El judici contra els drets

El judici

Llegida i desbrossada la sentència condemnatòria i els seus efectes, canviaria l’estratègia de defensa? “Gens”, és la resposta de la majoria de penalistes. Andreu van den Eynde, advocat del líder d’ERC, Oriol Junqueras, i de l’exconseller republicà Raül Romeva, confessa que no hauria fet cap pregunta als més de 300 agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que els fiscals van fer desfilar pel saló de plens, i als quals, en vista de la seva subjectivitat i exageració –amb les famoses “mirades d’odi” i “muralles humanes”–, el tribunal no dedica ni una ratlla en la resolució. I si bé la majoria haurien disfrutat amb una trobada cara a cara de l’exvicepresident Junqueras i el fiscal Javier Zaragoza, Van den Eynde sosté que declarar a les acusacions “és sempre una trampa”, mentre que amb una declaració al seu advocat es plantegen els temes que es volen posar a debat.

Xavier Melero, advocat de l’exconseller d’Interior Quim Forn (JxCat), tampoc canviaria l’estratègia de defensa, i en la vista només modificaria l’interrogatori a un testimoni rocós: el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador policial de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, al qual només “faria dues preguntes: “La magistrada Armas va renyar el major Trapero?”, que seria una resposta negativa, i “Té enemistat manifesta amb el major?”. En la recent declaració en el judici contra l’excúpula dels Mossos, a l’Audiencia Nacional, De los Cobos traspuava rancor.

Benet Salellas, de l’equip de defensa del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, fa una valoració “molt positiva” del judici: “Hi van sortir els temes que volíem que hi sortissin, com és el dret a l’autodeterminació i els drets fonamentals i de desobediència civil, sobre el qual es va teoritzar. La nostra actitud, que ha transmès Cuixart, és que el judici no ha estat cap derrota; la partida està molt oberta en la via judicial.” L’espina clavada de Salellas és que Marchena limités els informes a una hora per acusat, fet que va provocar que l’advocat gironí no hi participés i ho fes la seva companya Marina Roig.

“A ningú li agrada que el renyin, però vaig protestar pel que havia de protestar. Em puc haver equivocat en algunes coses, però ningú m’ha condicionat. Els insults que he rebut a les xarxes socials de l’Espanya més profunda, i de Vox, em demostraven cada dia que feia la feina que tocava”, confessa el penalista Jordi Pina, advocat dels exconsellers de JxCat Jordi Turull i Josep Rull i de l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez, als quals continua anant a visitar cada dimarts a la tarda a la presó de Lledoners. “Són els meus amics”, assegura.

Suprem trilingüe

La sentència del Suprem no va agradar ni a la majoria de catalans, per la duresa de les penes, ni a espanyolistes que desitgen un infern per als independentistes. Des del punt de vista tècnic, es critica un relat dels fets esquifit i una argumentació defensiva, amb els ulls posats en els tribunals europeus. Ara, en la resposta als recursos de nul·litat de la sentència plantejats per les defenses, el magistrat Manuel Marchena, que n’és el ponent, fins i tot s’hi expressa de manera trilingüe, quan defineix el significat d’una crida al levantamiento en comparar-la amb el soulèvement, en versió francesa, i amb l’uprising, en l’anglesa, i les interpretacions que es donen en aquests països.

Per contra, ses senyories en el judici van descartar posar-se uns auriculars perquè les sessions fossin en català de manera simultània. Un altre dret vulnerat.

Sedició modulada

En aquesta resposta a les al·legacions perquè el Suprem declari nul·la la seva sentència, tot i ser un pas obligat per poder demanar empara al Tribunal Constitucional, els advocats han vist com l’alt tribunal ha modulat les seves explicacions, sobretot per aclarir el delicte de sedició aplicat, sobre el qual totes les defenses consideren que en la sentència ho ha fet de manera expansiva. Alguns juristes també han vist el perill que ara s’acusi de sedició qualsevol protesta de la PAH en un desnonament, cosa que l’alt tribunal, ara, descarta.

