Política

Es busca rival per a Trump

Tret de sortida a les primàries demòcrates amb els ‘caucus’ d’Iowa, primer pas per escollir aspirant a les presidencials

Després de mesos de buscar un candidat, el partit continua dividit i sense saber on anar

Fa més de tres anys que el Par­tit Demòcrata dels Estats Units es fa la mateixa pre­gunta: com es der­rota Donald Trump? Mesos i mesos de pen­sar-hi men­tre el pre­si­dent dels EUA anava fent de les seves des de la Casa Blanca, el temps se’ls acaba. De fet, el compte enrere ha començat: els cau­cus d’Iowa que se cele­bren avui són l’inici ofi­cial de la tem­po­rada de primàries, i no hi ha pròrro­gues que val­guin: han de pren­dre una decisió sobre qui cre­uen que podria fer fora Trump del Des­patx Oval.

Encara que­den set­ma­nes per davant, però la poca clare­dat en el progrés de la selecció pre­o­cupa. Els noms cap­da­van­ters con­ti­nuen sent els matei­xos de fa temps, amb dos de des­ta­cats: l’exvi­ce­pre­si­dent Joe Biden i el sena­dor Ber­nie San­ders, homes blancs sep­tu­a­ge­na­ris de per­fils diver­gents i gai­rebé antagònics, que si demos­tren alguna cosa és que el par­tit no sap on va, ni què vol ser de gran, ni quina és la recepta que vol uti­lit­zar per recu­pe­rar el poder.

Però, més enllà de diferències ideològiques o d’agres­si­vi­tat en la con­tenció de pro­ble­mes o l’apli­cació de solu­ci­ons, el tema clau en tots els debats de can­di­dats es resu­meix en una única paraula: ele­gi­bi­li­tat. Un mot gai­rebé inven­tat per a l’ocasió que expressa la urgència demòcrata de der­ro­tar Trump, objec­tiu únic d’aquest cicle elec­to­ral que avui comença.

I és per això que, des de fora, sem­bla que tant els fa com s’acon­se­gueixi i quin sigui el full de ruta: men­tre les enques­tes asse­gu­rin que aquell nom con­ver­tirà l’actual pre­si­dent en un més en els lli­bres d’història, la feina estarà feta.

Car­tes dis­pars

Amb això, cadascú juga les seves car­tes. Biden, per exem­ple, aposta pel lle­gat que el lliga a Barack Obama i es ven com un can­di­dat “segur”, tant en la gestió del país com en la victòria al novem­bre, tot i les fis­su­res més que evi­dents que ha anat demos­trant, amb lap­sus de memòria o difi­cul­tat per seguir el fil en alguns debats.

Per a Ber­nie, en canvi, sem­bla que no hagin pas­sat els qua­tre anys que fa que està lide­rant una revo­lució que ha fet virar el par­tit cap a l’esquerra i que segueix mobi­lit­zant base elec­to­ral. L’edat, la radi­ca­li­tat del terme soci­a­lista i la salut, espant d’infart de cor inclòs, juguen en con­tra.

Un graó per sota de Biden i San­ders, hi ha dos noms: la sena­dora Eli­za­beth War­ren, més pro­pera a les tesis de Ber­nie, i Pete But­ti­gi­eig, el jove exal­calde d’un poble d’Indi­ana de nom impos­si­ble de pro­nun­ciar i pri­mer can­di­dat seriós ober­ta­ment homo­se­xual.

Entre els qua­tre s’hau­rien de jugar les gar­ro­fes. Per això, es repar­tei­xen gar­ro­ta­des entre tots, acu­sant-se els uns i els altres de diver­sos mals. Els uns per massa mode­rats, els altres per massa radi­cals. Els uns per voler una sani­tat uni­ver­sal, els altres per dir que és una uto­pia. Els uns per tren­car-ho tot i començar de zero, els altres apos­tant per cons­truir des de la base dei­xada en l’últim govern demòcrata.

Iowa és la pri­mera pedra de toc. Un estat molt rural, espe­ci­al­ment blanc raci­al­ment i força con­ser­va­dor, que, des de la dècada del 1970, és el pri­mer a deci­dir a qui dona suport i que, des d’ales­ho­res, marca tendència. No perquè encerti quins seran els nomi­nats ni els pre­si­dents –l’his­to­rial no és gaire bo en aquest aspecte–, sinó perquè els qui fan un gran paper aquí s’asse­gu­ren expo­sició mediàtica, i això sig­ni­fica temps per expli­car-se i donar-se a conèixer: més opci­ons d’acon­se­guir vots, que la gent se’ls pren­gui seri­o­sa­ment com a can­di­dats i, even­tu­al­ment, els per­meti aga­far embran­zida.

Després, vin­dran Nou Hamps­hire, Caro­lina del Sud i Nevada. El març començarà amb el “super­di­marts”, amb primàries a 15 estats i l’entrada que s’espera ful­gu­rant de Mike Blo­om­berg, l’exal­calde de Nova York que ja ha gas­tat gai­rebé 300 mili­ons d’euros de la seva for­tuna per donar-se a conèixer.

Sigui com sigui, lla­vors el par­tit haurà de saber cap on va. Els pri­mers estats a esco­llir mar­ca­ran la pauta de la volun­tat popu­lar sobre quin hau­ria de ser el pla, i la majo­ria de demòcra­tes apos­ten per una uni­tat al vol­tant de qui surti esco­llit, sigui qui sigui, sense tri­pi­jocs que puguin des­per­tar sos­pi­tes com fa qua­tre anys.

La pri­mera parada és aquest dilluns a Iowa. Arrenca la loco­mo­tora del tren amb des­ti­nació les elec­ci­ons del 3 de novem­bre, que diran si Trump con­ti­nua o no.

4
demòcrates
–Joe Biden, Bernie Sanders, Elizabeth Warren i Pete Buttigieig– són els candidats més ben posicionats.

Molt de múscul presidencial

La Casa Blanca i el Partit Republicà tenen la certesa que cap demòcrata els pot fer ombra ni pessigolles. Tot i que té rivals en les primàries, el president Donald Trump sap que la nominació dels conservadors és al sac i ben lligat –la majoria dels nord-americans no saben ni que hi ha dues figures que intenten desbancar-lo–i l’única cosa que ha de fer és tornar a cohesionar la seva base al voltant de la mateixa figura mitificada que el va dur al Despatx Oval fa tres anys i escaig.

Trump té múscul per ensenyar i animar els seus seguidors. A punt de ser exonerat en el judici polític més ràpid de la història (i sense testimonis), el president ven els èxits dels acords comercials amb la Xina i els veïns nord-americans, es felicita per l’assassinat de líders gihadistes i figures destacades del règim iranià i s’apunta el mèrit de xifres macroeconòmiques. Tot això, i el seu domini dels temps mediàtics, hauria de ser suficient per quedar-se quatre anys més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia