“La mesa no és cap engany”
El PSOE lloa la mesa de governs, tot i l’opinió d’un “fugitiu”, i reivindica Junqueras
“Com més hi cridi algú en contra, més útil és”, diu Narbona
Puigdemont no renuncia a la unilateralitat i ERC veu erroni contraposar la taula a la mobilització
La mesa de governs és el fusible del circuit elèctric que alimenta la legislatura de Pedro Sánchez i el que hauria d’assegurar que no es cremi el seu objectiu de tenir el pressupost del 2020 aprovat a l’estiu amb l’imprescindible vot d’ERC. Després d’un cap de setmana en què fins a Madrid han arribat les veus des de Perpinyà de Carles Puigdemont i Clara Ponsatí posant en qüestió els rèdits polítics futurs de la mesa i anunciant que ha arribat l’hora de “la lluita definitiva”, la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, va sortir ahir a abanderar el compromís de Sánchez amb la taula de governs i va rebaixar l’opinió del 130è president català a “manifestacions d’una persona fugada”. “Com més cridin alguns en contra d’aquesta mesa, més útil pot ser la mesa de diàleg”, va desafiar Narbona l’òrbita tant de JxCat com de la Crida. “La mesa no és cap engany”, sentencia la dona forta del PSOE.
Abans de viure la reunió inaugural de la mesa a La Moncloa el 26 de febrer, Sánchez ja sospitava que al davant hi té i hi tindrà una delegació catalana amb integrants de JxCat i d’ERC que es malfien d’ell amb diferent intensitat. El míting de Puigdemont a Perpinyà només ha fet que certificar a ulls del PSOE que JxCat es disposa a marcar de prop ERC en el dia a dia de la mesa. Però a qui Sánchez necessita al Congrés no és a JxCat, sinó als republicans de Gabriel Rufián, com es va plasmar en la decisiva votació del sostre de despesa –pas previ al pressupost– que el president espanyol va salvar l’endemà de la mesa gràcies a l’abstenció d’ERC i malgrat el no dels de Laura Borràs.
Escoltar Junqueras
La presidenta del PSOE va voler diferenciar entre Puigdemont i Junqueras tant des del punt de vista polític com de l’estricta consideració personal aprofitant el missatge que el líder d’ERC empresonat va enregistrat per a l’acte de Perpinyà. “En aquest acte tots els presents van tenir l’ocasió d’escoltar Junqueras, que va donar valor a la mesa de diàleg”, reivindicava Narbona en referència a la veu del líder republicà. Als antípodes se situa la valoració dedicada a Puigdemont, perquè la circumstància de l’exili no li mereix empatia. “Les manifestacions d’una persona fugida de la justícia, que ha d’anar a 40 quilòmetres de la frontera espanyola a donar la seva opinió no formen part de les converses en aquesta mesa”, va etzibar Narbona.
El risc d’esperar i veure
La diferent fe que mostren JxCat i ERC sobre la mesa –malgrat l’evidència que dimecres compartien la delegació catalana amb Quim Torra i Sánchez copresidint la taula al Saló Tàpies– es va dirimir ahir en públic. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Puigdemont ho va voler resumir amb dues expressions en anglès. “El sit and talk no es pot convertir en un wait and see”, va sentenciar Puigdemont com a manera d’advertir contra el risc de convertir el diàleg en contemplació i espera per guanyar temps. “La mesa de diàleg no és útil perquè no ha arribat a cap acord, de moment. El que ens interessa són les decisions, els compromisos i el compliment dels compromisos”, es va desmarcar Puigdemont d’una taula on hi ha asseguts afins seus com ara el mateix president Torra, però també el conseller de Polítiques digitals, Jordi Puigneró; la diputada de JxCat Elsa Artadi, o el seu excap de gabinet Josep Rius. “Hem de ser molt prudents per no despertar falses expectatives”, hi afegia.