“El Suprem està fent un esforç per homologar-se als tribunals internacionals”, manifesta Benet Salellas sobre el darrer escrit de Marchena, del qual assegura que tot el tribunal “sap que està en fals pel que fa a la interpretació i la limitació del dret de reunió i manifestació”, i en què acusa els Jordis d’instigar aquestes concentracions ciutadanes per a la sedició. D’aquest delicte, el jutge Marchena en fa uns aclariments per diferenciar-lo de les accions de la PAH que Salellas qualifica de “perversos”, ja que acaba dient que el que va passar a Catalunya la tardor del 2017 “va ser una petita rebel·lió”, i això no existeix en el Codi Penal.

Jordi Pina també hi veu aquest canvi en la definició de la presumpta sedició catalana. “El tribunal introdueix ara elements que afectarien la Constitució dins l’afectació de l’ordre públic, i això no pot ser. No es pot canviar el bé protegit del delicte: en la rebel·lió, és l’ordre constitucional; en la sedició, l’ordre públic”, raona.

En concret, l’alt tribunal espanyol precisa que la sedició es dona quan “el tumult, efectivament, posa en qüestió el funcionament de l’estat democràtic de dret”. I hi afegeix, en la resposta plantejada per la defensa de l’exconseller Forn: “Qualsevol lectura hi sabrà trobar la irreductible diversitat entre la sedició i el mer desordre de tumults episòdics obstatius d’una ordre judicial o administrativa concreta, com ara una més o menys dimensionada concurrència d’individus per obstaculitzar, o fins i tot impedir, el desnonament d’un particular.”

En el cas dels Jordis, Marchena sosté que “no són condemnats per haver convocat un referèndum il·legal ni per haver exercit el seu dret de reunió, sinó perquè la seva actuació va desbordar els principis constitucionals”. I pel que fa a l’1-O, admet que “es tractaria d’una conducta de màxima gravetat contra l’ordre públic, però també contra l’ordre constitucional”.

L’autoria

Per l’advocat Xavier Melero, on rellisca el Tribunal Suprem és en la definició del judici d’autoria. Exposa que no es pot definir l’exconseller d’Interior i la resta de condemnats com a inductors o autors de la sedició si abans no ha definit o s’ha castigat els sediciosos. Un hàndicap que l’alt tribunal espanyol resol tot dient que els dos milions de ciutadans que van participar en la votació de l’1-O van cometre “un error exonerant”, quan els seus governants els “van fer creure que votaven per crear una república catalana”.

Melero, com Pina, considera un absurd l’empresonament d’uns consellers de JxCat que van fer el mateix que els companys amb qui compartien govern i que han estat exonerats del delicte de sedició, com són els consellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. “Al final, la diferència són només les piulades que va fer Forn”, critica el lletrat. Davant aquesta confusió, Melero sosté que el Suprem els hauria d’haver absolt o, a tot estirar, condemnar-los per incitació als desordres públics, un delicte inclòs en la reforma del 2015 que castiga els disturbis amb penes de fins a tres anys de presó, ampliables fins als sis anys de presó si hi ha violència o en manifestacions nombroses. Per Pina, els acusats “no van induir a res que fos delicte, i això no està tipificat en el Codi Penal”.

El tast d’Europa

Pocs penalistes coneixen el veritable funcionament del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), situat a Estrasburg, i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a Luxemburg. L’advocat dels excàrrecs d’ERC, conscient que tard o d’hora hi havien d’arribar, s’hi va capbussar per conèixer-ne els secrets. Andreu van den Eynde, amb discreció, ha format un equip competent, en el qual hi ha l’advocada Roxana Staniloaie, que, a més de buscar jurisprudència, va analitzar el llenguatge del tribunal europeu. I en la seva intervenció per defensar la immunitat de l’europarlamentari Junqueras, Van den Eynde va fer servir en els seus al·legats frases curtes i gens alambinades –a diferència del que encara se sent pronunciar als tribunals espanyols–, així com idees clares i entenedores. És una concepció moderna de la justícia per acotar el tema a discutir i per facilitar la traducció simultània de les intervencions. Fins i tot seure a primera fila va ser una estratègia.

