Política

Regne Unit

Interioritats de Downing Street

El govern fosc de Boris

El primer ministre conservador ha creat un gabinet a la seva justa mesura en què busca que ningú no li porti la contrària

La ultradretana Patel té un poder inusitat i Cummings és la ment maquiavèl·lica darrere Johnson

Des que va gua­nyar les elec­ci­ons gene­rals de desem­bre per majo­ria abso­luta, Boris John­son s’ha dedi­cat a cons­truir un govern a la seva mida, sense opo­si­tors. Dues de les figu­res que han aga­fat poder són l’actual minis­tra de l’Inte­rior, Priti Patel, i l’asses­sor en cap, Domi­nic Cum­mings, l’artífex del Bre­xit.

Priti Patel és a l’ull de l’huracà, després de la dimissió de tres alts fun­ci­o­na­ris al seu ser­vei per supo­sat asset­ja­ment de la minis­tra. L’últim a dimi­tir va ser Sir Phi­lip Rut­man, cap de fun­ci­o­na­ris amb 33 anys de fide­li­tat al par­tit i al càrrec de 35.000 tre­ba­lla­dors. Rut­man denun­ciarà el govern en con­si­de­rar que Patel va orques­trar una cam­pa­nya de des­pres­tigi en con­tra seu.

John­son va deci­dir obrir una inves­ti­gació interna per cal­mar els ànims i va donar el seu suport a la per­sona que “està inten­tant man­te­nir el país segur i posant fi a la crisi migratòria”. Patel és filla d’immi­grants indis que van haver de fugir d’Angola quan es va ini­ciar la per­se­cució dels asiàtics en aquest país africà.

Mal­grat els seus orígens, és una bre­xi­tera i con­ser­va­dora dura, par­tidària de la pena de mort i contrària a la immi­gració, fins al punt que es va man­te­nir en un dis­cret segon pla durant la cam­pa­nya elec­to­ral per evi­tar que a John­son se l’associés amb ella. És l’encar­re­gada de posar en marxa el nou sis­tema d’immi­gració per punts en què només podran entrar a la Gran Bre­ta­nya els que gua­nyin més de 30.000 euros anu­als.

Patel ja va ser expul­sada del govern de Came­ron el novem­bre del 2017, quan era la titu­lar de coo­pe­ració inter­na­ci­o­nal, per haver-se reu­nit d’ama­gat amb polítics isra­e­li­ans. Tot i això, John­son la va recu­pe­rar per al seu govern al juliol, després de gua­nyar les primàries.

També va gene­rar con­trovèrsia el fet que Patel incor­porés al seu equip l’exeu­ro­di­pu­tat del par­tit ultra­dretà Ukip Stu­art Gulle­ford, que en el pas­sat va afir­mar que les dones no hau­rien de ser envi­a­des al front en una guerra o a la pri­mera línia de la poli­cia en una mani­fes­tació al car­rer.

Un altre per­so­natge sinis­tre a la cort de John­son és Domi­nic Cum­mings, el cre­a­dor de la cam­pa­nya del Bre­xit el 2015, i autor del lema de cam­pa­nya “Recu­pe­rem el con­trol” i de l’anunci dels 350 mili­ons de lliu­res set­ma­nals que el Regne Unit des­ti­nava a la Unió Euro­pea i que després del Bre­xit podria des­ti­nar a la sani­tat, i que va resul­tar ser men­tida. Cum­mings va diri­gir la reei­xida cam­pa­nya elec­to­ral de John­son, i ara aquest li ha donat total lli­ber­tat per fer i des­fer. Came­ron el va des­criure com “un psicòpata de car­rera” i el dipu­tat tory Sir Roger Gale com un “talòs mal­par­lat no votat”. Cum­mings va pro­hi­bir a tots els seus emple­ats par­lar amb la premsa i qüesti­o­nar els seus plans.

La lluita de John­son dins del par­tit per impo­sar el seu poder s’ha com­pa­rat, dins del govern, amb “la guerra entre isra­e­li­ans i pales­tins”. Va ser sig­ni­fi­ca­tiva la dimissió, al febrer, del minis­tre de Finan­ces, Sajid Javid, fill d’immi­grants pakis­ta­ne­sos musul­mans, enfron­tat amb Cum­mings. A Javid no li va agra­dar que Cum­mings fes fora el seu prin­ci­pal asses­sor i que John­son li digués que havia d’accep­tar els asses­sors que ell i Cum­mings li impo­ses­sin. No va cedir al que creia una humi­li­ació. I és que John­son vol tenir el con­trol abso­lut de tot.

3
alts funcionaris
sota les ordres de Priti Patel han dimitit acusant la ministra d’assetjament.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.