Els Mossos van activar 11.420 dels 16.783 efectius actius l’1-O
La resta d’agents no podien treballar per permisos, baixes, vacances o descansos, però tot i així i havia més efectius que un dia normal
La Comissaria d’Informació dels Mossos va fer un llistat de centres fàcils de tancar al migdia, després del trencament de la coordinació policial
El cap de la Divisió Tècnica de Planificació de la Seguretat dels Mossos d’Esquadra, Amadeu Domingo, ha explicat aquest dimecres que dels 16.783 mossos disponibles al setembre i octubre del 2017, només se’n van poder activar 11.420, perquè la resta no podien treballar per diferents circumstàncies.
En la seva declaració com a testimoni al judici contra el major Josep Lluís Trapero i l’excúpula d’Interior que se celebra a l’Audiència Nacional (AN) espanyola, Domingo ha detallat que en la primera planificació presentada el 21 de setembre a la fiscalia es preveien un total de 7.150 agents, dels quals 5.400 eren de seguretat ciutadana, 850 d’investigació i 900 d’ordre públic. Ha afegit que el fiscal superior ho va considerar insuficient i es van poder aconseguir mobilitzar més efectius.
En aquells moments els Mossos tenien 16.783 agents en actiu però d’aquests se n’han de descomptar uns 700 d’enllaços sindicals, en segona activitat o amb adaptacions laborals importants. També hi havia 326 agents de vacances, 390 de permís per maternitat o malaltia greu de familiar, i 1.633 per baixes per malaltia o indisposició, un 9,3% del total, que suposa una xifra inferior a l’actuals.
1.300 agents més no podien treballar perquè per quadrant horari i drets laborals no estava permès. Per tot això, quedaven disponibles 12.386 agents, 11.420 dels quals van treballar l’1-O i 966 van fer-ho a partir del 2 d’octubre en començar una setmana seguida de guàrdia. Un total de 7.850 agents es van mobilitzar directament a vigilar centres de votació.
En relació al perímetre de 100 metres a totes les escoles que va ordenar la fiscalia el 26 de setembre, Domingo assegurat que haurien calgut uns 40.000 policies.
En total es van arribar a mobilitzar 2.500 dels 3.500 efectius de serveis centrals com Afers Interns, Investigació Criminal, policia científica o relacions institucionals.
Segons Domingo, aquest dispositiu va ser equivalent al del 21-D, però aquell dia eren eleccions legals i per tant s’havia de donar 4 hores de permís a tots els agents. A més, les eleccions es van celebrar en dia laborable i, per tant, hi havia menys problemes per fer treballar agents que no ho tinguessin previst. També ha explicat que les hores extraordinàries de tot el dispositiu Àgora, del 4 de setembre al 15 d’octubre van costar 5,2 milions d’euros.
A preguntes de les defenses de l’exsecretari general dels Mossos, Cèsar Puig, i l’exdirector general, Pere Soler, el comandament policial ha afirmat que els dos càrrecs polítics d’Interior no van posar cap impediment a les demandes de més recursos humans, materials –com helicòpter, vehicles i emissores de ràdio– i financers per cobrir les necessitats d’aquelles setmanes, cosa que sí que va provocar algunes queixes sindicals per les compensacions de les hores extres.
De fet, el pla Àgora no preveia explícitament el referèndum perquè es va publicar el 31 d’agost i no hi havia cap decret formal de convocatòria, però es va fer prou flexible com perquè el pogués incloure si s’acabava celebrant la votació.
Preguntat per les consultes de matrícules de vehicles, ha assenyalat que durant el mes i mig del pla Àgora se’n van consultar unes 315.000, sense poder concretar quines eren de cossos policials estatals. A partir de finals d’octubre i novembre, les consultes van baixar un 8 o 9%.
Actuacions de comandaments a Barcelona
Per la seva banda, el cap de la comissaria de Sant Andreu (Barcelona) ha explicat que a les 9.09 hores de l’1-O va veure com arribava una comitiva d’antiavalots de la Policia Nacional a l’escola on ell estava supervisant la presència d’un binomi. Ho va comunicar per emissora perquè tenia “dubtes”. “No estava passant el que m’havien dit, i vaig demanar instruccions per saber si havia canviat el protocol”, ha relatat. “Em va sorprendre l’actuació de la Policia Nacional sense requeriment nostre previ”, ha concretat.
Els antiavalots de la Policia Nacional tampoc li van demanar cap col·laboració allà mateix i ell va decidir apartar-se i muntar un punt de socors per a possibles ferits, tant votants com agents, com feia habitualment en altres actuacions d’ordre públic.
El cap de torn a Barcelona l’1-O ha hagut d’aclarir que en un moment que va preveure una actuació dels antiavalots de la Policia Nacional a la Ronda Sant Pau va indicar al binomi que hi havia allà que s’apartessin i expliquessin el que veien, no pas que “es perdessin una mica”, com es va transcriure en un atestat de la Guàrdia Civil.
El cap de torn de la sala regional de Barcelona ha explicat que l’1-O un superior seu li anava donant adreces d’escoles perquè les traspassés a l’ARRO per tal d’actuar.