El feu roig d’Itàlia resisteix amb l’ajut de les ‘sardines’
El candidat demòcrata guanya les regionals de l’Emília-Romanya i salva així el fràgil govern central
Tot i la derrota, la coalició dretana encapçalada per la Lliga s’imposaria en unes generals
Matteo Salvini haurà de buscar una altra excusa per fer caure el govern. El centreesquerra, després d’una campanya extenuant, va resistir en les regionals de l’Emília-Romanya, celebrades diumenge. El candidat del Partit Demòcrata (PD), Stefano Bonaccini, es va imposar amb un 51,42% dels vots a la seva rival de la Lliga, Lucia Borgonzoni, que va obtenir un 43,63%. El Moviment 5 Estrelles (M5E) va quedar-se en un irrellevant 3,48%.
La nit electoral, el primer a reaccionar va ser Salvini. Va convocar una roda de premsa per dir que estava orgullós que, per primer cop en setanta anys, hi hagués hagut “partit” en el bastió roig. L’esquerra ha governat sempre a l’Emília-Romanya, i mai abans la dreta –i, en aquest cas, l’extrema dreta– li havia trepitjat els talons.
Fent gala del seu cinisme, el líder xenòfob va atribuir bona part de la derrota de Borgonzoni al “masclisme”. Va assegurar que el fet de ser dona l’havia perjudicada. I ho va dir sense immutar-se, parlant en nom seu mentre la tenia asseguda al costat, callada i en un segon terme, com en tota la campanya electoral.
Retret a Berlusconi
També va lamentar que Silvio Berlusconi no hagués aparegut per l’Emília-Romanya. La Lliga, Força Itàlia i el partit postfeixista Germans d’Itàlia es presenten en coalició. Mentre que Borgonzoni és de la Lliga, la candidata de la coalició dretana a les altres regionals de diumenge, a Calàbria, és de Força Itàlia. I va guanyar. Berlusconi havia presentat així la candidata, Jole Santelli: “La conec des de fa 26 anys, i no se m’ha obert mai de cames!”
L’endemà dels comicis, Bonaccini, que repetirà mandat, va trucar al líder de les sardines per donar-li les gràcies. I és que sense aquest moviment el PD, que encara es llepa les ferides infligides per Matteo Renzi, sense líders carismàtics ni propostes engrescadores, ho hauria tingut molt més difícil per guanyar la màquina de propaganda salviniana.
L’aparició de les Sardines va polaritzar el vot, plantejant-lo com un duel entre feixisme i antifeixisme. I això ha jugat en contra de l’M5E, que es mou en la irreal ambigüitat d’una pretesa “no ideologia”. Les sardines han arrossegat un vot útil cap al PD, que, com a partit desdibuixat i encara en procés de reforma, no té la simpatia popular de les sardines, ni la seva claredat de discurs.
M5E dessagnat
A l’Emília-Romanya, qui s’ho jugava tot era el PD –i, de retruc, el govern liderat per Conte–. Si hagués estat vençut en el seu feu, el fràgil executiu de coalició amb l’M5E –en caiguda lliure– hauria quedat tocat de mort. Salvini no ha aconseguit guanyar a la regió roja, però hi ha obtingut uns resultats històrics. I continua liderant tots els sondejos en l’àmbit nacional. La coalició dretana encapçalada per la Lliga governa en 13 de les 20 regions d’Itàlia (el centreesquerra, en 6; els autonomistes, en una), i si hi hagués ara eleccions generals, guanyaria per golejada.
Al PD li toca resistir i, paradoxalment, confiar que el seu etern enemic i ara soci al govern de Roma, l’M5E, no es dessagni del tot. Fora de l’oasi de l’Emília-Romanya, el centreesquerra tot sol encara seria engolit per Salvini d’una queixalada.