La fiscal amiga

La sor­presa del nou govern de Pedro Sánchez ha arri­bat amb el nome­na­ment de l’exmi­nis­tra de Justícia Dolo­res Del­gado com a fis­cal gene­ral de l’Estat. Per l’opo­sició i bona part de la judi­ca­tura, es posa en dubte la sepa­ració de poders i la seva inde­pendència. En èpoques nor­mals seria un escàndol que d’avui per demà es pogués ser res­pon­sa­ble de justícia del govern espa­nyol i, sense prèvia puri­fi­cació del càrrec, es pogués exer­cir de fis­cal gene­ral. En èpoques con­vul­ses com les que vivim, Dolo­res Del­gado té la jus­ti­fi­cació que el fis­cal el nomena el govern. A Sánchez se li va esca­par en la cam­pa­nya elec­to­ral que estava a les seves ordres. La seva afir­mació va ser des­a­for­tu­nada. Ara mateix el com­promís de Sánchez és el d’apar­tar tant com pugui de la justícia el procés i adap­tar-lo a la política, un fet que només es podrà fer des de la fis­ca­lia gene­ral de l’Estat. Val a dir que Del­gado, a Justícia, va donar suport a l’advo­ca­cia de l’Estat a favor de la sedició i no de la rebel·lió. Un fet que va sig­ni­fi­car un salt, tot i la seva exa­ge­ració, a l’hora de rebai­xar penes. Una altra tasca imme­di­ata de la nova fis­cal gene­ral de l’Estat serà donar ordres als fis­cals de Cata­lu­nya per faci­li­tar els per­mi­sos peni­ten­ci­a­ris dels con­dem­nats en el judici del procés. Unes fei­nes en què la nova fis­cal gene­ral haurà d’estar en plena sin­to­nia amb les deci­si­ons que el govern pren­gui després dels acords amb ERC.

Des de fa uns anys, un sec­tor de la política ha vist que per les vies judi­ci­als és més fàcil batre l’adver­sari. Ara mateix la política és plena de que­re­lles, reque­ri­ments i judi­cis oberts als jut­jats perquè prèvia­ment no hi ha hagut pos­si­bles acords. En l’actual legis­la­tura, Sánchez estarà sem­pre en el llin­dar que el por­tin al jut­jat. Heus aquí perquè ha nome­nat una fis­cal amiga...