Perpinyà es desborda
L’allau de catalans que van voler presenciar el retorn dels eurodiputats a terres catalanes va superar les expectatives
Un centenar d’autocars no hi van poder arribar a temps o van haver de girar cua
Comencem pel final, perquè s’entengui bé: són tres quarts de tres de la tarda i acaba de parlar Carles Puigdemont. Ha estat l’última intervenció d’un acte que ha començat una hora més tard del previst, a la una en lloc de les dotze, i mentre el president s’acomiada dels assistents, a l’altra punta del recinte, ple de gom a gom, es continua apilonant una riuada de persones que van entrant a l’esplanada. Entre les quals, hi ha la Isabel i en Josep Lluís, que han vingut en un dels autocars procedents de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Havien sortit a un quart de set del matí i arriben ara. Sap greu arribar quan s’ha acabat? “Home, sí. Veníem per escoltar-lo i sap greu, però si això significa que ha vingut molta gent i que s’han superat les previsions, doncs m’alegro que hagi estat així”, diu la Isabel. Tenen mitja hora abans de tornar-se a trobar amb el grup de l’autocar per emprendre el viatge de tornada. Però no tots s’ho prenen amb tanta filosofia. “Per passar-me tot el dia a l’autocar, hauria estat més bé a casa mirant la tele, però bé, que serveixi d’alguna cosa”, diu un altre. A poc a poc, els que han pogut assistir a l’acte van sortint. A contracorrent, una senyora intenta, malgrat tot, obrir-se pas. “Ja sé que s’ha acabat, però deixeu-m’hi entrar; només vull anar al lavabo”, insisteix.
Només fa una mitja horeta que el servei de seguretat ha renunciat a filtrar una per una cada persona que passa amb detectors de metalls i ara ja hi deixen entrar qui vulgui; ja no té sentit ser tan escrupolosos amb la normativa –a l’Estat francès, continuen sota els efectes del pla Vigipirate pel perill d’atemptats–. Els controls han creat una mica d’efecte de coll d’ampolla a l’entrada del recinte, però no són la causa principal del fet que molta gent no hi hagi pogut arribar a temps. L’acte del Consell per la República ahir a Perpinyà va superar les expectatives. No són només els que hi han arribat tard, sinó que també hi ha un centenar d’autocars atrapats en embussos entre la Jonquera i Perpinyà, i d’altres que han girat cua sense veure la ciutat. Els controls de la policia espanyola en alguns cotxes particulars a la frontera no han afavorit la fluïdesa, és cert; també han pujat gendarmes en alguns autocars per fer-hi un control ràpid. “Per cert, són més amables i somrients que la policia que tenim a Catalunya; no hi estem acostumats”, explica un altre viatger. La majoria de les persones que han fet tard expliquen, però, que potser no són tant els controls –que també–, sinó els colls d’ampolla dels peatges, a la Jonquera i a Perpinyà, que els han fet passar hores aturats a l’autopista, especialment després de passar la frontera en sentit nord. I encara s’hi ha afegit un altre problema: molts autocars tenien només un conductor i, amb tantes hores al volant (encara que estiguessin aturats), arribaven al límit de les hores de conducció permeses i, o bé s’havien d’aturar, o bé calculaven que ja no serien a temps d’arribar a l’acte i giraven cua.
Sigui com sigui, ha quedat clar que l’acte del Consell per la República d’ahir a Perpinyà ha estat tot un èxit. Més enllà del ball de xifres (100.000 persones segons la prefectura de Perpinyà i 250.000 segons els organitzadors), la convocatòria ha superat totes les previsions. La capital del Rosselló ha quedat totalment ocupada per l’allau de catalans del sud que volien veure el primer retorn a terres catalanes dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí, així com sentir les cartes llegides i veure els vídeos de la resta d’exiliats i presos. A més de les intervencions polítiques, durant l’acte també es van projectar vídeos de Valtònyc, Tamara Carrasco i Adrià Carrasco i diversos CDR empresonats. Així mateix, hi va haver actuacions musicals de Lluís Llach, Roger Mas i Gerard Jacquet, cantautor de la Catalunya del Nord.
Afluència rècord, però sense incidents. Ja havia passat en moltes altres concentracions independentistes, però val la pena destacar-ho igualment, perquè a Perpinyà, una ciutat no tan acostumada a grans concentracions, havien sortit veus que temien que la cosa es compliqués, i no va ser el cas. Entre els primers autocars, n’hi havia tres d’Amer, el poble de Puigdemont. “No hi podíem pas faltar, nosaltres. És molt emocionant; pensa que avui en Carles veurà la seva mare, que fa molt de temps que no ha pogut veure”, diu Joan Sanahuja, veí d’Amer i antic regidor, que coneix molt bé la família Puigdemont. A l’entrada és on es veien més nord-catalans, perquè a molts ahir els tocava treballar. Uns 120 voluntaris nord-catalans acollien les diverses entrades de visitants. A les dotze del migdia, quan teòricament havia de començar l’acte, va ser Lluís Llach qui va intervenir per anunciar que s’ajornava l’inici dels parlaments, perquè ja corria la veu que molts autocars estaven atrapats i arribarien tard o no podrien arribar. Es va aprofitar el temps per fer tertúlia: catalans del nord que explicaven als del sud la situació d’aquell tros de país i viceversa. Un cop acabat l’acte, la riuada de gent es torna a encaminar cap als autocars, però els que tenen més temps es dirigeixen cap al centre de la ciutat, a uns vint minuts a peu. Al peu del Castellet, sardanes, bars i terrasses plenes, i parades de les entitats nord-catalanes, escoles, associacions culturals, castellers i actuacions musicals. Ahir Perpinyà era més catalana que mai. Un “win-win seguríssim” entre la capital del Rosselló i els que van poder arribar-hi.