Azaña contra Azaña

Les cites són agraïdes perquè sí. Regalen una autoritat a qui les diu, no és obligatori haver llegit l’autor de la cita i poden ser descontextualitzades per avalar una posició i també la contrària, sobretot si l’autor és mort, perquè aleshores el dret a protesta de l’al·ludit es veu reduït i no acostuma a presentar querelles per drets d’autor. En un moment en què els lectors de la premsa de dretes creuen que el rei Felip VI –el mateix que ells han biografiat amb epítets com “el rei millor preparat”– va ser enganyat amb candidesa i enviat de viatge oficial a Cuba per poder presentar el govern de coalició del PSOE i Podem sense el cap d’estat de cos present a Madrid, Pedro Sánchez va citar Azaña i el Congrés es va agitar. “Com va dir un compatriota de bé, el president de la República, Manuel Azaña...”, va arrencar, i la dreta va viatjar als anys trenta amb una esbroncada d’època i coral del PP, Vox i Cs abans d’escoltar quina era la cita. “Sí, el president de la República d’Espanya...”, va recalcar Sánchez. I els diputats d’UP van saltar de l’escó amb Pablo Iglesias a ovacionar-lo durant mig minut. “Es comprovarà una vegada més el que mai hauria d’haver estat desconegut. Que tots som fills del mateix sol i tributaris del mateix rierol”, va dir Sánchez citant Azaña. “Vivalrey!”, va cridar un diputat del PP sincopant el que en castellà normatiu de la RAE es pronuncia com a “Viva el rey!”.

La cita d’Azaña –del seu discurs Pau, pietat i perdó, pronunciat el 18 el juliol del 1938 al Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona– que Sánchez va esgrimir en la seva primera investidura triomfant era tan innòcua per al PP que Mariano Rajoy va utilitzar la mateixa cita el 2017 per llançar una apel·lació al president Carles Puigdemont. I quan va arribar el torn de rèplica, el president del PP, Pablo Casado, va voler demostrar que si hi ha dues Espanyes també hi pot haver un Azaña que sigui arma llancívola contra Azaña. “Ara que ens cita Azaña, jo recordo una altra frase: «Els tolero que ataquin la república, però mai els toleraré que ataquin Espanya»”, va etzibar el líder del PP. I aleshores va irrompre a la tribuna el líder de Vox, l’ultradretà Santiago Abascal, per demostrar que, si un dia ja va citar Unamuno desafiant Millán Astray –sí, en aquest ordre i no a la inversa– ara es pot fer seva una cita d’Azaña sense protector estomacal. “Hem pensat el mateix, Casado i jo, que ambdós hem llegit millor Azaña que vostè, senyor Sánchez. I Azaña va dir el 18 d’octubre del 1936 per animar els seus que no volien fer front a la insurrecció: «Us tolero, us permeto i us admeto que no us importi la República, però no us tolero, no us permeto i no us admeto que no us importi Espanya». I a vostès no els importa Espanya!”, va exclamar Abascal. Al tancament d’aquesta edició, La Zarzuela no confirmava si Felip VI estava seguint el debat per la televisió i si un funcionari gentil com ara Jaime Alfonsín va fingir que saltaven els ploms per evitar-li veure que Sánchez, Casado i Abascal competien en fidelitat a Azaña. Casado, però, va entonar una oda al rei com si l’afiliés al PP. “Mal favor li fa. Intueixo que no deuen estar gaire contents a La Zarzuela”, va dir el portaveu del PNB, Aitor Esteban. “És curiós! Perquè si estem en una investidura de Sánchez és perquè el rei ho ha volgut! Resulta que podia haver proposat Casado, Abascal o Arrimadas i ha proposat el felón de Sánchez! Quina irresponsabilitat del rei, oi, segons vostès?”, va etzibar Esteban. Iglesias va evocar que Joan Carles I ja intuïa que la continuïtat de la corona passava per defugir la dreta.

Després de llançar-se Azaña pel cap, el Congrés es va recordar a si mateix que està format per dones i homes amb les seves circumstàncies com ara Aina Vidal, diputada barcelonina d’En Comú Podem que la nit de Reis va commoure amb l’anunci que la malaltia que justificava la seva absència és un càncer del qual es tracta i que tot i així ahir va ocupar l’escó amb un rostre que desafiava el dolor fins i tot per seure. El primer a citar-la va ser Sánchez, que li va agrair la presència i el seu sí clau. I els diputats de tots els partits es van posar dempeus i van ovacionar Vidal, des de Casado a Vehí passant per Rufián, amb l’única excepció de Vox. Quan una diputada del PP va informar Iván Espinosa de los Monteros del cas i del càncer, fins i tot ell i només ell entre els escons de Vox va aplaudir quan va ser citada per Íñigo Errejón, per Iglesias i per Inés Arrimadas. Al final del ple, Iglesias li va fer arribar un ram de flors. Passava el torn de batallar a cop de cita en favor de respectar les batalles importants.