Vista l’estirada d’orelles del TJUE amb la doctrina Junqueras i el reconeixement de la seva immunitat, ara hi ha força crítics amb Marchena per la seva excessiva confiança en la pregunta al tribunal europeu, tot i que la va acotar molt. Van den Eynde recorda que havia demanat aquesta pregunta prejudicial fins a cinc cops en el cas de Junqueras i dos al TSJC en el cas de l’expresidenta Carme Forcadell, fins que al final va ser admesa. I és que, per al penalista, a més de la vulneració de drets civils fonamentals, “en el judici van aparèixer dos torpedes: els drets polítics i la immunitat parlamentària”. I recorda que ja l’havia treballat i exposat el 2016 amb la primera querella contra Forcadell. Van den Eynde defineix la sentència del TJUE com “una victòria tècnica històrica”, i tot i que lamenta que Junqueras encara estigui a la presó, creu que el recorregut judicial no està esgotat.

Obstrucció del TC

Ahir l’agència Europa Press va difondre que magistrats del Tribunal Constitucional (TC) haurien admès que van aplicar una estratègia en què acceptaven a tràmit tots els recursos dels presos polítics per evitar així que arribessin més aviat als tribunals europeus, realitat que advocats com Jordi Pina ja havien denunciat adduint que el TC guardava els seus recursos en un calaix i que va motivar la vaga de fam d’alguns dels presos polítics abans del judici.

Tot i aquesta estratègia, la unanimitat del TC s’ha esquerdat ara amb les resolucions, tot i que tardanes, sobre si calia o no donar permís per sortir del penal a Jordi Sànchez i Oriol Junqueras perquè anessin al Parlament, que es desestimen, malgrat que tres magistrats discrepen i consideren que s’han vulnerat els seus drets polítics. Els arguments d’aquests tres vots discrepants són cabdals i ben segur que seran aprofitats per les defenses en els seus escrits quan puguin anar al TEDH.

Ara, tots els advocats que defensen els nou presos polítics, com Olga Arderiu, en nom de l’expresidenta Carme Forcadell, i Mariano Bergés, en nom de l’exconsellera Dolors Bassa, confeccionen el recurs d’empara al Tribunal Constitucional, pas previ per anar al TEDH. Tenen fins a mitjan març per presentar-lo.

En aquest sentit, Benet Salellas admet obertament que el TC “actualment és un dels tribunals més polititzats”, però que l’argumentació de vulneració de drets fonamentals de Cuixart per part del Suprem, que està ultimant, “és sòlida”, ja que considera que “ha estat un judici i una sentència d’estat” i té força expectatives posades en el tribunal d’Estrasburg, “perquè aquesta mirada política no hi serà”. Salellas recorda que els organismes internacionals “van en aquesta mateixa direcció”, i han demanat la llibertat dels presos polítics.

Criminalitzats

Després del Suprem continuarà la judicialització de la política? Per Benet Salellas, “encara hi ha uns actors descontrolats: la fiscalia i certs cossos policials, i fins que la política no ho canviï, hi continuarà havent judicis polítics”.

El penalista Xavier Melero considera que el gran error és fer lleis per a casos ad hoc: “Les reformes queden allà i després s’apliquen per a altres supòsits.” L’exemple més recent és el cas del president Quim Torra, a qui la JEC ha aplicat un nou article per retirar càrrecs en cas de sentència d’inhabilitació no ferma que va ser pensat per a condemnats per terrorisme. L’advocat Jordi Pina és del parer que hi ha dues justícies a l’Estat espanyol: “La respectable i honorable que fan jutges i fiscals que actuen amb imparcialitat, i la que té a veure amb el procés català, en què hi ha elements que ho distorsionen tot. La unitat d’Espanya està per sobre dels drets dels ciutadans.” Pina explica com al seu despatx van haver d’atendre “nanos enviats a presó preventiva” per les protestes postsentència, un fet “mai vist”, sosté.

Els esgotadors quatre mesos de judici a Madrid han deixat pas, un any després, a “una relativa normalitat” per als advocats, que, amb més temps i comoditat, poden reprendre l’atenció a altres clients, que mai havien deixat del tot. A més, la causa contra els presos polítics no està tancada, encara. I, tot i saber que sempre juguen fora de casa, els advocats dels presos polítics no renuncien a batallar jurídicament cada partit. “Som la gota malaia”, clou, sorneguer, Pina.