Vilalta i el ‘sit and talk’
Qui recollia el guant llançat per Puigdemont era la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, tot atribuint l’autoria del sit and talk a l’òrbita “postconvergent”. “Ens deien que era impossible poder fer seure el govern espanyol en una mesa de negociació i això ha succeït. Ara ens diuen que no servirà de res. Doncs bé, no hi renunciarem”, rebatia la vicesecretària general d’ERC. Per Vilalta, “no és una bona idea, és un error, contraposar el diàleg amb l’Estat a la mobilització als carrers i a les places; són instruments complementaris per avançar cap a la consecució de la República catalana”. Ras i curt: els republicans fan una crida a valorar la mateixa mesa que l’eurodiputada Clara Ponsatí va retratar com a “enganyifa”. Vilalta, això, sí, va evitar opinar sobre si veu contradictori el fet que Torra presidís una mesa a La Moncloa que és qüestionada ara a partir de l’acte a Perpinyà per Puigdemont i Ponsatí.
“Hiperventilar els seus”
El xoc estratègic al si de l’independentisme arriba també a la bandera de la unilateralitat. “No he abandonat la via unilateral, no és il·legítima. Per mi, el model és Montenegro, però si aquesta via amistosa no és possible, hi ha un camí difícil però no impossible que és el de la via unilateral. És un recurs, l’últim, però no podem renunciar-hi”, defensava ahir Puigdemont. Des del PSC, la portaveu, Eva Granados, va acusar Puigdemont de fer a Perpinyà un acte per “hiperventilar els seus seguidors” precisament quan s’ha constituït la taula de diàleg. “Voler que el diàleg fracassi és un acte d’irresponsabilitat”, va subratllar. Granados també critica ERC per “continuar fent de crossa” de l’espai de JxCat i exigeix a Torra que tiri endavant el diàleg per al “retrobament” entre catalans.
Solució per als presos
El PSC defensa que són els grups parlamentaris del Congrés els que han de trobar una sortida per als dirigents catalans condemnats per sedició i no la taula de diàleg entre governs. Segons la viceprimera secretària i portaveu parlamentària del PSC, és a l’agenda de 40 punts plantejada per Sánchez del que es parla i s’ha de negociar a la mesa entre governs i també al si de la comissió bilateral.
“República dictatorial”
El líder del PP, Pablo Casado, va acusar Sánchez d’incomplir la promesa de campanya sobre Puigdemont, perquè en el debat televisiu es comprometia a portar el president exiliat de retorn a Madrid. “Sánchez blanqueja Puigdemont, un fugitiu que diu que tornarà a donar un cop a la legalitat. En lloc de portar-lo davant la justícia, com va prometre en campanya, ni tan sols s’ha queixat a les autoritats franceses per l’acte de Perpinyà i ho ha hagut de fer el PP”, va lamentar Casado. Encara més lluny arriba la presidenta de la regió de Madrid, Isabel Díaz Ayuso: “Sánchez continua, una vegada i una altra, deixant-se trepitjar i humiliar per aquells que volen portar una part d’Espanya a una república dictatorial”.
LES FRASES
Es busca dia per a la cita del març, tot i el procés a Jové
Amb l’arribada del mes de març arrenca el repte del govern espanyol i del govern de la Generalitat de trobar una data per celebrar la segona reunió, que haurà de tenir lloc a Barcelona com a partit de tornada de la reunió inaugural celebrada el 26 de febrer al Saló Tàpies de La Moncloa. El repte de trobar un dia que convingui a les dues agendes conviu amb la circumstància sobrevinguda del processament de Josep Maria Jové, puntal de la mesa en representació d’ERC.
En la compareixença posterior a l’executiva, la presidenta del partit, Cristina Narbona, evitava opinar sobre el paper de Jové en la mesa un cop ha estat processat per l’1-O. El procés judicial és una molèstia no només perquè enrareix la pròxima reunió i posa pressió als ministres que seguin al seu davant, sinó perquè resta dies al mes. La citació judicial està fixada per al dimecres 11 de març, així que aquest és el primer dia que les dues delegacions han descartat per a la trobada. Com que aquesta setmana està del tot descartada, la cita apunta a la tercera o la quarta setmana del mes de març. Amb Pedro Sánchez i Quim Torra fent un pas al costat –ja només hi tornaran si hi ha acords a rubricar o bé per a l’avaluació al cap de sis mesos–, juntament amb la vicepresidenta, Carmen Calvo, i el vicepresident, Pere Aragonès, el repte afegit és refer les delegacions. Pel que fa a la Generalitat, serà el republicà Alfred Bosch el que quedi com a conseller de més rang.