sánchez: “Vostè i el seu govern són l’última oportunitat de l’Estat per demostrar que és possible resoldre democràticament la qüestió nacional basca, catalana i gallega.” “El que el rei va fer el 3 d’octubre del 2017 és pronunciar un discurs autoritari”, reblava la debutant Mireia Vehí (CUP), calcant la veu abertzale.

Aizpurua va defensar no haver insultat ningú, però tot un exadvocat de l’Estat com Edmundo Bal (Cs) va dir: “Aizpurua ha dit feixista al rei.” I no era cert.

Tant fonts del govern com de l’independentisme estan preocupades per aquest clima de discurs guerracivilista del PP, Vox i Cs, i ahir Laura Borràs ja va haver de ser escortada fins a un taxi en sortir del Congrés perquè era increpada per un grup d’exaltats. Quan ja era al taxi, un home gran es va acostar a la finestra. “Molts ànims, soc madrileny i estic indignat”, li va dir l’home gran, a Borràs.