De «Pera Zeta» a «Casteis», passant per «Vallaneres» i «Grimpoyet»
El sumari del «cas Pretòria» conté un munt d'errors en la transcripció al castellà de noms propis i topònims catalans
Si no fos per la importància i la seriositat del que s'explica, la lectura del sumari del cas Pretòria té moments de certa comicitat. Passa quan, en mig de la transcripció judicial, s'escriu com a Pera Zeta el cognom d'un dels implicats en aquesta trama, Lluís Prenafeta. O, quan en la transcripció d'alguna conversa telefònica, el secretari general adjunt de CiU, Felip Puig, apareix com a Poli Puig o Puch. Els topònims tampoc se salven del maltractament del diccionari català, ja que entre les perles d'aquest extens document de més de 10.000 folis apareixen noms com Reis de Mar, per referir-se a Arenys de Mar, o Grimpoyet. I és que els agents de la Guàrdia Civil i els agents judicials de l'Audiencia Nacional encarregats de transcriure per escrit les declaracions de testimonis i imputats en aquest afer bé podrien haver creat una nova varietat dialectal del català, perquè en la transcripció per escrit al castellà de noms propis, empreses i pobles catalans cometen un munt d'incorreccions. Al conseller delegat de Marina Badalona, Juan Felipe Ruiz Sabido, se l'arriba a anomenar Ruichabido, i l'exconseller d'Economia Macià Alavedra apareix com a Masía Lavedra. Fins i tot les altes esferes de la política catalana tenen aquest maltractament lingüístic, ja que el líder de CiU, Artur Mas, podria passar per ciutadà britànic com a Arthur Mas i el conseller d'Economia, Antoni Castells, com l'il·lustre parlamentari portuguès Casteis. A més, l'exdirector del pla metropolità quan governava CiU, Genís Carbó, bé faria d'acabar-se dient Ginés de tantes vegades com s'hi refereixen, mentre que el suposat cervell de la trama, Luis García Sáez, àlies Luigi, surt moltes vegades amb el sobrenom de Luichi.
La geografia tampoc és el fort dels agents, fins al punt de pensar que amb les seves transcripcions poden fer suar la cansalada de valent al nou jutge que substitueixi Garzón en el seguiment del cas, que si no és capaç de desxifrar correctament alguns dels pobles i ciutats que s'esmenten corre el risc de pensar que s'ha confós de sumari. I és que l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres podria començar a fer un referèndum per canviar el nom de la vila i batejar-la com a San Andreu de Vallaneres o Llamaneras, mentre que qui sap si el barri de Singuerlín de Santa Coloma es començarà a anomenar a partir d'ara com a barri de Besín Berlín. Un dels moments més celebrats pels periodistes que han repassat el sumari, però, haurà estat veure quan un dels transcriptors de converses arriba a afegir la traducció al castellà d'una expressió catalana que el conseller Castells diu a Alavedra parlant de Prenafeta, a qui qualifica de corcó. Llavors, l'agent de la benemèrita que escolta la conversa transcriu l'expressió catalana, tot traduint-la entre parèntesi al costat com a «gusano, bicho que va comiendo».